Junts ha tombat el gravamen a energètiques que decaurà per la impossibilitat que es pugui tancar un acord que permeti aprovar en les Corts, com ha vingut advertint la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Així ho han avançat fonts del PNB, que matisen que ells sí que estaven disposats a convertir el gravamen de les energètiques en impostos, i confirmen a On Economía fonts de la formació catalana que defensen que la seva voluntat és salvar les inversions futures en Catalunya, com que ha posat en dubte Repsol a Tarragona. El que sí que ha tirat endavant és la transformació del gravamen a la banca en impost que serà cedit a les hisendes basques.

No obstant això, les formacions polítiques tindrà l'oportunitat de plasmar la seva posició, perquè Sumar, d'una banda, i EH Bildu i ERC -conjuntament-, per l'altre, han presentat aquest dimecres esmenes en la que sol·liciten continuïtat del tribut a les energètiques, segons les esmenes a què ha tingut accés On Economia. Aquest dimecres, a les 18:00 hores, s'ha tancat el termini per esmenar l'articulat del Projecte de Llei per la qual s'estableix un Impost Complementari per garantir un nivell mínim global d'imposició per als grups multinacionals i els grups nacionals de gran magnitud. Encara que aquest text és una transposició d'una directiva comunitària, des del Govern de coalició es va plantejar la possibilitat d'utilitzar el seu tràmit parlamentari a fi de convertir els gravàmens a les empreses energètiques i a la banca en impostos, fent-los indefinits. Ambdós textos, de caràcter temporal per dos anys, deixaven d'estar en vigor l'1 de gener de l'any vinent.

Esmena de Sumar

No són les úniques formacions que proposaran la continuïtat del gravamen a les empreses energètiques: Sumar es desmarca del seu soci de coalició i sol·licita que segueixi com un gravamen, menteixis que el PSOE res diu de l'imposat a les energètiques, encara que sí que proposa de mantenir per tres anys més l'impost a la banca. Fonts de Sumar assenyalen a aquest diari que han optat per mantenir el format d'un gravamen -tant per al de banca com per al de les empreses energètiques- encara que no de caràcter temporal davant un impost perquè transformar-los en impostos "els fa jurídicament insolvents per problemes de doble imposició amb l'impost sobre societats". Sumar proposa mantenir el límit de 1.000 euros de facturació el 2019, per excloure del gravamen aquelles energètiques que facturessin per sota, i gravar amb l'1,2% de l'import de la xifra de negoci anual que generi a Espanya.

En el cas de l'esmena conjunta presentada per ERC i EH Bildu, han optat per la modalitat fiscal de l'impost de nova creació que proposen d'anomenar Impost sobre el benefici operatiu en l'activitat del sector de l'energia que haurien de pagar, si la proposta tirés endavant -que sembla improbable per l'oposició de Junts- qualsevol operador energètic que operi a Espanya i la facturació del qual sigui igual o superior a 700 milions d'euros. A efectes d'aquest requisit s'exclouran de l'import net de la xifra de negocis els ingressos corresponents a l'Impost sobre Hidrocarburs, a l'Impost Especial de la comunitat autònoma de les Canàries sobre Combustibles Derivats del Petroli i als Gravàmens Complementaris a Carburants i Combustibles Petrolífers de Ceuta i Melilla, que s'hagin pagat o suportat, via repercussió, una matisació que també inclou Sumar en la seva esmena.

PNB, a favor

Fonts de la formació basca han matisat que la seva intenció hagués estat que l'actual gravamen a les empreses s'hagués mantingut com a impost, el que hagués obert les portes que la transferència a les Hisendes basques per a la facturació generada per les empreses energètiques a Euskadi, com va anunciar el mateix Lehendakari, Imanol Pradales. En la negociació mantinguda entre el PNB i el Ministeri d'Hisenda, la formació basca pretenia haver transformat ambdós gravàmens en impostos i haver arribat a un acord per a la concertació d'ambdós. Però fonts del partit han assenyalat que en l'acord s'ha exclòs l'impost a energètiques, encara que sí un nou impost a la banca, que ha proposat el PSOE aquest dimecres i que tindrà una durada de tres anys.