La Secretaria d'Estat d'Hisenda ha elaborat un informe intern que avalua els efectes de la llei contra el frau fiscal aprovat a mitjans del 2021. Encara que no quantifica econòmicament l'impacte de la norma, al capítol de conclusions incideix que des de 2021 han aflorat un 5,7% les bases imposables que no es justifiquen per l'evolució de l'economia. Per tant, es tractaria de la regularització d'uns diners ocults que no tributaven fa dos anys.
L'informe, a què ha tingut accés ON ECONOMIA, incideix que l'Agència Tributària aposta per avaluar la reducció del frau fiscal mitjançant la comparació de l'evolució de magnituds tributàries amb determinades magnituds macroeconòmiques. I entre les possibles combinacions, ha centrat la seva anàlisi en l'evolució de la base imposable agregada (de tots els impostos en conjunt) en comparació amb la demanda interior nominal en el període transcorregut des de l'aprovació de la Llei 11/2021. Perquè l'augment dels ingressos del conjunt dels contribuents espanyols (bases imposables dels impostos) pot deure's a dos motius: a l'aparició de diners ocults o que l'economia va millor. Per tant, Hisenda el que fa és veure quant han crescut les bases imposables i quant l'economia, restant la segona de la primera.
Augment el 2021
Doncs bé, segons els càlculs que es recullen a l'informe el 2021 la base imposable agregada de tots els impostos havia crescut un 12,4% i la demanda interior nominal un 8,7% respecte a 2020; per tant, la diferència entre ambdues taxessin 2021 llança un creixement de 3,7 punts que no s'expliquen per l'economia i es pot considerar com a aflorament de diners ocults, encara que l'informe evita tals termes. Fins al juny de l'any passat, últimes dades que maneja l'informe, les taxes de creixement agregades (2021 més primer semestre de 2022) de les bases imposables van créixer el 15,7% i el 13,7% de la demanda interior nominal, el que eleva a 5,7 punts el diferencial entre ambdues. O, dit de forma més comprensible, hi ha un 5,7% de creixement que no s'explica per la millora de les condicions econòmiques, sinó per la reducció del frau.
Tanmateix, Hisenda és cauta a l'hora d'atribuir exclusivament aquest aflorament de bases ocultes a les noves mesures de la llei contra el frau de 2011. En les conclusions, l'informe determina que el comportament de les bases imposable agradades "no només es produeixen per la Llei esmentada, havent de tenir en compte molts altres factors, tals com la conscienciació civicotributària més important dels últims anys, els canvis de comportament derivats de la pandèmia i la pròpia evolució de l'activitat econòmica, entre altres factors". Tampoc no es podria descartar que l'INE no estigui mesurant correctament la demanda interior nominal, encara que està possibilitat no la contempla l'anàlisi de la Secretaria d'Estat d'Hisenda.
Hisenda treu pit
Tanmateix, l'informe treu pit en favor de les mesures implantades amb la llei antifrau. "És procedent destacar el rellevant impuls que es produeix el 2021, any d'aprovació de la Llei 11/2021 (gairebé quatre punts percentuals)" -amb referència als 3,7 punts de diferència entre el creixement de les bases agregades i la demanda interior d'aquell any- "el que permet concloure que el comportament de les bases imposables agregades continua tenint una evolució positiva respecte de l'evolució de la demanda interna nominal incrementant-se i intensificant el diferencial acumulat entre ambdues magnituds, que en el segon trimestre del present any se situa ja en el 5,7%".
Cinc mesures
L'informe analitza en profunditat les mesures incloses en la llei desglossant-les en dos grups: les que van ser objecte de menció expressa en el Council Implementing Decision (CID) de Component 27.R1 del Pla de Recuperació i les restants. Les cinc primeres es refereixen a:
La limitació dels pagaments en efectiu per a determinades operacions econòmiques, facilitant la traçabilitat de les operacions i dificultant comportaments defraudatoris.
L'ampliació de l'àmbit subjectiu i objectiu del règim de la llista de deutors a la Hisenda Pública.
La prohibició del programari de doble ús.
L'ampliació del concepte de paradís fiscal en funció del criteri de transparència, de nul·la tributació i de règims fiscals preferencials perjudicials.
La incorporació del valor de referència com a nova base imposable dels impostos patrimonials.
Frau amb pagament en efectiu
Hisenda ressalta a l'informe que la utilització de mitjans de pagament en efectiu en les operacions econòmiques, si bé perfectament legítima, facilita notablement els comportaments defraudatorios, en les seves diferents manifestacions. La llei va rebaixar els límits dels 2.500 euros anteriors a 1.000 euros, si hi havia una empresa o un professional en la transacció, i de 15.000 a 10.000 euros quan el pagador era una persona física no resident.
Referent a això, l'informe revela que l'Agència Tributària procedeix a obrir un expedient per tal d'analitzar si la conducta denunciada incompleix les limitacions d'efectiu. Els expedients iniciats per aquesta raó fins al mes de juny de 2022, en matèria de limitació dels pagaments en efectiu ascendeixen a 3.668. Una xifra que l'informe reconeix baixa per l'escàs recorregut de la llei.