El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts la pujada de l'SMI un 4,4%, 700 euros a l'any, fins a 1.184 euros per 14 pagues amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener. Per tant, els 2,2 a 2,5 milions d'assalariats als quals afecta la mesura cobraran al febrer els 50 euros apujats i uns altres 50 milions pel retard de gener, segons ha confirmat aquest dilluns la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, durant la firma de l'acord per la pujada de l'SMI amb els sindicats CCOO i UGT.
Des del Ministeri de Treball no han entrat en el debat que mantenen amb el Ministeri d'Hisenda, que dirigeix la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que s'oposa a pujar el mínim exempt en la tributació de l'IRPF als 16.576 euros que suposa el nou SMI com en anys anteriors. Fonts dels negociadors d'SMI presents en l'acte de la firma de l'acord, han assenyalat aquest dilluns que si finalment el govern espanyol opta per no actualitzar el mínim exempt, suposarà una recaptació de 2.000 milions per a Hisenda que sortiran de les butxaques dels assalariats que passin a cobrar l'SMI. On Economia ha consultat a Hisenda sobre dites xifra, però sense obtenir resposta. No obstant això, l'informe dels experts utilitzat per a la pujada de l'SMI va determinar que tan sols el 20% dels assalariats (uns 530.000) el salari dels quals es determina per l'SMI haurien de pagar l'IRPF, encara que no s'elevi el mínim exempt. Uns càlculs realitzats per la pròpia Agència Tributària, segons fonts de la comissió d'experts consultades per aquest diari. El que, amb càlculs de l'any passat, suposava uns ingressos màxims de 1.300 milions per a Hisenda.
Pepe Álvarez, el secretari general d'UGT, ha assenyalat que això suposaria una minva d'uns 300 euros sobre l'increment de 700 euros anuals que percebran els empleats emparats per l'SMI, en el cas més extrem de solters fills o algun casat que faci declaració conjunta i amb uns ingressos superiors a l'SMI. No obstant això, el líder del sindicat considera que finalment el govern de Pedro Sánchez acabarà renunciant a aquests 2.000 milions -els mateixos diners que Hisenda hagués obtingut amb l'impost a les energètiques-. Álvarez considera que s'ha de revisar les taules de la Renda, ja que els salaris més baixos surten especialment perjudicats.
Crítiques a l'SMI
La vicepresidenta ha criticat aquells que acusen les pujades de l'SMI -que considera una de les principals eines per escurçar la pobresa- d'impedir la creació d'ocupació i de posar en perill nombroses empreses. "Els enemics d'Espanya no són els que pugen l'SMI, sinó els fons d'inversió que estan apujant el preu de l'habitatge", ha declarat aquest dilluns. I ha insistit que no hi ha cap dada empírica que demostri que la pujada dels salaris d'aquells que cobren menys posi en perill la creació d'ocupació.
Sobre la negociació de l'SMI, Díaz ha assenyalat que el diàleg social té bona salut, i ha aprofitat per donar les gràcies als sindicats, "que fan país", però també a la CEOE, perquè "en aquesta ocasió -en relació amb la negociació de la reducció de jornada- els representants dels empresaris han tornat a la cleda de la a la taula de negociació, amb la presentació de propostes sobre l'SMI".
Entre 2,1 i 3 milions
Álvarez ha recordat que els empresaris van incomplir el seu compromís de 2018 de pujar l'SMI en 1.000 euros el 2020 i ha apuntat que UGT calcula que l'SMI podria emparar 3 milions d'assalariats, encara que s'ha produït certa confusió sobre això: el Ministeri de Treball els situa entre 2,2 i 2,5 milions, els experts que han elaborat l'informe sobre el qual s'ha basat la pujada de l'SMI, en 2,7 milions i els 3 milions que ha apuntat UGT. CCOO el xifra en 2,5 i 3 milions.
Álvarez ha demanat als empresaris que se sotmetin a la realitat: "a certs sectors, com l'hostaleria, no es podrà trobar treballadors oferint salaris de 1.200 o 1.300 euros al mes (l'SMI s'ha situat en 1.184 euros). I d'aquestes coses és de les que cal parlar, perquè amb el problema d'habitatge, serà impossible que es desplacin treballadors a zones tensades on no poden trobar allotjament".
Unai Sordo, secretari general de CC. OO, ha criticat igualment la tesi dels empresaris sobre l'efecte pervers de la pujada de l'SMI. Segons ha assenyalat, si el 2020 s'hagués complert el compromís de pujada dona 1.000 euros mensuals, amb els quals s'hagués actualitzat amb l'IPC, l'SMI estaria ja en els 1.184 euros que s'aproven demà en el Consell de Ministres.