El vicepresident del BCE, Luis de Guindos, ha alertat sobre les mesures que La Moncloa planeja en matèria d'hipoteques i com pot haver conseqüències negatives pels més vulnerables. Així doncs, ha assenyalat la complexitat d'introduir un límit a les hipoteques davant la pujada dels tipus d'interès, i ha advertit que "pot tenir efectes negatius col·laterals", en una entrevista aquest dilluns al matí per Onda Cero. "És complicat (topar)" i ha avisat que "en economia, el camí a l'infern està ple de bones intencions i missatges aparentment adequats poden tenir conseqüències i fer que les entitats deixin de concedir hipoteques a determinats grups", en aquest cas els més vulnerables.
De Guindos ha demanat donar la volta a la qüestió: "El que ens hem de preguntar és si amb mesures d'aquest tipus s'està afectant la concessió d'hipoteques a la població més vulnerable. Alerta que "si es toparan els tipus d'interès per a un determinat segment de la societat, ja que potser la reacció que tenen les entitats financeres és deixar de concedir aquest tipus d'hipoteques". En aquest sentit, novament torna a haver una confrontació dins el govern de coalició entre el PSOE i Unidas-Podemos. Les darreres declaracions en aquest sentit són de la vicepresidenta socialista, Nadia Calviño: “Fixar el tipus de les hipoteques variables no és una mesura que es pugui posar en marxa de manera estructural. El que no cal fer és posar en risc l'estabilitat financera". Unes declaracions que topen amb les de l'altra banda d'Unidas-Podemos amb Yolanda Díaz i Ione Belarra al capdavant.
A favor de l'augment del salari mínim?
Una altra crítica que ha fet, però més lleu, ha estat a l'augment del salari mínim. El vicepresident del BCE sosté que " cal intentar evitar una espiral preus-salaris" , encara que "això no vol dir en absolut que els salaris no s'incrementin" . Tot i això, "si efectivament els salaris van més enllà del que és raonable, llavors immediatament la política monetària haurà de respondre perquè es generessin tensions inflacionistes". I ha afegit: " Crec que una espiral preus- salaris no beneficia ningú", ha constatat. El passat 31 de gener, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar al Senat que el Salari Mínim Interprofessional pujarà un 8% i arribarà als 1.080 euros mensuals amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener. A més, ha avançat les seves propostes perquè els treballadors recuperin el poder adquisitiu. Pel que fa a l'evolució de la remuneració de l'estalvi per part dels bancs, Guindos ha reconegut que sempre s'ajusta a la pujada dels tipus d'interès amb decalatge. "Crec que hi haurà un augment de la rendibilitat dels dipòsits i que la competència entre entitats anirà a més. Abans o després veurem una alça de la remuneració dels dipòsits", ha augurat.
D'altra banda, ha recordat que l'informe del BCE sobre l'impost temporal a la banca aprovat a Espanya "no és l'informe de Luis de Guindos", apuntant que el vicepresident del BCE "no és tan poderós" per modificar els informes del BCE banc central. I assegura que per elaborar-lo van utilitzar "informes previs d'impostos similars" i el seu redactat es dirigeix "en totes les direccions generals del BCE i també hi intervé el Banc d'Espanya". En aquest sentit, De Guindos ha subratllat quines són les previsions econòmiques per a Espanya per a aquest any 2023. I ho retrata amb dues cares. D'una banda, recalca que “l'economia espanyola té dos aspectes positius”, és un sistema financer sanejat: no hi ha dubte de la solvència bancària, a diferència del que passava fa 12-13 anys, però també que l'economia i l'espanyola és competitiva ja que s'exporta més del que s'importa. No obstant, el vicepresident del BCE al·lega que "l'economia espanyola està en un procés de normalització, encara no ha recuperat el nivell de renda que tenia a finals de l'any 2019", abans que comencés la pandèmia del coronavirus. I espera que per a aquest 2023 "hagi d'haver una desacceleració de l'economia espanyola". De fet, apunta que " s'està constatant que hi ha una desacceleració de la creació d'ocupació".
Normalitat, però amb excepcions
En aquest sentit, després de subratllar que el BCE no realitza projeccions de país, ha apuntat el procés de normalització de l'economia espanyola, que espera registrarà aquest any "una desacceleració", que s'està deixant notar des de l'estiu passat, incloent-hi la creació de feina. "El 2023 serà un any complex per al conjunt de la zona de l'euro", ha resumit el vicepresident del BCE, tot i que ha destacat que els dos últims mesos s'ha modificat la percepció de l'evolució de l'economia. "Som una mica més positius la Comissió Europea i el BCE", ha afirmat.
Retorn al PP?
En paral·lel als temes d'actualitat de la UE, Luis de Guindos ha evitat pronunciar-se davant de la possibilitat de tornar a formar part de l'equip del Partit Popular: "Em queden una mica més de tres anys al BCE i espero acabar el mandat que és de vuit anys”. L'ara vicepresident del BCE té mandat fins al 2026 però, als 62 anys, des de l'entorn del partit, asseguren que és una figura internacional potent pels interessos de l'actual líder popular Alberto Núñez Feijóo de cara a les properes eleccions generals d'enguany.