L'època del tac de bitllets a la butxaca amarrada amb una goma ha quedat superada i avui és molt complicat fer grans pagaments en metàl·lic. Per què? La resposta la dona la llei de lluita contra el frau aprovada el 2012 pel Govern de Mariano Rajoy: "La utilització de mitjans de pagament en efectiu en les operacions econòmiques facilita notablement els comportaments defraudatorios. Afavoreix l'opacitat de les operacions i activitats i la seva ocultació a l'Administració". Per això els Governs volen delimitar els pagaments en efectiu que s'utilitzen per ocultar operacions econòmiques pels que s'hauria de tributar a Hisenda. Així, la llei antifrau aclareix que la "utilització d'efectiu i la seva relació amb el frau constitueix una preocupació generalitzada en països del nostre entorn, on ja s'han adoptat limitacions a l'ús d'efectiu per a determinades operacions econòmiques."

Per combatre'l, la llei contra frau va aprovar, entre altres novetats, la limitació de pagaments en efectiu superiors a 2.500 euros. Una mesura que va generar llavors molta polèmica, però que es va reforçar el 2021 quan es va rebaixar a 1.000 euros el límit. Una reducció que s'aplica enmig del furor dels pagaments digitalitzats, impulsats especialment des de la pandèmia. Advertiment! No serveix fraccionar un pagament de, per exemple, 5.000 euros en 6 pagaments de 833 euros cada un. Continua superant-se el límit dels 1.000 euros.

Límits a l'efectiu

I la llei que estableix: "No podran pagar-se en efectiu les operacions, en les quals alguna de les parts intervinents actuï en qualitat d'empresari o professional, amb un import igual o superior a 1.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera. No obstant això, l'esmentat import serà de 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera quan el pagador sigui una persona física que justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya i no actuï en qualitat d'empresari o professional".

Per tant, les limitacions a 1.000 euros dels pagaments en efectiu es produeixen quan intervé una empresa, que s'eleva a 10.000 euros si l'empresa no té el seu domicili fiscal a Espanya.

Culpables

La llei marca que seran infractores tant les persones o entitats que paguin com les que rebin totalment o parcialment quantitats en efectiu, incomplint la limitació de 1.000 euros o 10.000 euros, segons el cas. Per tant, pagador i receptor respondran de forma solidària de la infracció que es cometi i de la sanció que s'imposi. L'Agència Estatal d'Administració Tributària podrà adreçar-se indistintament contra qualsevol d'ells o contra ambdós.

Multes

La base de la sanció serà la quantia pagada en efectiu en les operacions d'import igual o superior a 1.000 euros o 10.000 euros, segons el cas. La sanció consistirà en multa pecuniària proporcional del 25% de la base de la sanció. Així, la multa serà de:

  • Per un pagament de 2.000 euros en metàl·lic: 250 euros (25% dels 1.000 euros que ha superat el límit permès).
  • Per un pagament de 3.000 euros en metàl·lic: 500 euros (25% dels 2.000 euros que ha superat el límit permès).
  • Per un pagament de 4.000 euros en metàl·lic: 750 euros (25% dels 3.000 euros que ha superat el límit permès).
  • Per un pagament de 5.000 euros en metàl·lic: 1.000 euros (25% dels 4.000 euros que ha superat el límit permès).
  • Per un pagament de 10.000 euros en metàl·lic: 2.250 euros (25% dels 2.000 euros que ha superat el límit permès).
  • Per cada 1.000 euros més s'afegeixen 250 euros.

La infracció prescriu al cap de cinc anys, que començaran a explicar-se des del dia en què la infracció s'hagués comès.

Però, per què, els pagaments en metàl·lic afavoreixen el frau? Senzill: no deixen empremta que pugui rastrejar Hisenda convertint-se en la manera més eficient de les transaccions en diner negre. Si es paga per banc, els inspectors d'Hisenda -després de molt batallar contra les entitats financeres- tenen accés als moviments financers. Com també deixa empremtar el bizum (encara que la informació sobre el receptor és un número de telèfon mòbil) o les targetes de crèdit. Tanmateix, els diners en efectiu són totalment opacs, per la qual cosa Hisenda s'ha entossudit a limitar aquest tipus de pagaments al màxim.

Pagaments en efectiu

a) El paper moneda i la moneda metàl·lica, nacionals o estrangers.

b) Els efectes negociables o mitjans de pagament al portador. S'inclouen els xecs de viatge, els xecs, pagarés o ordres de pagament, ja siguin estesos al portador, firmats, però amb omissió del nom del beneficiari, endossats sense restricció, estesos a l'ordre d'un beneficiari fictici o en una altra forma en virtut de la qual la seva titularitat es transmeti al lliurament i els instruments incomplets.

c) Les targetes prepagament, entenent per tals aquelles targetes no nominatives que emmagatzemin o brindin accés a valors monetaris o fons que puguin utilitzar-se per efectuar pagaments, adquirir béns o serveis, o per a l'obtenció de diners en metàl·lic, quan les esmentades targetes no estiguin vinculades a un compte bancari.

d) Les matèries primeres utilitzades com a dipòsits de valor de gran liquiditat, com l'or.

Frau detectat

El 2023, l'Agència Tributària va investigar 29.674 contribuents (físics i jurídics) i va detectar un deute tributari de 5.383 milions d'euros fruit del frau fiscal. Hisenda cada vegada concentra els seus esforços en defraudadors de més volum monetari, perquè malgrat que el nombre de contribuents investigats va créixer respecte a 2022 el 2,63%, el deute aflorats va pujar un 9,4%, el que significa que es van aixecar deutes de més quantia.