El Parlament grec ha aprovat aquest divendres la nova setmana laboral de sis dies, en el sentit oposat a les veus d'arreu del món que promouen la setmana de quatre dies i permetent treballar en dissabtes i diumenges. Obre la porta a més a les empreses a variar els horaris dels empleats amb 24 hores d'antelació per adaptar-los a les necessitats de producció, informa l'agència EFE. La llei va ser aprovada gràcies als 158 escons, d'un total de 300, que disposa després de les eleccions del juny passat la conservadora Nova Democràcia, del primer ministre Kyriakos Mitsotakis, mentre que tots els partits de l'oposició, des de l'extrema dreta a l'esquerra radical, van votar en contra.

La reforma permet als treballadors tenir voluntàriament una segona feina, d'un màxim de cinc hores diàries, juntament amb la seva activitat principal de vuit hores al dia, de forma treballarien 13 hores al dia com a forma de vida per subsistir. A més, estableix que les empreses de diversos sectors poden imposar un sisè dia laboral pel qual els treballadors rebran un 40 % addicional sobre el salari diari.

Crea també contractes per a "empleats de guàrdia", que pràcticament no tindran un horari fix, sinó que treballaran quan el seu patró el requereixi, sempre que siguin notificats almenys 24 hores d'antelació. Els partits governamentals han fet cas omís a les protestes d'ahir, dijous, quan milers de persones a tot Grècia van prendre els carrers contra la nova llei, dins d'una vaga de 24 hores que va ser convocada per ADEDY, el sindicat de funcionaris, i a què es van afegir després gremis de treballadors de diversos sectors. Segons denuncien, la llei eliminarà l'última resta de drets laborals que queda a Grècia, com la jornada de cinc dies i les vuit hores.

La reforma contempla també que les empreses que adoptin un sistema digital de control horari no estaran obligades a registrar prèviament canvis en la jornada laboral o en les hores extraordinàries en una plataforma electrònica de l'Estat, com era el cas fins ara. Segons el Govern, això reduirà l'excessiva càrrega administrativa de les empreses, i argumenta que les hores de treball ja queden apuntades en els sistemes interns de cada empresa.

Oposició dels sindicats

Tanmateix, els sindicats denuncien que sense aquest control estatal, les empreses podran manipular els horaris i quedar exemptes d'abonar les hores extres. Els representants dels treballadors adverteixen que la reforma preveu reforçar les inspeccions de treball, un servei que ja ara afronta una gran falta de personal. Durant una intervenció en el Parlament prèvia a la votació, el ministre de Treball, Adonis Georgiadis, va defensar el seu projecte de llei, i va assegurar que "ni elimina la jornada de vuit hores ni (la setmana) de cinc dies".

"Avui, el mercat laboral és una jungla", va assenyalar Georgiadis, que va recalcar que la llei atura aquest desordre, flexibilitzant l'horari per reduir la feina i les hores extraordinàries no declarades i així protegir els treballadors. La llei fa també obligatori publicar tots els contractes individuals entre patró i treballador en una plataforma digital de l'Estat i farà possible per primera vegada firmar electrònicament aquests contractes.

Aquesta no és la primera vegada que un Govern encapçalat per Mitsotakis introdueix canvis laborals que provoquen contestació social. El 2021, el seu anterior Govern va presentar un projecte de llei que eliminava el límit màxim de vuit hores diàries de feina, si bé respectant les 40 hores setmanals. La reforma, que va ser aprovada gràcies a la majoria absoluta que tenia també llavors Nova Democràcia, va estendre a més les hores extraordinàries anuals permeses d'un màxim de 120 a 150.