La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va anunciar aquest dijous noves deduccions fiscals. Madrid rebaixarà l'impost de successions i donacions quan els hereus siguin germans o nebots. Una segona mesura es destina a potenciar el lloguer de l'habitatge, elevant l'edat amb dret a deducció en l'IRPF, dels 35 anys als 40. Les diferències fiscals per residir a Catalunya i en la Comunitat Madrid, una vegada s'aprovin aquestes dues modificacions (assegurada per la majoria absoluta del PP), queden de la següent forma:

Successions i Donacions

Les comunitats autònomes són les responsables de determinar quin percentatge aplicar en aquest impost, encara que la normativa estatal estableix una tarifa del 7,65% al 34% en funció dels diners heretats. Es tracta, doncs, d'un impost progressiu. Però també, poden aplicar reduccions que minorin la base imposable.

MADRID: Pràcticament, no es paga imposat en el cas que heretin descendents, ascendents i cònjuges, ja que està bonificat amb el 99% de la base imposable. En el cas de germans i nebots -col·lectiu que es modificarà després de l'anunci d'aquest dijous-, actualment, la bonificació és d'un 25%, que es doblarà al 50%. Després de la deducció (sigui del 99%, del 25% o del 50%) es determina la base imposable a què s'aplica el tipus impositiu.

A Madrid, la base -una vegada aplicada la deducció- es grava amb un tipus que va des del 7,65% per a quantitats inferiors 8.313 euros, fins a un 34% si superen els 800.000 euros. Suposem una herència de 250.000 euros, incloent-hi un habitatge de 150.000, a un únic hereu que sigui germà o nebot. En cas de ser més, es dividirà proporcionalment, recalculant les xifra segons el tram de la base resultant. Actualment, amb la deducció del 25%, l'únic hereu ha de tributar per 187.500 euros a un tipus marginal del 21,25%, amb una quota de 28.965 euros que, amb el coeficient multiplicador, s'eleva a 46.002 euros. Després del canvi proposat per Ayuso, s'aplicarà una deducció del 50%, i per això es tributarà per 125.000 euros, amb un tipus marginal del 12,75%, i al resultat s'aplica un coeficient multiplicador de l'1,5882. En total, 28.965 euros, i això suposarà un estalvi, en aquest cas, de 19.681 euros.

Molta canvia la cosa si l'hereu tingués un parentiu de descendents, ascendents o cònjuges. En aquest exemple de 250.000 euros, s'aplicaria una deducció del 99%, per la qual cosa la base quedaria reduïda a 7.500 euros, amb un tipus mínim del 7,65%, la qual cosa suposaria un pagament de 191 euros.

CATALUNYA: El sistema de reduccions de la base liquidable és molt més complex a Catalunya, ja que varia en funció de bé traspassat i si és heretat o donat (en vida del propietari) sempre que l'hereu sigui de grau I i II. Si l'hereu és un descendent, ascendent o cònjuge (grups I i II) no es paga a la hisenda catalana si l'herència és inferior a 100.000 euros, però, a més, existeixen altres deduccions en funció del parentiu i el bé heretat, que puguin fer que la tributació també sigui molt baixa o fins i tot zero.

Centrant-nos en una herència al grup III de germans i nebots (el que modificarà Ayuso), s'aplica una deducció global de 8.000 euros que, per a l'exemple de 250.000 euros, implica que s'ha de tributar per 242.000 euros. En el cas que l'hereu tingui una discapacitat, la deducció s'eleva de forma considerable; si és del 33%, correspon una reducció de 275.000 euros i si és del 65%, de 650.000. En ambdós casos, per una herència de 250.000 euros estaran exempts de l'impost.

Però si no existeix discapacitat, a la base s'aplica el tipus, que és progressiu i, el resultant, se sotmet a un coeficient multiplicador que depèn del grau de parentiu i el patrimoni reductor, que per a germans i nebots és de l'1,5882, el mateix que a Madrid.

Però les menors reduccions en la base, es compensen a Catalunya amb tipus inferiors a Madrid, encara que amb una menor progressió. A Catalunya, amb bases per sota dels 50.000 euros es tributa al 7% (a Madrid entre del 7,65% al 12,75%); de 50.000 a 150.000 s'aplica l'11% a Catalunya i a Madrid entre el 12,75% i el 18,7%; de 150.000 a 400.000 el 17% a Catalunya i entre el 18,7% al 29,75% a Madrid; entre 400.000 i 800.000 euros, el 24% la primera i el 29,75% la segona. I si la base imposable supera els 800.000 euros, els tipus s'apropen: 32% a Catalunya i 34% a Madrid.

