El Govern va acordar fa uns dies simplificar la tramitació administrativa per implantar projectes de producció de biogàs en el territori, quan siguin declarats projectes empresarials estratègics. La reducció, que pot arribar fins al 50%, no és del tot benvinguda entre la pagesia que considera que el Govern no té una estratègia ben "planificada" sobre el desplegament del biogàs i que actua "al servei dels grans capitals especulatius que estan generant una bombolla amb greus impactes agraris, urbanístics, ambientals i socials".

La pagesia ha donat a conèixer els seus recels coincidint amb una visita que han fet els consellers d'Agricultura, Òscar Ordeig, i d'Empresa, Miquel Sàmper, a la planta de Noguera Renovables, a Vallfogona de Balaguer (Lleida), que ha estat una de les empreses beneficiàries de la primera convocatòria d’ajuts del programa Estratègia catalana del biogàs. La instal·lació Noguera Renovables ha estat la primera planta a produir biometà d’origen ramader a Espanya i, a més, ha estat pionera a injectar el gas directament a la xarxa de distribució. El projecte està participat per Axpo Iberia, la granja Torre Santamaría i Sorigué, segons ha informat l'agència ACN.

"Instem el Govern a revisar l'estratègia i a fer una planificació real del desplegament d'aquesta tecnologia insostenible que inclogui el vessant urbanístic, la dels sòls agraris, l'energètica i la dignitat de vida als pobles", ha remarcat en l'Assemblea Pagesa de Catalunya en un comunicat.

Des de l'Assemblea es qüestiona el projecte de Noguera Renovables. En concret, subratlla que la zona on es vol ampliar la factoria de biogàs de Noguera Renovables "corre el risc d’especialitzar-se en la gestió de residus i de crear greus impactes en la zona". Argumenten que la planta coincideix en poc més de 10 quilòmetres a la rodona projectes i empreses ja existents que podrien arribar a tractar prop de les 1.500.000 de tones de residus, bona part dels quals no serien locals i s’haurien d’importar d'altres zones, diuen els pagesos. Es refereixen a les factories de biogàs de la Sentiu de Sió i Linyola i l’empresa de compostatge STA de Balaguer. Segons ells, aquesta última ja està causant múltiples problemes de qualitat de l’aire i pudors a les localitats properes.

Els conseller Ordeig i Sàmper a la planta de biogàs de Noguera Renovables
Els conseller Ordeig i Sàmper a la planta de biogàs de Noguera Renovables

Mentrestant, el conseller d'Agricultura ha insistit en el fet que "amb el biogàs, obrim una nova finestra de competitivitat per al sector ramader, ja que, d'una banda, permetrà reduir els costos energètics mitjançant l'autoconsum, i, per una altra, oferirà l'oportunitat d'obrir noves línies de negoci a través de la producció de biometà per injectar-lo a la xarxa de gas natural o la producció de fertilitzants d'alta qualitat a partir del tractament de les deixalles, entre altres". 

Segons ha determinat la Generalitat, l'objectiu de descarbonitzar l'economia catalana, el biogàs serà una de les peces claus. El programa Estratègia catalana del biogàs -una energia que s'obté a partir de les deixalles orgàniques d'indústries com l'alimentària, l'agrícola o la ramadera- determina que els projectes beneficiaris de l'agilització administrativa han de situar-se en un municipi que hagi estat designat reglamentàriament com a zona vulnerable en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries o en zones on se superin els nivells establerts de partícules i amoníac en la qualitat de l'aire.

L'autoconsum energètic en el sector ramader

Durant la visita a la planta de Noguera Renovables, el conseller Ordeig ha explicat que Catalunya genera cada any 9,4 milions de tones de purins i 2,8 milions de tones de fems i gallinassa. “Amb el biogàs, obrim una nova finestra de competitivitat per al sector ramader, ja que, d’una banda, permetrà abaixar els costos energètics per mitjà de l’autoconsum, i, de l’altra, oferirà l’oportunitat d’obrir noves línies de negoci a través de la producció de biometà per injectar-lo a la xarxa de gas natural o la producció de fertilitzants d’alta qualitat a partir del tractament de les dejeccions, entre d’altres”, ha argumentat.

Ordeig ha remarcat que aquest és un projecte "d’economia circular que contribueix a la cohesió del territori mitjançant la creació de noves comunitats energètiques i de negoci, alhora que millora sensiblement la percepció de la societat respecte a l’impacte de l’activitat". Alhora, ha assegurat que "es garanteix la protecció total de l’entorn i s’aconsegueixen mitigar les emissions derivades d’aquests residus”.