El Banc d'Espanya no es creu les previsions de dèficit públic amb què treballa el govern espanyol, ni per a enguany —d'un 3%—, ni per als dos pròxims anys, del 2,7% i el 2,5%, respectivament. Si més no, amb la informació de què disposa ara per ara. S'afegeix, així, a l'escepticisme mostrat ja per Airef. El regulador bancari es mostra molt més pessimista amb els comptes públics i xifra en el 3,5% el dèficit, no només per a enguany, sinó també per al 2025 i el 2026, segons les projeccions macroeconòmiques d'Espanya 2024-2026 donat a conèixer aquest dimarts pel Banc d'Espanya. No obstant això, fonts de l'entitat financera matisen que la seva previsió de dèficit s'ha calculat sense conèixer les mesures fiscals que, entenen, haurà d'emprendre l'Executiu de Pedro Sánchez els anys vinents per complir amb les exigències de la Comissió Europea (CE) de reduir el dèficit al 3% ja el 2025.

L'entitat que dirigeix Pablo Hernández de Cos adverteix, doncs, que "en absència de mesures fiscals addicionals els anys vinents, el dèficit públic se situaria al voltant del 3,5%, amb un dèficit estructural pròxim al 4%, mentre que el deute públic es mantindrà per sobre del 105% del PIB". Segons les seves noves previsions, el 2024 el deute públic equivaldrà al 106,5% del PIB (1,65 bilions d'euros), i pujarà al 107,2% l'any 2025 i al 108,4% l'any 2026. Una dinàmica totalment oposada a la de l'Executiu de Sánchez, que va de més a menys, ja que arrenca en un 109,1% del PIB enguany (tres punts percentuals per sobre de la projecció del Banc d'Espanya), el redueix al 107,9% l'any 2025 i al 106,8% l'any següent (1,5 pp per sota del Banc d'Espanya).

Dèficit del 2023

Quant a la reducció del dèficit del passat 2023, els economistes del regulador financer ho atribueixen a un creixement de la recaptació dels impostos del voltant del 8,5%, tot i que ressalta "residus fiscals negatius" en impostos indirectes, en concret l'IVA i a un menor avanç de les despeses públiques, que, malgrat tot, creixen al voltant del 6,5%, "afectats per la revalorització de les pensions i pel dinamisme del consum públic". Pel que fa al deute públic, es va situar una mica per sobre del 107% del PIB.

I depenent de quines mesures adopti el Consell de Ministres per complir les noves regles de despesa i en quins terminis (entre 4 o 7 anys), el govern espanyol haurà de dur a terme un ajustament d'entre el 0,4% i el 0,6% del PIB (entre 6.200 i 9.250 milions d'euros), segons l'opinió del Banc d'Espanya. La qual cosa redundarà en una retallada en les previsions de creixement del PIB, no només del Banc d'Espanya, encara que l'impacte variarà depenent de si es retalla la despesa pública i si aquesta retallada es realitza en inversió o en despeses corrents o, sí, per contra, s'opta per incrementar ingressos amb reformes fiscals, que també tindria impactes diferenciats si s'incideix més en tributs indirectes o directes.

Consum públic

Provisionalment, les projeccions macroeconòmiques del Banc d'Espanya consideren que el consum públic creixerà molt per sobre del que es recull als pressupostos generals de l'Estat, que preveuen una contenció del creixement del 0,2%, i les previsions de tardor de la Comissió Europea, que xifra l'augment del consum públic en el 0,3%. Previsions que, segons l'opinió del gabinet d'anàlisi de regulador financer, són excessivament optimistes, ja que, segons els seus càlculs, el consum públic creixerà —amb les dades de què disposa a finals de febrer— un 1,5%. Tanmateix, fonts del Banc d'Espanya matisen que les previsions del govern espanyol i de la CE poden haver quedat desfasades, perquè les primeres són d'octubre i les segones de novembre. De fet, el Banc d'Espanya ha refet les seves previsions de manera contundent en tan sols tres mesos.

Un dels motius que porta a recalcular el consum públic té a veure amb la decisió del govern espanyol de prorrogar algunes mesures antiinflació a partir de l'1 de gener. El desembre, les projeccions del Banc d'Espanya donaven per fet que algunes de les mesures desapareixerien del tot, en concret, que l'IVA de l'electricitat i del gas tornarien als seus orígens del 21%, i descomptaven que es prorrogaria mig any el descompte de l'IVA dels 15 productes alimentaris subvencionats i que es mantindrien els descomptes en el transport durant el 2024. Amb aquest escenari, el Banc d'Espanya va calcular al desembre —abans que es coneguessin les mesures— que el cost seria equivalent al 0,4% del PIB (uns 6.200 milions d'euros).

Malgrat tot, el govern espanyol va decidir mantenir part dels ajuts a l'electricitat, i va elevar l'IVA del 5% al 10%, però sense arribar al 21%, igual com el gas. Una decisió que encarirà el cost en dues dècimes del PIB, fins als 9.250 milions d'euros. No obstant això, la baixada del preu de l'electricitat, que aquest cap de setmana ha marcat mínims des de fa més d'una dècada, podria reduir l'impacte de la pròrroga dels ajuts. Primer, perquè l'IVA és més car, mentre més cara és la factura i, molt especialment, perquè la pròrroga estableix que si el preu de l'electricitat al mercat a l'engròs se situa, de mitjana, per sobre dels 45 €/MWh, l'IVA, en comptes de ser el 10% actual, tornarà al 21%.