L’anunci oficial del gran premi d’Espanya de Fórmula 1 a Madrid a partir del 2026 deixa la prova a Catalunya, i els 112 milions d’impacte econòmic que hi genera, a l’aire. El Govern no la dona per perduda i assegura que no hi ha relació entre l’anunci i la fi de la competició a Montmeló, a l’hora que negocia estendre el contracte més enllà del 2026. El cert és que fa temps que fa esforços perquè la popular cursa automobilística romangui a Catalunya i en els últims tres anys, hi ha invertit 25 milions d’euros.
Ni la celebració del Gran Premi de Fórmula 1, que porta al Circuit de Catalunya –més conegut simplement com Montmeló, el municipi on s’ubica— la meitat dels seus espectadors anuals, salva els comptes d’una instal·lació altament deficitària. Tot i això, la Generalitat hi insufla milions cada any pel prestigi que aporta la competició i també pel retorn econòmic en el territori i impostos.
A finals del 2021, el Govern va aprovar destinar al Circuit 24,7 milions d’euros extra vinculats a la celebració de la Fórmula 1, per a millores de les seves instal·lacions. La injecció s’havia de fer en tres anys: 8,4 milions el 2022, 4,4 milions el 2023 i el gruix, 11,8 milions, que toca aquest 2024. Aquesta decisió va permetre estendre el contracte amb l'F1 fins al 2026, inclòs. Un any més tard, Roger Torrent va anunciar una nova inversió, de 30 milions, deslligada del certamen, però per modernitzar la instal·lació, dins d’un nou pla estratègic per intentar frenar-ne les pèrdues.
Tots aquests esforços podrien no ser suficients per salvar el GP, com tampoc ho són per quadrar els comptes del Circuit de Catalunya, que va tancar el 2022 amb uns ingressos d’uns 30 milions d’euros i pèrdues de 2,5 milions –els del 2023 encara no són públics—. Però si perdés l'F1, els números encara serien més vermells, ja que dels 589.000 assistents que va tenir el 2022, 278.000 van anar a veure-hi la Fórmula 1.
La inversió té sentit per l’impacte econòmic que hi té. Tot i que hi ha hagut un ball de xifres al respecte, ja que es tracta d’una estimació, el Govern el xifra en 205 milions d’euros, però dels que només 112 es queden a Catalunya. Per comparar, la MotoGP, la segona competició més important del Circuit, té un impacte de 74 milions –45 a Catalunya—. En tot cas, només amb impostos, IVA i IRPF, la Generalitat recupera 6 milions anuals. El govern central ingressa 21 milions en impostos, però no hi posa diners, quelcom del que ara es queixa Isabel Díaz Ayuso en el cas de Madrid.
Els arguments del Govern per salvar la Fórmula 1
La conselleria d’Empresa s’agafa al bagatge de Catalunya amb la Fórmula 1, que fa 33 anys que celebra a Montmeló, i al contracte en vigor per confiar en la continuïtat del Gran Premi de Catalunya. “Mantenim una relació excel·lent amb F1 i estem treballant per estendre el contracte a llarg termini, però encara tenim tres anys de contracte i, per tant, molt marge per endavant”, van assegurar fonts de la conselleria.
El Govern també vol convèncer Stefano Domenicali amb un Gran Premi “extraordinari” el 2024, “amb la implicació de la ciutat de Barcelona i noves experiències que no s’havien vist mai fins ara” i que anunciaran en les pròximes setmanes, van afegir des de la conselleria de Roger Torrent. El Gran Premi dona feina a unes 1.070 persones a Catalunya, segons dades del Govern.
Isabel Díaz Ayuso va anunciar aquest dimarts la celebració del Gran Premi al circuit semiurbà de Madrid, a Ifema, i va assegurar que tindrà un impacte econòmic de 450 milions d’euros anuals amb 120.000 visitants. Crearà, també segons el govern autonòmic i la Cambra de Comerç de Madrid, 8.200 llocs de treball directes.
El cert és que ja han conviscut dos grans premis a l’Estat, entre els anys 2008 i 2012, quan el GP d’Espanya se celebrava a València i el de Barcelona es deia GP d’Europa. Però també és cert que des d’aleshores, la competició s’ha anat desplaçant cap a països emergents, a la Xina i Orient Mitjà, on hi ha molts diners per a grans esdeveniments, i dues competicions en un mercat tan petit com és l’espanyol seria una rara avis en una competició que és, sobretot, un negoci.