La vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, reconeix en el Pla d'Estabilitat que la Comissió Europea (CE) no es creï la previsió que el Govern d'Espanya fa de la despesa pública per a 2023. Així, en l'apartat de "comparació amb les previsions de la CE" -que ha d'aparèixer obligatòriament al document remès a Brussel·les-, l'organisme europeu eleva les despeses totals del conjunt de les administracions espanyoles en un 0,6% del PIB respecte al defensat pel Govern espanyol. El Govern espanyol ha elaborat les seves xifres amb una previsió de creixement del PIB del 2,1% per a aquest any i la CE amb l'1% que manejava a l'octubre, encara que fa uns dies l'ha elevat a l'1,9%.

Així, amb les dades recollides en el programa d'Estabilitat, el conjunt de la despesa pública s'elevaria aquest any en 8.150 milions d'euros davant el previst pels càlculs d'Economia. A més, el Govern també reconeix que la CE dubta que Espanya vagi a ser capaç de reduir el dèficit al 3% el 2024, allò que segons el Govern avançaria un any l'obligació de tornar al senda d'estabilitat imposada per Brussel·les. El Govern espanyol ha comunicat a Brussel·les que les despeses totals de les administracions públiques espanyoles seran equivalents al 47,3% del PIB, uns 643.100 milions d'euros, (mesurat amb les dades de Comptabilitat Nacional entre el primer trimestre de 2023 i el de 2022). Però la CE considera que les previsions espanyoles queden curtes i considera que les despeses totals elevin al 47,9% del PIB, sis dècimes més, uns 651.250 milions d'euros. De fet, el Govern reconeix que les principals discrepàncies amb Brussel·les estan en la part de la despesa.

En el cas dels ingressos, la Comissió ha estat més generosa que el propi Govern espanyol i considera que les administracions públiques ingressaran el 2023 per impostos i cotitzacions a la Seguretat Social el 43,6% del PIB (592.790 milions d'euros), dues dècimes més dels càlculs de l'executiu espanyol que considera que assoliran aquest any el 43,4% del PIB (590.070 milions d'euros), uns 2.700 milions menys de la qual cosa espera Brussel·les. Aquesta recaptació més gran permet que s'escurci a quatre dècimes la diferència entre el dèficit públic que espera el Govern espanyol, el 3,9% (53.025 milions d'euros), i el 4,3% pronosticat per la CE (58.460 milions). Tot i així, 5.440 milions més del vaticinat pel Ministeri d'Assumptes Econòmics.

Encara que el Govern no entra a discutir les previsions de la CE, argumenta en l'Actualització Programa d'Estabilitat 2023-2026 que la previsió de Brussel·les data d'octubre de 2022 i no incorpora la informació del tancament de l'exercici 2022. En qualsevol cas, les previsions de tancament de l'exercici de 2022 tindrien un efecte més gran sobre els ingressos que, certament, s'han disparat, amb un augment del 14,5% en el total dels impostos estatals, però també en la Seguretat Social. No obstant això, el tancament de l'exercici no té tanta influència en la despesa.

De fet, segons dades del Govern, els ingressos totals de 2022 van ser el 43% del PIB, quan en el Programa d'Estabilitat de 2022 es preveia un 42% del PIB, la qual cosa ha donat uns 1.200 milions més de recaptació que el previst l'abril de l'any passat. Tanmateix, les diferències van ser més inflades en les despeses, ja que es va pronosticar un 47% del PIB i l'any va acabar en el 47,8%, vuit dècimes per sobre, gairebé 10.000 milions més. No obstant això, es pot recordar que l'abril de l'any passat, encara que ja s'havia produït la invasió d'Ucraïna i el Govern havia adoptat el primer paquet d'ajuts per lluitar contra l'IPC (incloent els 20 cèntims per litre de combustible), era impredictible l'efecte de les mesures antiinflacionista sobre la despesa pública. Segons el Govern, les mesures adoptades fins ara superen els 35.000 milions d'euros, (10.000 més si se sumeixin els avals de l'ICO), incloent "la rebaixa més important d'impostos sobre l'energia de la història", amb un impacte estimat d'uns 18.000 milions des de juny de 2021.

Però si la CE no es creï les previsions espanyoles per a 2023, tampoc les de 2024, especialment preocupant perquè el Govern, a través de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va anunciar en el Congrés uns dies abans de remetre a Brussel·les el Pla d'Estabilitat, que Espanya avançaria un any, a 2024, l'obligació de la CE de col·locar el dèficit públic per sota del 3%. El document pronostica, com va dir Montero, que el 2024 acabarà amb el dèficit públic en el 3%, encara que la CE discrepa del Govern i a la tardor va dir que es quedaran lluny, en el 3,6%, sis dècimes per sobre de les quals tres procedeixen de menors ingressos i les altres tres de més despeses, segons els càlculs dels funcionaris de la Comissió. No obstant això, en la seva revisió de primavera, la CE ha suavitzat aquesta diferència i creu que, encara que continuarà sense complir amb el 3%, el dèficit del proper any serà del 3,3%, tres dècimes menys que en els seus càlculs de tardor.

Desviacions freqüents

Les diferències entre els pronòstics del Govern d'Espanya i els que maneja la CE són freqüents. No obstant això, en el programa corresponent a 2022 van ser menors, doncs Brussel·les i Madrid van coincidir en els ingressos i es van desviar tan sols dues dècimes en les despeses totals. El que va suposar que Espanya vaticinés un dèficit per a 2022 del 5% i Brussel·les el 5,1%. Finalment, l'any va acabar amb un dèficit inferior, del 4,8%, gràcies una recaptació superior a la prevista en 1 punt percentual.

Tanmateix, les diferències entre els pronòstics del Govern espanyol i el de Brussel·les van ser molt més grans en el Programa d'Estabilitat de 2021, encara que llavors el covid va generar molta incertesa sobre l'evolució econòmica i, especialment, en la despesa pública. Així, mentre que el Govern va pronosticar un dèficit del 8,4% per a aquell any, la CE el va elevar al 9,6%, 1,3 punts percentuals més.