El Govern aborda en el seu ambiciós pla de rellançar l'economia catalana cap al lideratge un doble repte: fer créixer l'activitat industrial i, al mateix temps, descarbonitzar-la. I, per fer-ho, promet a les empreses que "en menys de sis mesos" han de notar que els tràmits administratius per encetar projectes van més de pressa que fins ara. "Si no, podeu foter-me canya", va dir aquest dimecres el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, en un acte sobre descarbonització industrial celebrat a la Casa Seat. "Anem seriosament. Farem que les coses vagin de pressa", va prometre davant representants de les patronals catalanes i directius d'empreses com Iberdrola, Seat, Guissona i desenes de pimes.
L'executiu català entén que calen dos elements per reindustrialitzar i descarbonitzar Catalunya. El primer són calés, com els 18.500 milions d'euros que el president Salvador Illa va anunciar el passat divendres que mobilitzaria per tornar a portar el país al lideratge estatal. I el segon és "agilitat administrativa" perquè avenços com les instal·lacions de renovables, l'autoconsum industrial o altres projectes empresarials no quedin enfangats en la burocràcia. "Hem crescut bé econòmicament i això que hem patit un excés de garantisme i burocratització. Quant hauríem crescut amb agilitat administrativa?", es preguntava Sàmper. Per aconseguir-ho, el Govern està carregant l'agenda amb actes de bracet amb grans empreses.
Amb aquestes optimistes declaracions tancava un acte sobre descarbonització de la indústria a Casa Seat on les empreses compartien les seves experiències i camins per tal d'emetre menys CO₂ en els processos més intensius en l'àmbit energètic. Era la segona vegada en menys d'una setmana que un membre de l'executiu català visitava aquest nou edifici de l'automobilística catalana, després que Salvador Illa anunciés allà mateix un compromís amb el vehicle elèctric que s'ha de formalitzar amb xifres el dilluns vinent. Entre un acte i l'altre, el passat dilluns Illa demanava davant directius d'empreses de l'Ibex-35 com Naturgy o Repsol que fessin "la seva part" i invertissin en Catalunya.
L'agenda empresarial del Govern està carregada i té una intenció: promoure inversions a Catalunya com la que va anunciar recentment Repsol a Tarragona, els 800 milions en una ecoplanta per fer metanol verd amb residus que es completaran amb 300 milions més per un electrolitzador d'hidrogen verd. I les empreses comencen a reconèixer ja aquest esforç de l'executiu. Si el president de Repsol, Antoni Brufau, elogiava dilluns "la il·lusió i l'optimisme" que transmet Illa amb els seus plans, aquest dimecres ha sigut un directiu d'Iberdrola qui n'ha reconegut l'esforç. "Aquest és un Govern que està apostant clarament per les renovables i es necessiten aliances", ha dit Gonzalo Sáenz de Miera, director de Canvi Climàtic d'Iberdrola.
Ara bé, aquesta aposta encara no es trasllada amb un bon escenari a Catalunya, que amb un 14% de renovables sobre el total del mix elèctric encara depèn de les nuclears, que ha de tancar entre 2030 i 2035, pel subministrament. La consellera de Territori, Medi Ambient i Habitatge, Sílvia Paneque, no només va reconèixer aquest endarreriment, sinó que també va xifrar en 10.000 milions el cost que té per Catalunya no ser autònoma energèticament.
"La descarbonització és un objectiu ecològic, però també és una oportunitat per reindustrialitzar Catalunya en clau verda", va dir Paneque, que s'ha compromès a la instal·lació de 12.000 MW de renovables fins al 2030 per corregir l'endarreriment renovable. A més, va avançar que en els mesos tindran conclusions sobre vies de descarbonització de diferents sectors industrials, entre ells el tèxtil i el paperer.
Durant la jornada, diversos empresaris, tècnics i membres del Govern van explicar les seves experiències per descarbonitzar la indústria, així com van compartir els problemes burocràtics per accedir a subvencions, permisos i exempcions fiscals, en el marc de la presentació de l'Aliança Q-Cero per a la descarbonització a Catalunya.
Andreu Puig Trebat, director d'Enginyeria i Indústria a Guissona, va resumir l'ambiciós projecte de descarbonització de l'empresa d'alimentació. Compta amb un important eix d'electrificació, fotovoltaica d'autoconsum a totes les teulades que arriba als 10.000 kW, carregadors elèctrics a totes les plantes, 4 plantes de biomassa i 2 de biogàs, electrificació de la part tèrmica i un compromís de reducció de metà.
El responsable d'hidrogen verd de Schneider Electric i president del Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya, Joaquim Daura, va posar com a exemple de descarbonització el forn elèctric que Roca té a Àustria i que vol replicar a la península Ibèrica. Pel que fa a Schneider, que té fàbrica a Molins de Rei, ha explicat que han instal·lat recentment una caldera elèctrica per descarbonitzar part del procés. Daura també ha parlat de l'hidrogen verd, segons Alberto Basté, del Col·legi d'Enginyers, "l'eterna promesa" que mai no arriba a ser rendible. "Serà important perquè el necessitem. Cal apostar pels biogasos i pel biometà a una part de la indústria, però serà clau en sectors com el transport aeri o marítim", va dir Daura, que no va voler pronosticar una data en la qual això passarà. "Ara bé, no ho podrem fer tot amb hidrogen verd", ha alertat.
Pau Vila, director general d'LC Paper, va explicar que la seva aposta per la cogeneració, comptant amb biomassa, no es troba amb una promoció d'aquesta via a Catalunya a diferència del que succeeix a altres països europeus. Va explicar que si electrifiquessin tota la seva fàbrica, tot i que no és molt gran, consumirien més llum que l'electricitat de tota la ciutat de Girona, per l'alta exigència energètica de la transformació de sòlid a líquid i de nou a sòlid que exigeix el paper.
Funcionaris del Govern han explicat avenços en la tramitació de projectes com el silenci positiu de tres mesos en permisos i ajudes de l'Institut Català d'Energia, on fins ara s'embussaven sol·licituds durant més de tres anys, o els nous Certificats d'Estalvi Energètic (CAEs), que permeten monetitzar l'estalvi energètic de les empreses que inverteixen en eficiència.
Hidrogen verd, biogàs i una electrificació amb més renovables conformen el futur d'una indústria descarbonitzada, han coincidit els actors implicats, amb un percentatge per cadascú que està per definir. Però pel present o el futur més immediat, Catalunya encara necessita energia nuclear, ha recordat Salvador Sedó, director de desenvolupament sostenible de Foment, que ha tornat a demanar que s'ampliï el seu cicle de vida, recordant l'únic punt conflictiu d'una transició energètica en el que, per la resta de vectors, tots els sectors coincideixen: s'han d'instal·lar més renovables i invertir en descarbonització.