La metròpolis de Barcelona és una de les regions més competitives de la Unió Europea segons recullen els principals indicadors de la inversió estrangera, el teixit industrial, l'ocupació qualificada, la renda per càpita -que no impedeix que hi hagi un dels percentatges més alts de famílies en risc de pobresa-, disposa de clústers destacats i de centre de recerca i coneixement... però té assignatures pendents, com resoldre el problema de l'habitatge i incrementar i millorar la xarxa de mobilitat dels transports públics; i reptes, com treure rèdit de tots aquests avantatges per ser una de les zones que lideri la reindustrialització del conjunt de la Unió Europea, amb activitats que es fonamentin en la tecnologia i el valor afegit, per crear ocupació de qualitat. Aquesta és la visió que tenen, conjuntament, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que aquest dijous han presentat l’informe La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, de l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, que recull xifres de l’any 2022.

Són observacions que no evidencien que la regió metropolitana no pot perdre pistonada en un context europeu i internacional "molt competitiu", en el qual rivalitza amb altres regions i ciutats amb molta més densitat de població, ha recordat el vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB, Jordi Valls, i ha corroborat el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu. "Hem de tenir clar que estem entre les principals regions metropolitanes de la Unió Europea, "som la zona metropolitana científica més important del sud d'Europa i Barcelona és la tercera ciutat més atractiva per a les empreses emergents i la desena com a pol d'atracció d'inversions, de talent i de coneixement", ha afegit. Però alhora s'ha d'aprofundir en la captació de noves oportunitats, en el foment de la diversitat del teixit industrial i de serveis. 

No obstant això, el president de la Cambra de Comerç ha explicat que "les empreses ens traslladen els problemes per atraure talent a Barcelona o retenir el que tenen davant les dificultats dels seus professionals de poder accedir a un habitatge". Aquest és, a parer seu, una de les dificultats per crear ocupació de mà d'obra qualificada. Com també ho és que la mobilitat en el si de l'àrea metropolitana encara mostra mancances, com ara disposar d'una millor i més extensa xarxa de transport públic que afavoreixi les connexions. En aquest sentit, el vicepresident de l'AMB, Jordi Valls, ha reconegut que hi ha canvis culturals lligats a la preservació del medi ambient que porten a la ciutadania a un increment de l'ús del transport públic que genera que, per exemple, les empreses prefereixen ara ubicar-se en localitzacions properes a la xarxa ferroviària -de l'AVE- que no pas de l'aeroport de Barcelona.

Una altra de les assignatures pendents recau en la disponibilitat de capital risc que fomenti les inversions en activitats de futur. Per a Jordi Valls, el Govern de la Generalitat hauria de ser més proactiu en aquest aspecte i estructurar més i més copiosos fons d'inversió públics enfocats a les àrees d'activitat que es considerin punteres i que cal potenciar. S'ha referit a la política pública que està duent a terme l'Ajuntament de Barcelona -del que Valls n'és tinent d'alcalde d'economia- amb diversos instruments públics que participen en fons d'inversió diversos. L'ajuntament ha tirat endavant el Fons Deep Tech, que assolirà un mínim de 20 milions d'euros, com a part de la iniciativa Barcelona Innovation Coast (BIC), la qual impulsa la innovació en sectors com ara la mobilitat, l’energia, la salut, entre d’altres. Altres exemples són el fons Mecanisme per l’Energia Sostenible (MES Barcelona), com a vehicle financer de fins a 50 milions d'euros que podrà assolir 166 milions d'euros amb inversió privada en projectes de transició energètica; o el fons Barcelona Accelera, que arriba a 50 milions d'euros i és capaç d’aixecar inversió per a start-ups dels sectors salut digital, biotecnologia, fintech i e-commerce. A més, segons la consultora Dealroom, Barcelona compta amb 94 fons de capital risc, que arriben a 236 inversors si s’hi sumen totes les tipologies d’inversió, com ara corporacions, family offices, crowdfunding, angels funds, private equity, entre altres.