Els grans municipis catalans siguin entre les ciutats d'Espanya més cares per muntar un negoci. Especial rellevància tenen les quatre capitals, entre les deu amb impostos més alts de les comunitats autònomes regulades fiscalment pel règim comú (tret de la Comunitat Foral de Navarra i el País Basc), segons un informe comparatiu elaborat pel Ministeri d'Hisenda.

Els municipis es financen amb ingressos cedits per l'Estat (en el cas de les grans metròpolis) i per les comunitats autònomes, però principalment, amb la recaptació dels impostos i taxes que els adjudica la llei. A l'entramat fiscal de l'entorn municipal hi ha cinc grans tributs dels quals tres tenen un impacte directe en els costos dels negocis: l'impost de béns immobles (IBI); el d'activitats econòmiques (IAE) i el de vehicles de tracció mecànica (IVTM), popularment el de circulació.

La normativa estatal estableix uns tipus màxims i mínims a aquests tributs, però també atorga a cada consistori la potestat d'establir quant vol recaptar per cada un d'aquests impostos, obrint de vegades una competència fiscal entre municipis. De la comparativa dels tres impostos, es conclou que les grans ciutats catalanes estan en el rang alt dels tipus impositius.

Imposat activitats econòmiques (IAE)

Dels tres tributs, és el més relacionat amb el món empresarial. Grava l'exercici d'activitats empresarials, professionals o artístiques, s'exerceixin o no en local determinat, i que suposin l'ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans. El gravamen oscil·la d'un mínim del 0,4% a un màxim del 3,8% en funció del tipus de carrer on estigui ubicat. Cada ajuntament pot fixar un mínim de dos tipus de carrers i nou com a màxim.

De les quatre capitals catalanes, Barcelona, Girona i Tarragona s'han acollit al màxim (3,8%) i Lleida es queda a prop, en el 3,65%. De les 46 capitals de les comunitats del règim comú, només 9 estan en el límit màxim, de les que 3 són catalanes. En el tipus mínim, la posició de les urbs del territoris és més variada. Girona aplica un tipus del 2,31%, la qual cosa la col·loca, després de Huelva (3,3%), com la segona capital amb el IAE més car. Lleida cobra un mínim de l'1,93%, Tarragona un 1% i Barcelona, el 0,95%.

La tendència es repeteix en els municipis catalans que superen els 50.000 habitants. L'estudi d'Hisenda comptabilitza 19 grans urbs -18 barcelonins i 1 de Tarragona- de les que 13 han escollit el tipus màxim del 3,8% per a les seves activitats econòmiques i cap no es col·loca per sota del 3%, a diferència d'altres ciutats espanyoles. I amb les mínimes, tret de dos que estan en l'1,5%, les restants 17 tendeixen a col·locar-se en el rang màxim. Conjuntat tipus màxims i mínims, aquests són els municipis amb els IBI més alts de Catalunya.

Després d'Algesires, amb un màxim del 3,8% i un mínim del 3,7%, diverses urbs catalanes es col·loquen al capdavant. Badalona i Vilanova i la Geltrú té un 3,8%-3,5%; Castelldefels i Cerdanyola del Vallès el 3,8%-3,4%; Santa Coloma de Gramanet, el 3,8%-3,31% i Mollet del Vallés, 3,8%-3,21%. Les altres set ciutats amb el tipus màxim en el 3,8%, apliquen un mínim per sota del 2%.

Imposat béns immobles (IBI)

Aquest impost grava la propietat dels immobles -ja siguin urbans, rurals o de característiques especials- que les empreses i els autònoms han de pagar cada any pels seus locals. Cada ajuntament pot escollir un tipus impositiu que oscil·la del 0,4% a l'1,1% per a immobles urbans i del 0,3% al 0,9% per als rústics, que s'aplica sobre valor cadastral de l'immoble. Aquest valor el determina el Cadastre, una entitat que depèn del Ministeri d'Hisenda.

També és aquest impost, les capitals i grans ciutats catalanes es col·loquen en el rang alt del gravamen. En el cas dels béns urbans, només 2 capitals de província de tota Espanya-Girona (1,041%) i Tarragona (1,023%)- cobren per sobre de l'1%, a les que segueix Lleida (0,947%). Barcelona, amb un 0,66%, és a la mitjana d'Espanya. Huelva té el quart tipus més gran, 0,78%, gairebé dues dècimes per sota que Lleida.

Reus (Tarragona) ostenta el primer lloc|parada absolut, amb un tipus impositiu de l'1,2022%, per sobre de les tres capitals catalanes i diversos municipis barcelonins liciten amb alguns gaditans entre els primers llocs. Manresa, amb un 0,98% empata amb San Fernando i Sanlúcar de Barrameda; Granollers és la següent, amb un 0,962%; Mollet del Vallès, 0,849% i Hospitalet de Llobregat, 0,8213%. Els comerciants i propietaris de pisos de Castelldefels són els que paguen l'IBI més baix entre les ciutats catalanes amb més població, el 0,4624%.

No obstant això, encara que el tipus impositiu és un factor determinant en el pagament d'aquest impost, també pesa l'actualització de les dades del Cadastre. La pujada al mercat immobiliari comporta un augment del valor cadastral de cada pis, sobre el qual es calcula l'IBI. Els municipis amb tipus impositius més alts, solen coincidir amb aquells que porten més temps sense revisar el valor cadastre. De fet, quan s'actualitza, els experts fiscalistes parlen d'una pujada d'impostos encoberta. Moltes grans urbs tenen els valors cadastrals de finals del segle passat.

Impost Circulació (IVTM)

L'impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) impacta en menor mesura que els altres dos en els costos empresarials, limitat als negocis que utilitzen flota de vehicles. S'abona anualment per cada cotxe en propietat amb la finalitat de mantenir les vies urbanes en bon estat. La taxa màxima és del 2%.

Novament, les grans urbs catalanes escullen el tipus màxim. L'estudi de la fiscalitat municipal determina el tipus mitjà per comunitats autònomes i Catalunya és la número un del rànquing, ja que per als turismes s'aplica un mínim de l'1,99% i un màxim del 2%. En la resta dels vehicles, màxima i mínima coincideixen en el 2%.

De les 46 capitals d'Espanya amb règim comú, només 6 estan en el màxim del 2% en màxim i mínim, de les que la meitat són catalanes: Barcelona, Lleida i Tarragona. Girona no s'allunya gaire, doncs el mínim està en 1,97% i el màxim que 2%. De les restants 19 grans urbs catalanes, 16 estan en el 2%. Només es deslliuren Castelldefels, Mollete del Vàlles i Prat de Llobregat, encara que aquest últim per poc: 1,98% mínim i 2% màxim, per sobre de Girona.