Catalunya pateix un dèficit històric d’inversió en infraestructures, que s’ha cronificat i agreujat en els últims anys. No sempre va ser així, però en realitat, quan els recursos públics que s’hi destinaven estaven a nivells de la UE, era el Govern que tirava del carro i no l’Estat. De fet, des del 2007, la Generalitat ha invertit més de 5.000 milions més que el govern espanyol en infraestructures a Catalunya, malgrat comptar amb els recursos limitats pel model de finançament caducat i que no compleix alguns dels principis bàsics, com l’ordinalitat.
Segons els càlculs de Foment del Treball, que arrenquen el 2007, l’Estat ha invertit 12.033 milions d’euros a infraestructures a Catalunya, per 17.257 milions de la Generalitat, 5.224 milions menys. La patronal catalana recollia aquestes dades en el seu informe sobre el dèficit d’inversió en infraestructures, que xifrava en 42.500 milions en els últims 15 anys, però no va entrar a valorar a qui corresponia el dèficit.
“Tots són culpables”, va dir Lluís Moreno, president de la Cambra de Contractistes de Catalunya i vicepresident de Foment del Treball, mentre que Josep Sánchez Llibre, president de la patronal, va fer una crida a les dues grans administracions, Generalitat i govern espanyol, per a què acabin amb un dèficit que va qualificar de “presa de pèl”, “intolerable” i “escandalós”.
El cert és que no es pot assenyalar un sol culpable perquè no està estipulat quant ha d’invertir cada administració i depèn de molts factors, com a qui pertanyen les infraestructures. Per això, a Foment tampoc van voler comparar-ho amb d’altres regions, com Madrid. Catalunya no només té més competències, sinó que també gestiona més infraestructures que d’altres comunitats autònomes, com autopistes, per la qual cosa, l’esforç que ha de fer serà més gran.
Les dades, però, són clares. Dels 17 anys analitzats, en tres el Govern ha estat el principal inversor en infraestructures, mentre que l’Estat no ho ha estat en cap ocasió. En els 14 restants, han estat les administracions locals –principalment diputacions, consells comarcals i ajuntaments– les que han fet la majoria d’obres. Si comparem només Estat i Generalitat, l’administració catalana ha superat l’estatal en inversió en 11 dels 17 anys.
A més, en els dos primers anys del cicle (2007 i 2008), que va ser quan la inversió va superar el 2,2% del PIB –llindar que Foment considera acceptable perquè se situa en la mitjana dels països de la Unió Europea–, qui va liderar-la va ser la Generalitat, amb xifres molt superiors a les de l’Estat. Van ser els anys de les grans inversions per a les línies 9 i 10 del metro de Barcelona.
El govern espanyol, llavors presidit pel socialista José Luis Rodríguez Zapatero, també va fer grans inversions, però quan va arribar la crisis financera, les xifres van caure en picat. Amb Mariano Rajoy a la Moncloa no es van recuperar, només ho van fer el 2019, ja amb Pedro Sánchez. Aquell any va ser l’últim en el que la inversió de l’Estat va superar la del Govern; després, ha viscut alts i baixos i tot i que el 2022 va fregar els 1.000 milions, el 2023 va tornar a caure.
El finançament i la baixa execució pressupostària
Un element que cal tenir en compte és el dèficit fiscal que pateix Catalunya, amb un model de finançament que fa deu anys que no es revisa. Foment, juntament amb Pimec, la Cambra de Comerç, el Cercle d’Economia i altres organitzacions de l’empresariat i la societat civil catalana, van demanar aquest dilluns un nou model de finançament que millori els recursos que rep Catalunya. El consens empresarial i social al voltant de l’infrafinançament que pateix la Generalitat és total.
El fet de comptar amb menys recursos dels que hauria de rebre –segons el Govern en funcions, de 22.000 milions anuals– obliga la Generalitat a prioritzar la despesa i, amb les partides de sanitat i educació com a grans protagonistes dels pressupostos, les infraestructures sovint queden en un segon pla. El minso esforç de l’Estat, tot i que no té les grans despeses socials de les comunitats autònomes, en infraestructures, condemna Catalunya a postposar obres importants.
Una de les causes de la poca inversió del govern espanyol és el baix nivell d’execució pressupostària de l’Estat a Catalunya, sovint al voltant del 30% i que, segons les últimes dades, al primer semestre del 2023 va ser de només el 16%. Són les últimes literalment, ja que l’Executiu de Pedro Sánchez va decidir al febrer deixar de publicar les dades d’execució pressupostària per territoris.
Així doncs, serà molt més difícil conèixer el dèficit inversor, ja que les inversions pressupostades no són fiables. I no només perquè no es compleixen, sinó perquè les que queden pendents, es tornen a pressupostar. Lluís Moreno va explicar l’anècdota d’unes obres que van aparèixer 12 anys seguits en els pressupostos generals de l'Estat i no es duien a terme.