El ja nou president de govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat en seu parlamentària que ampliarà sis mesos més —fins a l'1 de juliol de 2024— la rebaixa de l'IVA a 15 aliments bàsics. Tanmateix, la promesa va contra l'esperit de la mesura, almenys com s'ha plantejat fins ara, perquè en els dos decrets que han regulat l'ajuda antiinflació, s'estableix que si l'IPC subjacent (descomptant els aliments frescos i l'energia) baixa del 5,5%, la rebaixa de l'IVA quedarà sense efecte. I a l'octubre, s'ha col·locat en el 5,2%.

Tanmateix, la redacció en ambdues normes planteja que el 5,4% s'havia d'assolir en un determinat mes, en concret, en mig del període regulat. Així, en els sis primers mesos d'enguany (regulat pel Reial Decret-llei 20/2022 aprovat el 27 de desembre), si la inflació subjacent es col·locava per sota del 5,5%, es deixaria d'aplicar l'ajuda fiscal als consumidors, però aquell mes va fregar el 7,5% (gairebé el màxim en més de 40 anys). En la pròrroga per al segon trimestre d'aquest 2023 —aprovada pel Reial Decret-llei 5/2023 del 29 de juny— es va fixar setembre com el mes en què la inflació subjacent hauria d'estar com a màxim en un 5,4%. No obstant, aquell mes la subjacent es va col·locar en un 5,8%, per la qual cosa l'ajuda podia romandre vigent fins a final d'any.

 

Ara bé, a l'octubre la inflació subjacent està en el 5,2% —el punt més baix des de maig de l'any passat— i les previsions són que continuï descendint. El consens dels 19 gabinets d'anàlisi de conjuntura que recull el Panell de Funcas advoca perquè la inflació subjacent de mitjana serà el 5,9% per al conjunt del 2023 i, de gener a octubre la mitjana està en el 6,45%, per la qual cosa es continuarà reduint en els dos últims mesos de l'any, segons l'opinió dels analistes. De fet, Funcas apunta que al novembre, la inflació sense aliments frescos i energia tindrà un nou descens de 5 dècimes, al 4,7%, i al desembre al 4,2%; a diferència de l'índex general, que creixerà en els dos últims mesos fins a tancar l'any en un 4%.

Tres opcions

En cas de complir-se les previsions de Funcas, al govern de Sánchez li serà difícil justificar la pròrroga si pretén mantenir l'objectiu antiinflacionista, la qual cosa l'obliga a lligar la rebaixa de l'IVA a un límit de la subjacent. Per complir la promesa de Sánchez hi ha tres opcions: la primera, canviar completament les regles seguides fins ara i eliminar del nou Reial Decret-llei la supeditació de l'ajuda fiscal a la subjacent. La segona, mantenir la redacció actual i, per tant, l'exigència que si es col·loca per sota del 5,5% s'elimina la rebaixa de l'IVA, malgrat que al desembre (quan s'hauria d'aprovar la pròrroga) podríem estar amb una subjacent inferior al 4,5%, per la qual cosa, resultaria xocant. I la tercera, mantenir la limitació a una de subjacent, però reduir el límit del 5,5%, a un màxim del 4%.

En qualsevol de les dues últimes opcions, seria previsible que la mesura no estigués en vigor més de quatre mesos, ja que el consens dels analistes considera que la subjacent continuarà el descens fins a col·locar-se de mitjana anual en el 3,3%. Funcas, que preveu un 3% de mitjana anual, pronostica que el març del 2024 la subjacent estarà ja en el 3,3%, per acabar desembre en un 2,3%. El que implicaria que en el març es podria estar ja per sota del límit establert i els ajuts s'haurien d'eliminar l'1 de maig de 2024.

Mesura polèmica

La reducció de l'IVA de 15 aliments bàsics per contenir la pujada dels preus ha estat una mesura fortament criticada pels experts, però també per Yolanda Díaz (sòcia de govern de Sánchez) que apostava per posar límits a les pujades de preus a les cadenes de distribució, establint una cistella bàsica de la compra que no superés els 25 euros. Els experts, per la seva part, són contraris a mesures que afectin tota la població per igual, i prefereixen focalitzar-les en les famílies amb més dificultats econòmiques. En aquest sentit, són partidaris d'aportacions directes, com el xec d'ajuda que també es va aprovar per a aquest any.

Però ara, a més, se suma Brussel·les —i l'OCDE—, que ha sol·licitat a tots els governs que retirin els ajuts antiinflació per començar a reduir els voluminosos dèficits fiscals acumulats els últims anys amb la covid i la guerra d'Ucraïna. La rebaixa de l'IVA dels 15 aliments bàsics ha suposat una minva d'ingressos de 1.294 milions d'euros fins al setembre, per la qual cosa podria acabar prop dels 1.800 milions per a tot el 2023. Reproduir la mesura sis mesos més tindria un cost d'uns 800 milions, posant en risc el compromís d'Espanya de complir un dèficit pressupostari del 3% l'any vinent. Cosa que la Comissió Europea ja ha descartat, que col·loca el dèficit espanyol en el 3,2% el 2024 i en el 3,4% el 2025.