Els assalariats que cobren SMI no són els únics que han de començar a pagar IRPF aquest any per la decisió de la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, de no elevar el mínim exempt dels actuals 1.134 euros al mes (15.876 euros anuals bruts) a 1.184 euros (16.576 d'anuals). Uns 400.000 pensionistes també estan pendents de si, finalment, el govern espanyol recula i equipara el mínim exempt -com demana Sumar al PSOE- a la pujada del 4,4% del salari mínim. Segons l'estadística de la Seguretat Social, l'1 de gener hi havia 330.151 pensionistes la prestació dels quals és entre 1.100 i 1.133,99 euros mensuals.

Amb la pujada del 2,8% que se'ls ha aplicat aquest any -després que s'hagi resolt l'embolic muntat en el Congrés després d'aprovar la mesura amb els vots de Junts i el PP- la pensió de tots ells es col·loca per sobre dels 1.134 euros, la qual cosa significa que l'any passat, abans de la pujada, no havien de tributar per Renda, i aquest any corren el risc d'haver de contribuir per IRPF. S'hi sumen uns altres 66.000 pensionistes que, encara que ja van haver de pagar Renda l'any passat -van superar els 1.134 euros que marca el límit a partir del qual cal presentar la declaració- s'han quedat per sota dels 1.184 euros. Si Hisenda perd la batalla oberta en el Parlament amb la presentació de projectes de llei de Sumar, Podemos i el PP, sol·licitant que s'elevi el mínim exempt a aquests 1.184 euros mensuals (16.576 d'anuals), aquests 66.000 pensionistes quedaran per sota del nou límit i ja no hauran de tributar.

Debat polític

Fonts coneixedores de les negociacions a Sumar i PSOE han mantingut aquestes setmanes enrere en relació amb la tributació dels empleats amb salari mínim, reconeixen a aquest diari que es va exposar el problema que suposava deixar fora del pagament de l'impost a cada vegada més pensionistes. De fet, a primers d'any, dels 10,3 milions de pensions que abona la Seguretat Social (en persones, alguna cosa més de 9 milions, ja que prop d'un milió cobra almenys dues pensions) més de la meitat, 5,87 milions no abonen IRPF per estar per sota dels 1.134 euros mensuals.

Amb els comptes elaborats per l'Agència Tributària, si aquest any s'optava per no elevar el mínim exempt per pagar la Renda al nivell del salari mínim, dels 2,7 milions de persones afectades per l'SMI, alguna cosa més de 510.000 (gairebé un 20%) haurien de pagar a Hisenda entre 100 i 300 euros, que suposarà un ingrés extra d'uns 300 milions d'euros, lluny dels 2.000 milions defensats pels negociadors de l'acord de pujada de l'SMI. Als quals s'afegiran uns altres 330.000 pensionistes que, en funció de les seves condicions personals i familiars, es veurà obligat també a pagar imposats. Si, al contrari, finalment Sumar i altres forces polítiques com el Partit Popular guanyen la guerra de l'IRPF, Hisenda perdrà uns 900.000 contribuents.

No obstant això, dels 330.000 pensionistes la paga dels quals ha creuat el límit dels 1.134 euros que els obliga a tributar per IRPF, no tots es veurà obligat a pagar Hisenda, ja que dependrà de les seves condicions familiars. En el seu cas, si el cònjuge rep una altra pensió o si tenen familiars a càrrec, però ha de ser menor d'edat, o persones amb un grau de discapacitat superior al 33%.

Hisenda calcula que un pensionista que cobri 17.000 euros al mes (1.215 euros per 14 pagues) haurà de tributar per Renda 224,4 euros anuals amb una retenció mensual de l'1,32% sobre la pensió bruta. I recorda que el 2018, amb el Partit Popular en el govern d'Espanya, hauria hagut de pagar 1.462 euros amb una retenció del 8,6%. De mitjana, 1.304 euros, encara que les noves les 44.880 noves que han començat a pagar-se al gener, eleven la mitjana a 1.360 euros i, les 32.399 que s'han donat de baixa -per mort, edat i altres causes- no superaven els 1.095 euros. El que significa que la majoria dels nous pensionistes sí que hauran de tributar per IRPF, i les que han deixat d'abonar-se estaven exemptes des de molts anys enrere.

Pel costat alt de la taula, al principi d'any hi havia 482.592 pensions per sobre dels 3.200 euros mensuals, dels quals 129.300 superen la pensió màxima de 3.276, 6 euros mensuals, o 45.746 euros a l'any.

60% del salari mitjà

Respecte als assalariats que cobren l'SMI, fonts de la Comissió d'Experts que elaboren l'informe que s'utilitza per fixar la pujada cada any confirmen a aquest diari que l'objectiu sempre és que els treballadors inclosos en el salari mínim rebin net -els diners que s'emporten a casa- el 60% del salari mitjà dels espanyols. Per aquesta raó, a tots els informes s'analitza l'impacte que té la declaració de la renda, perquè les cotitzacions socials, en ser fixes, són més fàcils de delimitar i, per tant, ajustar la pujada perquè el pagament a la Seguretat Social no rebaixi el salari net per sota de l'objectiu del 60%.

Però en el cas de Renda el càlcul és molt complicat, ja que depèn de la situació familiar i personal de cada treballador. Per aquesta raó, l'Agència Tributària aporta una anàlisi de la composició del col·lectiu en funció del pagament d'anys anteriors. En el cas de l'informe per a 2025, el càlcul és que, en cas de mantenir-se el mínim exempt en els nivells de 2024 -com ha fet el Ministeri d'Hisenda-, el 20% dels beneficiaris hauran de pagar l'impost, la qual cosa suposarà que el seu salari net es quedarà per sota de l'objectiu del 60% del salari mitjà.

Per evitar que un de cada cinc treballadors amb SMI es quedi per sota d'aquest llindar, els sindicats hi han proposada elevar una mica més el salari mínim. És a dir, que si amb un 4,4% d'increment el 20% es queda per sota, si es pugés una mica més d'un 5% -com han proposat els sindicats, uns 1.200 euros al mes- es garanteix que tots els treballadors compleixin l'objectiu. Però clar, per aquesta via el cost es desvia totalment a les empreses, mentre que amb l'exempció fiscal -que és l'altra forma que tots els treballadors es col·loquin en el 60%-, l'esforç econòmic l'absorbeix Hisenda.