El Govern ja té preparada la nova llei d'Economia Social i Solidària amb un marc legal per les entitats i empreses que compleixin 8 requisits. Un cop completat els registres, qui hi formi part podrà optar a les quotes de contractació pública reservada a empreses i entitats d'Economia Social i Solidària. Altres beneficis que puguin tenir aquest tipus d'empreses i entitats estan per definir, ja que el primer marc global només serveix per esclarir qui serà i qui no serà empresa o entitat social i solidària. En una trobada amb els mitjans de comunicació, el director general d'Economia Social, David Bonvehí, va admetre que "no totes les cooperatives compliran els requisits" i que alguna Societat Limitada (S.L) podria entrar si compleix els requisits, tot i que és difícil.

Des de l'executiu en minoria del PSC s'espera que Esquerra, que va començar a treballar en aquesta llei, i els Comuns donin suport a la iniciativa, mentre que hi ha el dubte sobre què farà Junts, tot i que un punt que incomodava aquest partit sobre donar més flexibilitat a les empreses i fundacions dedicades a les cures per ser considerats d'Economia Social ha sigut eliminat del projecte.   

En consonància amb el foment d'aquesta economia que marca la Comunitat Europea, les empreses i entitats d'Economia Social i Solidària hauran de complir 8 requisits. 

El primer és tenir com a objectiu principal, "en qualsevol sector d'activitat, la millora de la societat, de la comunitat o del seu entorn", tal com resa la llei. 

El segon, obtenir els ingressos principalment de l'activitat socioempresarial. 

El tercer, "garantir sistemes de participació democràtica en els processos de presa de decisió", tot tenint en compte els diferents col·lectius que la integren. 

En tercer lloc, en el cas de les empreses, "el total d'accions o de participacions titularitat d'una sola persona física o jurídica ha de ser inferior al 50%". 

En quart lloc, disposar d'un pla per a la formació i educació de les persones que integren l'organització i/o promoure activitats de l'entorn local i de la comunitat. 

El cinquè requisit és ser "independents dels poders públics i d'altres empreses o entitats diferents de les definides per aquesta llei com a economia social i solidària". 

En sisè lloc, es demana "transparència en la distribució d'excedents o resultats positius i retribucions i mantenir un sistema retributiu equitatiu en els temes que s'estableixin reglamentàriament". Aquí estaríem parlant de no tenir ànim de lucre. 

El setè requisit és comptar amb "mesures destinades a garantir els drets de les dones i a assolir l'equitat de gènere, especialment en l'àmbit salarial i d'accés a càrrecs de responsabilitat". 

I, finalment, caldrà "tenir arrelament en l'entorn social on es prestin els serveis o es generin els béns o subministraments". 

A més d'aquests requisits, n'hi ha set més previstos per a acreditar-se com a entitat d'economia comunitària, molt similars als d'economia social i solidària. 

Els requisits definits responen a uns principis i valors que tenen a veure amb l'impacte al bé comú, la manca d'ànim de lucre, la transparència, el funcionament democràtic en la governança, la transformació social feminista, la generació d'ocupació estable, el compromís amb el medi ambient, l'arrelament amb el territori i la cooperació amb altres iniciatives d'economia social i solidària.  

Les entitats i empreses que vulguin ser considerades part de l'Economia Social i Solidària hauran de complementar un registre per tal d'acreditar els requisits prèviament enumerats. 

Per tal de comprovar i verificar que es compleixen aquests requisits i com a òrgan consultiu d'assessorament, anàlisi i debat, es crearà també el Consell Català de l'Economia Social i Solidària, que serà també l'encarregat de crear un Pla Nacional d'Impuls de l'Economia Social i Solidària. Aquest consell tindrà també delegacions regionals a Barcelona, el Penedès, Girona, Catalunya Central, Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Lleida i l'Alt Pirineu i Aran. 

L’Associació de l’Economia Social i Solidària de Catalunya (AESCAT), integrada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, van treballar amb l'anterior executiu en aquesta nova llei.

En total, s'apleguen en aquestes associacions més de 7.400 organitzacions, amb prop de 140.000 persones treballadores i una base social de 3 milions de persones (socis cooperativistes, socis d’entitats, mutualistes…), i amb un volum de facturació de més de 8.000 milions d’euros. Dona una idea de l'impacte de l'Economia Social i Solidària, tot i que el nou registre tindrà una dimensió diferent en funció de quines d'aquestes organitzacions compleixin els requisits.