La guerra d'Ucraïna ha tingut un gegantí efecte dòmino en les economies de tot el món i especialment en les europees per la proximitat del conflicte. Com un sunami, els preus van iniciar des de febrer una esbojarrada carrera fins a elevar les inflacions a cotes que a Espanya no es coneixien fa 40 anys. Però els salaris no han respost al mateix ritme el que ha portat que la gran majoria de les famílies espanyoles hagin perdut poder de compra i molts hagin estirat els seus estalvis. En definitiva, la guerra ha empobrit els espanyols.

La inflació mitjana va ser l'any passat un 8,4% i els salaris no van créixer més enllà del 3-3,5% segons l'estadística que es manegi, el que suposa que el poder adquisitiu ha caigut cinc punts minvant la capacitat financera de les famílies. Segons l'INE, l'últim trimestre anterior a la invasió, el quart de 2021, de la Renda disponible s'estalviava de mitjana el 12,8% i en el tercer trimestre de l'any passat la capacitat s'havia reduït al 5,7%. Són les grans xifres d'un any que ha canviat la vida quotidiana de moltes llars.

Fred a l'hivern i calor a l'estiu

L'efecte més patent de la guerra d'Ucraïna ha estat l'encariment de pràcticament tots els productes i serveis. Tanmateix, en el dia a dia uns han pesat més que altres en la vida quotidiana de les famílies, una cosa que ha anat canviant al llarg de l'any.

L'electricitat va ser el primer producte en impactar sobre les llars, encara que la realitat és que la gran pujada es va produir l'any anterior per l'encariment del gas a causa de problemes de subministrament: el juliol de 2021 el megawatt costava 96 euros i el gener de 2022 s'havia duplicat a 204 euros. La guerra va ploure, doncs, sobre mullat, encara que al març es va disparar uns altres 100 euros (294 euros) per anar corregint el preu al llarg de l'any fins als 120-130 euros actuals. Uns preus que van restringir l'ús de l'aire condicionat en un bon nombre de cases i locals a un estiu de temperatures extremes. El Govern va pactar amb Brussel·les una mesura que va fer descendir el preu.

Les carburants sí van tenir una relació més directa amb la guerra d'Ucraïna, ja que Rússia era el 2021 el primer exportador mundial de petroli i gas, la qual cosa va disparar uns preus que ja venien pujant des de 2021. Però especial efecte ha tingut sobre el dièsel, que per primera vegada en la història s'ha pagat més car que la gasolina. El que és un problema afegit, ja que el 54% dels turismes espanyols es mouen amb aquest combustible. Va arrencar l'any a 1,4 euros el litre i ha arribat a sobrepassar els 2 euros. Ara s'ha corregit a 1,63 i aquesta setmana va ser la primera en aquests dotze mesos que la gasolina ha estat més cara. El Govern va subvencionar amb 20 cèntims el litre de carburant per a amartiguar el cop.

L'alimentació ha estat un altre malson per a les famílies, creixent segons ha anat avançant l'any, doncs mes a mes el preu ha crescut de mitjana alguna cosa més d'1%, el que ha provocat que el gener passat omplir la cistella hagi estat un 15,4% més car que fa un any. L'arròs (52%), la mantega (38%) i la llet (33,5%) són els tres aliments que més han pujat l'any de la guerra. Al gener ha entrat un descompte de l'IVA per a 15 aliments.

El fred a l'hivern ha estat un altre efecte lligat al conflicte bèl·lic per l'encariment del gas, utilitzat de forma majoritària en les calefaccions de molts punts d'Espanya. El rebut ha pogut multiplicar-se fins i tot per deu i la dificultat de canviar el contracte del mercat lliure a la tarifa regulada (TUR), subvencionada pel Govern, ha impedit de posar la calefacció les hores necessàries per a moltes comunitats de veïns i famílies amb calefaccions individuals. Afortunadament, s'ha anat corregint el rebut del gas.

Encariment de les hipoteques

La forta inflació a tots els països comunitaris va fer reaccionar el Banc Central Europeu (BCE) que va iniciar una pujada dels tipus d'interès encarint el crèdit, la qual cosa ha entrampat moltes famílies que estan pagant una hipoteca. El cost depèn de la quantitat que s'hagi sol·licitat al banc, del tipus d'interès contractat i de si s'està en la primera part de la vida del crèdit o en la segona. Però de mitjana, es podria parlar de 250 euros més al mes. Un problema que s'aguditza per les dificultats que posen moltes entitats financeres a substituir les hipoteca a tipus variable per una de tipus fix.

Transport públic

La guerra d'Ucraïna també ha afectat els desplaçaments diaris dels espanyols, que han canviat el cotxe privat pel transport públic. El fort encariment dels combustibles i, molt especialment, la decisió del Govern de subvencionar fins i tot amb un 40% el metre i autobús, ha provocat que molts cotxes s'hagin quedat aparcats a la porta de casa.

Salaris

La guerra d'Ucraïna ha tingut també un impacte en els salaris, encara que en un menor grau que sobre els preus. De mitjana, han crescut entorn del 3-3,5%, encara que certs col·lectius han sortit més ben parats. Els pensionistes i els treballadors amb el salari mínim interprofessional (SMI) són al capdavant, ja que les seves nòmines han pujat respectivament un 8,4% i un 8% el 2023, recuperant tot el poder adquisitiu perdut l'any passat. Els funcionaris s'han col·locat per sobre dels assalariats del sector privat, ja que a finals de l'any passat van rebre un complement de l'1,5% que es va sumar a l'alça del 2% de principis d'any i aquest 2023 han tingut una pujada del 2,5% que podria arribar al 3,5%.