Si el 1990 l'edat mitjana per tenir un fill a Espanya era de 26 anys, avui dia amb aquesta edat encara li'n falten tres o quatre per anar-se'n de casa. Els elevats preus de l'habitatge en propietat i de lloguer, uns salaris estancats que cada vegada castiguen més als joves i la precarietat laboral formen un batut perfecte per quedar-se a casa dels pares i no abandonar-la fins a fregar o superar els 30. Més concretament, els joves catalans s'emancipen de mitjana als 29,8 anys i encara són una mica més precoços que la mitjana espanyola, que està en 30,3 anys, amb xifres de 2022.

Espanyols i catalans teiguen quatre anys més que la mitjana europea en abandonar la llar dels progenitors, ja que la mitjana a la UE és de 26 anys, segons han explicat aquest dimecres els autors del monogràfic de la càtedra 'Habitatge i Futur' de la Universitat Pompeu Fabra i l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE).

Malgrat que cada any va una mica a pitjor, l'emancipació tardana dels espanyols i catalans és un problema que s'arrossega des de fa anys. Tal com mostra l'estudi, el 2010 la mitjana d'edat espanyola d'emancipació ja era de 28,4 anys i una pujada d'un parell de dècimes a l'any gairebé cada any l'ha portat a l'escenari actual.

A la 'lliga' de Grècia, Eslovàquia i Bulgària

Tan sols Grècia, Eslovàquia, Bulgària i Croàcia tenen, entre els 27 de la Unió Europea, mitjanes d'edat d'emancipació superiors als 30 anys. Mentre que els tres primers països tenen mitjanes semblants a Espanya, Croàcia és el país més tardà amb més de 31 anys de mitjana d'emancipació. A l'altra cara de la moneda, Suècia té una edat mitjana d'emancipació de 21 anys, 9 menys que l'espanyola. Portugal, amb 28, Itàlia, amb 30, Alemanya, amb 23 anys de mitjana, i França, també amb 23, completen l'entorn d'Espanya.

Les dones s'emancipen abans que els homes a tots els països. A Espanya, els 31 anys dels homes i els 29,5 de mitjana de les dones donen com a resultat aquests 30,3 de mitjana en una de comparativa de gènere que l'estudi no aplica a Catalunya.

El que sí que s'aprecia és una millora de la taxa d'emancipació en els últims anys, tant dels joves de 30 a 34 anys com entre els 16 i els 29. Amb tot, només un 19,25% dels joves catalans menors de 29 s'ha emancipat, xifra superior al 19,25% espanyol, mentre que un 77,2% dels majors de 30 ho han fet, per un 69,8% a Espanya.

La taxa mitjana espanyola d'emancipació entre els 18 i els 34 anys és del 34%, 16 punts menys que la mitjana de la Unió Europea, on el 56% dels joves d'aquesta edat han abandonat la casa dels pares. Dinamarca és el país amb més taxa d'emancipació en assolir el 84,5% i Croàcia, amb un 21,8%, la que presenta menys emancipació entre els joves.

"En un entorn de salaris estancats", recorda l'estudi, es mostra una evolució ascendent dels preus de l'habitatge, sobretot des de 2014, ja que el valor de venda l'any 2008 era més gran que l'actual. Així, si a Espanya el valor mitjà de transaccions immobiliàries era de 180.000 euros el 2023, a Catalunya assolia els 205.000 euros. Amb pujades de preu acumulades superiors al 25% en els últims anys, es tracta de valors que posen una gran barrera d'entrada als sous més baixos per l'elevat estalvi que exigeixen per poder donar una entrada.

16 sous per comprar un habitatge

Als menors de 25 anys, els costa 14,11 salaris anuals bruts comprar un habitatge, mentre que a Catalunya aquesta xifra s'eleva fins als 15,97. Per a les edats compreses entre els 25 i els 34 anys, l'esforç es redueix considerablement fins als 8 salaris bruts a Catalunya i 7 a Espanya, gairebé la meitat.

Quant al lloguer, l'estudi mostra una pujada del 22% en 5 anys en passar d'una mitjana de 500 a 613,57 euros el 2021 a Catalunya. La pujada és similar a Espanya, d'un 20%, però el preu final és menor, de 544,4 euros partint de 462 euros el 2015. L'estudi no mostra les variables urbanes, on el problema s'agreuja: encara que els salaris en les àrees metropolitanes són més grans que en zones rurals, els seus habitatges són encara més cars i és on viu la major part de la població tant catalana com espanyola. Per posar un exemple, el preu mitjà del lloguer a Barcelona és de 1.136 euros el 2023, per un pis que fa una dècada podia costar uns 600 euros, la meitat.

L'estudi mostra un panorama desolador quant a l'evolució salarial dels joves menors de 25 anys, que guanyen menys que el 2010 malgrat la inflació. Els que tenen entre 25 i 34 anys guanyen bastant més i han millorat la seva situació des de 2013, però sense arribar a igualar la brutal pujada dels preus de l'habitatge, que en alguns llocs ha arribat a duplicar-se.

Entre 2004 i 2021 (últim any analitzat) els sous dels menors de 25 han pujat menys del 10%. A Catalunya, la pujada és de 50,31 euros per arribar als 1.100 euros de mitjana i a Espanya una pujada de 87 euros en 5 anys el deixa en un valor similar. Els joves d'entre 25 i 34 anys han passat de cobrar 1.500 euros a 1.900 de mitjana a Catalunya, una pujada propera al 25% amb 414 euros més, i de 1.340 a 1.700 a Espanya, pujada de 360 euros.

En cap cas l'augment no iguala la pujada de preus d'un 40,9% a Espanya i un 45,7% a Catalunya durant el mateix període, ni tampoc les pujades salarials mitjana independentment de l'edat, que a Espanya han estat de 632 euros i a Catalunya de 699 euros en el mateix període.

La precarietat, finalment, amb una taxa de temporalitat que va assolir el 69% el 2021 entre els menors de 24 anys i el 33% entre els quals en tenen de 25 39, dificulta més encara l'accés a l'habitatge dels joves. Aquest valor sí que tendeix a caure en picat amb la reforma laboral, si bé els joves d'entre 16 i 24 anys continuen tenint en un 39% contractes temporals, percentatge que cau al 21% per a edats compreses entre els 25 i els 39.