Als Estats Units es coneix com "la gran dimissió", un fenomen sorgit amb força després de la pandèmia de la Covid, que porta molts treballadors a dimitir de la seva feina, en molts casos, sense tenir una feina alternativa. En el primer semestre d'aquest any, 1,38 milions de treballadors s'han donat de baixa voluntàriament, un 2,7% més que en els sis primers mesos de l'any passat, segons les dades d'afiliació a final de mes de la Seguretat Social. Es tracta, doncs, d'una pràctica molt estesa, especialment entre els contractes indefinits, si tenim en compte que 12 de cada 100 persones que han deixat els seus llocs de treball, ho han fet de forma voluntària.

La dimissió és un dret de tot assalariat que es recull a l'article 49,1 de l'Estatut dels Treballadors, que regula l'extinció del contracte de treball: "Per dimissió del treballador, havent d'existir el preavís que assenyalin els convenis col·lectius o el costum del lloc".

Atesa la dimensió d'un fenomen en el qual incorren 7.600 treballadors cada dia i que segueix a l'alça, Lefebvre, empresa proveïdora de programari i contingut jurídic, ha elaborat una guia amb les qüestions clau per identificar correctament els casos en els quals es pot produir la dimissió o baixa voluntària d'un treballador i saber com actuar davant d'aquesta situació.

L'abandonament de l'ocupació sorprèn en un país, com Espanya, amb una de les taxes d'atur més altes d'Europa, que voreja l'11,3%, segons l'enquesta de població activa. L'any passat, la Seguretat Social va detectar 2,8 milions de baixes voluntaris, un rècord que, en cas de mantenir-se com en els sis primers mesos, se superarà el 2024.

Diferents implicacions

En termes legals, una dimissió no té les mateixes implicacions que un acomiadament o un final de contracte. Segons la guia elaborada per Lebvere, aquestes són les qüestions claus en el cas d'una dimissió o baixa voluntària.

Què és una dimissió? És la manifestació de la voluntat i propòsit de l'empleat de donar per finalitzat el contracte que l'uneix amb la companyia.

És necessari al·legar causes per dimitir? No, l'empleat pot presentar la seva dimissió sense cap requisit o causa que justifiqui la seva decisió.

Quins tipus de contractes estan subjectes a possibles dimissions? L'empleat pot presentar la seva dimissió independentment de si el seu contracte és indefinit o temporal.

Es poden firmar pactes de permanència per evitar dimissions? Sí, els contractes laborals poden firmar-se amb pactes de permanència que, en cas d'incomplir-se per la presentació de la dimissió, l'empleat ha d'abonar una indemnització pactada entre ambdues parts.

Per evitar-se sorpreses desagradables, convé llegir atentament els contractes que es firmen, per si entre la lletra petita hi ha una clàusula que estableix aquest pacte de permanència que podria implicar que no es pot abandonar el lloc de treball abans d'un cert període de temps.

En quins casos no es presenta una dimissió? Una dimissió no pot estar viciada per l'error, intimidació, violència o dol. En aquests casos no es considera que es presenti, ni tampoc quan l'empresa anuncia un acomiadament disciplinari o la interposició d'una querella o denuncia.

Com acomiadar-se

L'Estatut no deixa clara una fórmula i els juristes, inclòs Lefebvre, assenyalen que es pot fer de dues formes: de manera tàcita o expressa. Al primer bloc, mitjançant el comportament del qual es dedueix clarament i terminantment que el treballador vol finalitzar la seva vinculació laboral o, senzillament, abandonant el lloc de treball, i inassistència prolongada, si es dedueix que pretén l'extinció del contracte. No es considera la inassistència durant 3 dies consecutius.

Entre les formes expresses, hi trobem signes escrits (mitjançant la presentació de la dimissió), però també verbals, que directament explicitin la intenció del treballador de deixar el seu lloc de treball. També és vàlida la dimissió mitjançant un WhatsApp o SMS.

El més segur és comunicar-ho de forma explícita, ja que, com queda dit de forma clara a l'Estatut dels Treballadors, la dimissió voluntària s'ha de precedir d'un preavís a l'empresa, sempre que estigui així recollit al conveni col·lectiu, sigui d'empresa o sectorial. Si s'opta per no fer cap classe de comunicació, convé revisar el conveni que regula la nostra relació laboral per certificar que no s'exigeix un preavís. Perquè si és obligatori, l'empresa podrà sol·licitar-nos una indemnització per cada dia d'incompliment del preavís.

Liquidació

En cas de ser així, l'empresa podria deduir-nos de la liquidació de l'últim mes, amb possibles pagues extraordinàries o dies de vacances pendents que haurà de presentar l'empresa. La guia de Lefebvre diu sobre el preavís que la regulació aplicada pot esdevenir d'un pacte individual, del conveni col·lectiu, però també del costum en l'empresa o, fins i tot, de la zona. En qualsevol cas, si sorgeix d'un pacte individual, el termini no pot superar en cap moment l'establert al conveni col·lectiu.