Així, si un germà o un nebot hereta 250.000 euros a Catalunya, haurà de pagar a la hisenda autonòmica 30.140 euros. El que suposa que, actualment, és molt més rendible que a Madrid, que paga 46.002 euros, 15.862 euros més que a Catalunya. No obstant això, quan s'apliqui la reforma d'Ayuso, els madrilenys en aquesta situació pagaran 26.321 euros, 3.819 euros menys que els residents a Catalunya.

Si es tracta de fill, nets, pares o cònjuges, la comparació és molt més complexa, ja que la tributació a Catalunya depèn del tipus de bé que s'hereti (amb molt pes a l'habitatge) i el tipus de parentiu. Tornant al cas dels 250.000 euros, si el que hereta és un fill, la seva base es redueix en els 100.000 euros genèrics, la qual cosa rebaixa la base a 150.000 euros. Però per l'habitatge, Catalunya permet desgravar-se fins al 95% del valor d'una casa, amb un topall de 500.000 euros, a dividir si hi ha diversos hereus. En el nostre cas, pel pis valorat en 150.000 euros, només es tributa per 7.500 euros, que gravats amb el mínim, el 7%, suposa un pagament de 525 euros, davant els 191 de Madrid.

Però l'habitatge no és l'únic bé amb deduccions: en cas d'heretar un negoci, la desgravació també és del 95%, igual com si són accions, cotitzades o no, o finques rústiques en explotació. A més, si hi ha una assegurança de vida, es poden afegir desgravacions per 25.000 euros. En l'exemple dels 250.000 euros hi ha alguns d'aquests béns, la tributació seria de zero euros, més barat que a Madrid. A més, a Catalunya es bonifica si tracta del cònjuge i, en cas que l'hereu tingués 75 anys o més, l'exempció s'eleva de 100.000 a 275.000 euros. En aquestes dues circumstàncies, en el nostre exemple, no haurien de tributar res a les arques de la Generalitat.

Lloguer d'habitatge (IRPF)

MADRID: El límit d'edat és actualment 35 anys o 40 si s'ha estat a l'atur amb dos familiars a càrrec. Ayuso ha anunciat que, a partir d'aquest mateix any, s'ampliarà a la totalitat dels menors de 40 anys que visquin de lloguer. Respecte a la renda màxima, Madrid també és més esplèndid, ja que davant els 20.000 i 30.000 euros de Catalunya, les deduccions fiscals les poden sol·licitar aquells que no superin una renda de 26.414 euros en tributació individual o 37.322 euros en conjunta.

Encara que el límit per aplicar-se s'eleva al 20% de la despesa anual de lloguer, que amb 26.414 euros suposen 5.283 euros anuals, 440 de mensuals.

Fins aquest moment, i a compte que s'aprovin les dues mesures anuncies per Díaz Ayuso aquest dijous, els menors de 35 anys tenen dret a deduir-se el 30% en l'IRPF, amb un límit màxim de 1.237 euros a l'any. En l'exemple anterior, un menor de 35 anys podria deduir-se 2.700 euros, però està topat a 1.274, i això suposa una ajuda fiscal màxima de 106 euros mensuals, davant els 35 euros a Catalunya, que en pot pujar 70.

CATALUNYA. La deducció fiscal per lloguer està topada a un 10% del total del lloguer -si es paga 750 euros al mes, 9.000 a l'any, la desgravació seria de 900 euros. Però l'ajuda no pot superar els 300 euros anuals; és a dir, 35 euros al mes. Un límit que s'eleva a 600 en cas de famílies nombroses (pares i mares amb tres o més fills) o monoparental, fins a 70 euros al mes.

En les condicions, també Catalunya és més restrictiva. Per beneficiar-se de la desgravació s'ha de complir, almenys, una de les següents situacions:

  • Tenir 32 anys o menys en la data de meritació de l'impost, davant els 35 a Madrid que, a més, s'elevarà, a 40.
  • Haver estat a l'atur 183 dies o més durant l'exercici.
  • Tenir un grau de discapacitat igual o superior al 65%.
  • Ser vidu o vídua amb 65 o més anys.

A més, els ingressos no poden superar els 20.000 euros anuals o 30.000 euros si es tracta d'una declaració conjunta, per sota de Madrid. Així mateix, l'import del lloguer ha de superar el 10% dels rendiments nets. És a dir, si es cobra 20.000 euros, el lloguer ha de ser superior a 2.000 euros anuals, 166 euros al mes.