El Govern planteja una rebaixa de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per als treballadors que cobren menys de 33.000 bruts euros a l’any, segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar l’ACN. Les modificacions, pactades amb ERC, afectaran el tram autonòmic de l’impost. Es preveu que la mesura s'aprovi aquest dimarts en el consell executiu català.
L’anterior executiu presidit per Pere Aragonès ja va voler impulsar aquesta reforma, però no va prosperar perquè el Parlament va rebutjar els pressupostos del 2024 i es va precipitar un avançament de les eleccions. Durant les darreres setmanes, el Govern i els Comuns han pactat mesures fiscals, com l'augment de la taxa turística i de l'impost de transmissions patrimonials per als grans tenidors.
Segons constava a la llei d’acompanyament dels pressupostos que es van presentar per al 2024, el Govern de l'aleshores president Pere Aragonès volia abordar una reforma àmplia dels impostos. La reforma preveia una rebaixa de les rendes del treball, per tal de beneficiar totes les persones amb sous bruts anuals de fins a 33.000 euros. En concret, la reducció seria per passar de 9 a 8 els trams de l’IRPF autonòmic i s’abaixarà un punt, del 9,5% al 8,5%, el primer tram, mesura que beneficiarà els sous de 33.000 euros.
En aquell moment, segons el Govern, la mesura afectaria 2,6 milions d’assalariats, el 73% del total. És a dir, un de cada tres contribuents. A més, amb aquest canvi, Catalunya deixaria de ser la comunitat autònoma on les persones amb menys ingressos paguen l'IRPF més alt de tot Espanya. En el cas d'un contribuent amb ingressos de 24.900 euros bruts l'any, l'estalvi estimat seria d'uns 125 euros.
Dins d'una reforma global, per a la resta de contribuents, la mesura no tindrà impacte perquè s'ajustaria a l'alça, unes dècimes, la tributació en altres trams perquè als que ingressin més de 33.000 euros no els representi cap impacte.
Quan es va aprovar la mesura, dins la llei d'acompanyament pressupostària el desembre del 2023, anava lligada a una reforma més àmplia. Això implicava rebaixar el nombre de trams de tributació dels nou actuals a vuit. El Govern de Pere Aragonès va argumentar que amb aquest canvi, ampliant els límits entre trams, es volia compensar que les pujades de salaris que s'havien fet per ajustar-se a la pujada de preus inflacionistes no acabés fent que el contribuent passés de tram tributari i, per tant, hagués de pagar més a la declaració de la renda.