El conflicte de les terrasses. Mentre els ciutadans dels carrers més turístics de la ciutat protesten per la proliferació de terrasses, els propietaris de bars i restaurants amb taules a la via pública també es queixen de la “pressió” i, sovint, de la “desconfiança” dels serveis municipals. Arran del canvi d’alcalde, el director general del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, indica que el nou govern municipal “hauria de parar la màquina de la persecució per posar en marxa la de la col·laboració, la complicitat, per valorar el que aporten” a l’economia de la ciutat. Aquests comentaris es refereixen a col·locació en els últims dies de peces metàl·liques en el terra que delimiten la superfície de les terrasses sense debatre-ho amb el sector. Pallarols subratlla que les normes estan per complir-les, però exigeix “diàleg”.

Sobre la polèmica de l’espai de les terrasses i de les plaques de delimitació, Pallarols considera que és un “error” que contribueix a “criminalitzar” el sector. Considera que, amb el canvi de govern municipal, també hauria de “canviar la relació amb els principals agents econòmics”. Però no s’ha començat amb bon peu amb els restauradors. “Penso que començar el mandat amb aquestes accions que tenen un tuf de criminalització del sector no ajuda”. Però insisteix en la política de “mà estesa” a l’administració.

Els restauradors han mantingut un altre front obert amb l’Ajuntament des que l’anterior alcaldessa, Ada Colau, va incrementar les taxes de terrasses el 2019. Un any després, arran de la pandèmia de la Covid-19, amb el consegüent tancament d’establiments, es va reduir la taxa en un 75%, una bonificació que es manté en les ordenances fiscals per a aquest 2023. Abans de les eleccions municipals, l’ara alcalde, Jaume Collboni, es va comprometre que, si era elegit, aplicaria una taxa “raonable i no confiscatòria”.

Pallarols indica que, en una reunió amb el Gremi, Collboni es va comprometre a “tornar a la casella de sortida” per negociar una taxa amb el sector. Assenyala que “no és raonable” que el 2019 se’ls apliqués una tarifa que quintuplicava la dels carrers de Madrid. El Gremi espera que es mantingui la bonificació mentre no s’aprovin unes noves ordenances fiscals.

Les tensions amb els ciutadans afloren en determinats punts de l’alta ciutat com els anomenats eixos pacificats de les superilles de l’Eixample. I en altres punts de la ciutat encara hi ha plans pendents de resolució, com a la Rambla. La prioritat del Gremi de Restauració és que es garanteixin la continuïtat dels negocis, amb les seves terrasses, mentre s’efectuen les obres de reforma d’aquesta artèria ciutadana.

El Gremi proposa per a la futura Rambla que sorgeixi de l’actual reforma que s’apliqui una eina normativa, pactada amb el govern de Colau en 2018, però que mai ha entrat en vigor: la figura de la “zona d’excel·lència”. Aquesta eina harmonitzaria i potenciaria l’estàtica de les terrasses per fer-les diferencials. També s’ha plantejat per a altres eixos de la ciutat.

Anna Matamala, empresària de la restauració i copropietària de la cafeteria Moka, adverteix que, si se’ls continua pressionant, la Rambla podria convertir-se “en un altre Portal de l’Àngel”, una artèria comercial sense terrasses. Indica que l’administració municipal no té en compte la importància econòmica de les taules situades a l’exterior dels establiments. En el seu cas, apunta que, durant la major part de l’any, el 80% de la facturació prové de la terrassa, tot i que en l’exterior només tingui 24 cadires i, en l’interior, prop de 200. Això passa la major part de l’any amb l’excepció dels dies de pluja o de calor intensa.

"Sense terrassa estem morts. Per què creieu que tanquen els restaurants que no en tenen?", indica. Recorda que els clients prefereixen estar a fora i no en l’interior dels locals.