L'1 de gener, les subvencions a l'electricitat i el gas van començar a decaure amb l'objectiu de tornar als seus tipus normals al llarg del present any. Gràcies a aquests increments, Hisenda ha obtingut un extra de 1.400 milions d'euros, 1.114 per l'electricitat i 286 milions pel gas. En aquests moments, només queda activa la retallada de l'IVA per a l'electricitat, però amb una petita trampa: s'abona el 10% (al desembre es pagava el 5%), sempre que el preu mitjà diari del mes anterior sigui per sobre dels 45 euros el MWh.

Els 1.114 milions d'euros de l'electricitat s'han generat per l'increment de l'IVA, que aporta 573 milions d'euros l'any; l'impost especial d'electricitat, 370 milions d'euros, i l'impost del valor de la producció de l'energia elèctrica, que aporta 171 milions a les arques públiques fins a l'agost. L'increment de l'IVA del gas -entre gener i març, es va passar del 5 al 10%-, ha suposat un augment de la recaptació de 177 milions d'euros en el trimestre i, la tornada al 21% a partir de l'1 d'abril, ha sumat 109 milions extres només a l'abril. De tots ells, només queda actiu l'IVA de la llum, ja que l'impost especial ha anat incrementant el seu tipus des del 0,5% de desembre al 2,5% en el primer trimestre de l'any; el 3,8% en el segon i recupera la normalitat, el 5,11%, des de juliol. Finalment, l'impost del valor de la producció ha recaptat 171 milions, ingressats al maig, però l'Agència Tributària assenyala que el gruix de la recaptació vindrà a final d'any.

En el cas de l'IVA a l'electricitat, si el preu mitjana cau dels 45 euros el MWH (segons els registres de l'Operador del Mercat Ibèric OMIE), es gravarà al 21% que tenia abans de les mesures de subvenció que van començar a l'estiu de 2021. El que ha succeït als rebuts dels mesos de març (el mes anterior, febrer, la mitjana va ser del 39,93), abril (19,77 euros al març), maig (13,45 euros a l'abril) i juny (30,57 euros al maig). En canvi, gràcies al Reial decret llei aprovat el desembre de l'any passat, les factures van estar gravades amb el 10% el gener, febrer, juliol, agost i al setembre, perquè el preu mitjà va superar el límit dels 45 euros que activen la retallada de l'IVA.

Rebut d'octubre

Està per veure que succeirà a l'octubre, ja que la mitjana entre l'1 i el 17 de setembre ha estat de 76,30 euros i, encara que hauria de descendir 30 euros per posar-se per sota dels 45 euros, des del dijous 13 s'ha pagat per sota d'aquest límit o menys: avui es paga a 25,7 euros, desconegut en tres anys. Si aconsegueix trencar a la baixa el límit, l'IVA d'octubre tornarà a ser del 21%, la qual cosa implica un increment d'11 punts que, no obstant això, es compensarà en part, pel menor preu de la llum en origen.

En qualsevol cas, i al marge de si s'ha pagat al 10 o al 21%, aquest any es produeix una recaptació més gran, ja que fins al desembre l'electricitat estava gravada amb un 5% de l'IVA, i el 2023, o al 10 o al 21%, per la qual cosa com a mínim s'ha doblat el tipus. El que es tradueix en un increment de la recaptació de 573 milions fins al juliol per l'IVA. Encara que a l'agost, hi haurà una pujada major, perquè es tanca la declaració trimestral del segon quart de l'any. I tot això, malgrat que el preu ha descendit, la qual cosa significa menys ingressos fiscals, perquè l'IVA és un percentatge del preu al públic. Entre gener i agost d'aquest any, el preu ha estat de 50 euros, davant els 86 euros del mateix període de l'any passat.

Resta de l'any

És possible que tornin al 21% en el que queda d'any? Des de Selectra, comparador de contracte d'electricitat i gas, assenyalen a ON ECONOMIA que la baixada de preus dels últims dies, es deu a l'augment del percentatge de demanda que es cobreix amb tecnologies eòlica i fotovoltáica. Al que se suma que les temperatures suaus han fet caure la demanda, més l'augment de la generació eòlica i dies assolellats aconseguim preus més baixos, sobretot en les hores solars. Com mostra, apunten que aquest dilluns, la generació eòlica ha aportat 263 GWh, mentre que el 22 d'agost- que va ser un dia car, només va aportar 64 GWh.

En qualsevol cas, des de Selectra assenyalen que els preus es col·locaran per sota dels 91 euros d'agost. "El preu mitjà d'aquests mesos hauria de ser menor fins i tot l'arribada del fred intens, quan, davant de la demanda més gran, tornen a apujar els preus", assenyalen des del comparador i recomanen fer atenció al comportament del preu del gas i del CO₂, ja que fixaran el preu freqüentment durant l'hivern, sobretot fora de les hores amb generació solar.

Si els preus poden col·locar-se per sota dels 40-45 euros, a Selectra creuen que habar fins a la primavera és poc probable. "Quan arribi la primavera i se suavitzin les temperatures, juntament amb un augment de l'energia eòlica i la plena producció de la fotovoltaica, aquests preus mitjans mensuals quedaran amb seguretat per sota dels 40 €/MWh, sobretot si acompanya la generació hidroelèctrica". Durant aquesta tardor, els dies en què comptem amb una forta generació eòlica, avalada en la fotovoltaica i si acompanyen les pluges (hidroelèctrica), el preu podria quedar sota d'aquests valors en alguns dies, però és poc probable que la a la mitjana del mes els preus quedin per sota d'aquests valors.

L'equip de compres d'energia d'Holaluz, incideixen que el mercat elèctric pateix moltíssima volatilitat atesa la dependència espanyola dels combustibles fòssils. El gas, tecnologia que marca el preu marginal de la llum en moments de baixa penetració renovable, ha vist significativament augmentada la seva volatilitat després de la guerra de Rússia, ja que Europa s'ha tornat molt més dependent de la cotització del GNL (gas natural liquat) en haver tallat el subministrament per terra amb Rússia. A més, el cost dels drets d'emissió del CO₂, que impacta el preu de la llum quan la tecnologia que marca el preu marginal és el gas, també ha experimentat una forta pujada des de 2020. Amb la qual cosa, és molt complicat explicar variacions diàries/ setmanals.