Una sentència pionera podria fer tombar la llei catalana 24-2015 que estableix als grans tenidors l'obligació d'oferir un lloguer social a persones vulnerables abans d'un desnonament. Aquesta llei ja es va recórrer inicialment al Tribunal Constitucional que la va declarar inconstitucional, però posteriorment, la Generalitat de Catalunya la va tornar a introduir a través d'una modificació i aprovació posterior. Ara, en pocs mesos, el TC podria tornar a tombar-la, però ja s'han avançat els aconteixements amb un cas particular.
El Jutjat del Contenciós Administratiu número 4 de Barcelona ha anul·lat i deixat sense efecte la resolució sancionadora impugnada, tal com argumenta la jutgessa, "amb devolució per part de la demandada, en cas d'haver estat cobrades, de les quantitats abonades per l'actora en aquest concepte sancionador, més els interessos legals des del dia del pagament efectuat per l'actora fins al dia de la total devolució de la suma per part de la demandada". Això vol dir que contra aquesta sentència no es pot interposar cap recurs ordinari. L'advocat del cas i expert en dret immobiliari, Alejandro Fuentes-Lojo considera que aquesta sentència és "duríssima si es segueix per la resta de tribunals que estan coneixent aquest expedient ja que això suposa que totes les sancions queden revertides i l'administració haurà de retornar milions d'euros als grans tenidors".
Milions d'euros a retornar
Les xifres, ara mateix, són incalculables ja que cada sanció pot pujar fins als 25.000 euros. "Tenint en compte que hi ha milers de sancions, el problema que té l'administració és gran", subratlla Fuentes-Lojo. El cas particular que ha donat la raó al gran tenidor es basa en el fet que la sentència no està ben posada. A efectes pràctics, es tracta d'una qüestió tècnica: "La sentència diu admet que hi ha una normativa d'oferir lloguer social, però adverteix que les sancions que l'administració posa no estan emparades en una norma de cobertura per poder sancionar aquesta conducta. És a dir, la norma estableix l'obligació, però no la sanció a aquesta obligació".
Què diu la norma?
De moment, els recursos interposats estan en suspens i els diferents jutjats estan pendents del que torni a dictar el Tribunal Constitucional sobre una normativa únicament catalana que està creant un embut administratiu i, una sentència pionera com aquesta, podria afavorir la balança a favor dels grans tenidors. La llei es va concebre contra fons voltors i grans fons d'inversió, però amb les darreres lleis d'habitatge també afecta a grans tenidors, és a dir, persones que posseeixen, com a mínim, cinc habitatges. La llei actual diu que la demanda judicial d'execució hipotecària o de desnonament per impagament de lloguer,
el demandant ha d'oferir als afectats una proposta de lloguer social, si el procediment afecta persones o unitats familiars que no en tinguin una alternativa pròpia d'habitatge i que estiguin dins dels paràmetres de risc d'exclusió residencial definits per la citada llei, la qual cosa ha de comprovar el propi demandant, requerint prèviament la informació als afectats, i sempre que es doni un dels supòsits consistents: el demandant tingui la condició de gran forquilla d'habitatge; o el demandant sigui persona jurídica que hagi adquirit posteriorment al 30 d'abril de 2008 habitatges que siguin, a primera o en transmissions ulteriors, provinents d'execucions hipotecàries, provinents d'acords de compensació de deutes o de dació en pagament o provinents de compravendes que tinguin com a causa la impossibilitat de tornar el préstec hipotecari. En base a la normativa anterior, i amb independència de quina part de la mateixa estigui o no pendent del que el Tribunal Constitucional pugui al seu dia sentenciar respecte a la conformitat d'aquella amb la Constitució espanyola, aquesta normativa resulta vigent, en no haver estat suspesa la seva aplicació pel Tribunal Constitucional.