El govern espanyol tan sols ha concedit, des de l'inici de la prestació el juny de 2020 fins a finals de novembre de l'any passat, una de cada 4 sol·licituds de l'Ingrés Mínim Vital, ajuda destinada a les famílies més vulnerables. De les 2.782.730 sol·licituds rebudes fins al 12 de desembre de l'any passat, tan sols en va aprovar 733.006, mentre que va tombar o té pendents més de 2 milions de peticions, segons informes interns als quals ha tingut accés ON ECONOMIA.

Pendent dels canvis que ja ha de dur a terme la nova ministra de Seguretat Social, Migracions i Inclusió, Elma Saiz, que va agafar el testimoni en la nova investidura de José Luis Escrivá i del traspàs de competències pactat a Catalunya, l'Ingrés Mínim Vital arrossega greus problemes de gestió, burocràcia i canvis de criteri que afecten també els qui ja el perceben, tal com han denunciat tant directors de Serveis Socials com plataformes ciutadanes i afectats per aquesta prestació en anteriors informacions d'ON ECONOMIA.

517.000 prestacions actives

Malgrat els expedients tombats, el govern espanyol va assolir tres anys després de l'entrada en vigor de la prestació el nombre de beneficiaris a qui esperava arribar: 2,1 milions corresponents a les 735.562 llars acumulades amb la prestació a mes de desembre. Ara bé, l'informe intern a què ha tingut accés ON ECONOMIA apunta que tan sols 517.641 prestacions són actualment actives, amb abast a 1,5 milions de beneficiaris.

Això podria deure's als constants canvis i fins i tot anul·lacions de prestacions que pateixen els usuaris en revisar l'administració els seus ingressos. Diversos usuaris i plataformes constaten que aquestes anul·lacions o rebaixes de prestació no són sempre justes o de conforme als criteris de vulnerabilitat establerts.

Entre els 2 milions de sol·licituds no aprovades pel Govern, existeixen diverses vies per les quals han estat tombades. 956.188 milions, gairebé un milió, han estat denegades per no complir els requisits establerts, mentre que 236.037 han estat cancel·lades durant el tràmit i 585.823 han estat inadmeses, majoritàriament per falta de documentació o perquè l'incompliment de criteris va frenar directament la seva admissió a tràmit. Existeixen també 271.658 sol·licituds pendents, moltes d'elles en espera que se sumeix la documentació necessària.

Burocràcia i canvis de criteri

"La burocràcia fa molt difícil aconseguir aquesta ajuda. De vegades ens arriben ciutadans amb informes negatius de la Seguretat Social en els quals ni tan sols nosaltres no entenem el motiu de la denegació, per la qual cosa no podem treballar per solucionar-lo", explicava a ON ECONOMIA Álvaro Revilla, director general de l'Àrea Social de Fuenlabrada i membre de l'Associació de Directors de Serveis Socials, que fa temps que denuncien les carències en el sistema.

"Els criteris no estan clars, els requisits són excessius i els funcionaris que un dia resolen una cosa, al cap d'un temps, poden resoldre el contrari", afegia Revilla, que denunciava també la llarga demora de fins a cinc mesos en obtenir resposta per sol·licituds pendents. Demanava, a més, més poder de gestió als Ajuntaments. "Nosaltres no estem en el sistema, però estem amb les persones", argumentava.

L'advocada Rocío Blanco Vidal, de Palència, relatava un cas en el qual a una família li van restar de l'Ingrés Mínim Vital una ajuda que percebien per un fill que tenia una incapacitat del 95%, "quan això no és un ingrés familiar i el Tribunal Superior de Justícia els va donar la raó".

Fonts oficials de la Seguretat Social expliquen a ON ECONOMIA que "la majoria de les inadmeses ho són per incompliment dels requisits de renda i patrimoni", mentre que les denegades inclouen "motius com la unitat de convivència, el padró o no estar apuntat al SEPE". Darrere d'aquesta explicació, la realitat que es troben en Serveis Socials és d'una burocràcia inabastable per als més vulnerables i molts errors de l'administració.

Altres comunitats demanen el traspàs

A Catalunya es buscarà solucionar els problemes de gestió amb el traspàs de competències a la Generalitat, que tal com va informar ON ECONOMIA habilitarà el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) per tramitar la sol·licitud, encara que aquesta dependrà de la Conselleria de Drets Socials. És així com funciona fins ara la Renda Garantida de Ciutadania, equivalent autonòmic a aquesta ajuda i, a més, Catalunya rebrà 2,8 milions d'euros per ajudar aquesta gestió.

En anunciar el traspàs, tal com va succeir amb Rodalies i per donar a entendre que no existeix una discriminació positiva cap a Catalunya, el Govern va anunciar que la resta de comunitats també podien sol·licitar la gestió de l'Ingrés Mínim Vital. Fins ara, tal com va informar l'agència EFE aquest cap de setmana, han demanat o s'han mostrat favorables al traspàs Galícia, Castella i Lleó, la Generalitat valenciana i Cantàbria. País Basc i Navarra ja compten amb aquesta gestió, mentre que la resta de comunitats no s'han posicionat sobre això.