L'Agència Tributària (AEAT) ha multiplicat per quatre el deute per delicte fiscal a l'exercici del 2022 (darrer any amb dades disponibles). Aquell any, Hisenda va remetre al Ministeri fiscal 184 informes de delicte fiscal, amb un import global de 612 milions d'euros defraudats, davant els 156 milions de l'any anterior, segons l'última memòria de l'Agència Tributària publicada fa poc. L'increment del deute defraudat per delicte fiscal no té parangó en els vuit anys amb dades i és deguda, segons reconeix Hisenda, a "resultats considerats extraordinaris". Fonts coneixedores del procés expliquen que es consideren "extraordinaris", per com n'és d'excepcionalment elevada la quantia d'alguns delictes descoberts, cosa que aquell any va succeir a diverses delegacions especials dedicades a combatre el frau fiscal.
Però a més dels delictes fiscals contra la Hisenda Pública investigats per la Inspecció Fiscal, Vigilància Duanera va tenir durant aquell any actuacions que han acabat als tribunals per indici de blanqueig de capitals o contraban. Així, aquesta unitat encarregada de la lluita contra el contraban, ha remès a la Fiscalia cinc informes per un valor de 10,46 milions d'euros, així com actuacions a 83 delictes de blanqueig de capitals, per 216,37 milions d'euros.
0,6% dels inspeccionats
Les mateixes fonts assenyalen a ON ECONOMIA que el 0,6% dels contribuents inspeccionats acaben sent investigats pel ministeri fiscal acusats de delicte contra la Hisenda Pública. Des del 2018, els casos de delicte fiscal detectats per l'AEAT s'han mantingut estables entre 170 i 180, ja que també s'ha mantingut el nombre de contribuents inspeccionats des d'aquell any, dels quals el 0,6% acaba als tribunals. I aquestes mateixes fonts assenyalen que aquest percentatge s'ha mantingut estable, malgrat que no s'han modificat els requisits previstos al Codi Penal des del 2003 per a la comissió de delictes contra la Hisenda Pública.
Es comet delicte fiscal quan es defrauda a qualsevol Hisenda, ja sigui estatal, autonòmica, foral, local o l'europea i es considera frau eludir el pagament de tributs, obtenint indegudament devolucions o beneficis fiscals sempre que la quota sigui de 120.001 euros o superior, per un sol exercici fiscal. Si el frau no supera els 120.000 euros anuals, es limita a una infracció administrativa. Una xifra que no varia des del 2003, malgrat la depreciació dels diners, ja que 120.000 euros de fa vint anys, no són equiparables als d'ara.
El delicte fiscal només el pot determinar un jutge, encarregat també d'establir la quantia del deute fiscal de l'acusat, que no té per què coincidir amb la detectada per l'AEAT. Quan Hisenda creu que es pot haver comès un delicte, el remet al ministeri fiscal perquè l'investigui i l'elevi davant els tribunals del penal. El Codi Penal estableix que la pena és d'1 a 5 anys, amb una multa que pot arribar a ser sis vegades la quantia defraudada i la prohibició d'obtenir subvencions i ajuts públics. La pena per al tipus agreujat —el deute supera els 600.000 euros— és presó de 2 a 6 anys i una multa mínima de dues vegades la quantia defraudada, i arribar fins a les sis vegades.
Evitar la presó
Tanmateix, no és freqüent que el delinqüent fiscal acabi a la presó, entre altres coses perquè els condemnats no solen tenir sentències prèvies. Essau Alarcón, advocat fiscalista, soci del bufet Gibernau i professor de Dret Tributari, assenyala que és possible parar el procés a les diligències prèvies, però que és impossible una vegada s'ha presentat la denúncia per part de la Fiscalia.
Si un inspector d'Hisenda detecta que el deute d'un contribuent, ja sigui persona física o jurídica, és superior a 120.000 euros i si creu que és dolós i no per un error, ha de remetre el cas a la Unitat de Delicte Fiscal, que continuarà amb la investigació. Si aquesta conclou que hi ha indicis d'haver-se comès delicte, ho remetrà al ministeri fiscal, que iniciarà les diligències. Alarcón, que ha participat en defensa de molts contribuents en processos de delicte fiscal, assenyala que és difícil que el fiscal tiri enrere un informe d'Hisenda.
No obstant això, el fiscalista apunta la paradoxa que des del 2012, amb la reforma del PP, les sancions pecuniàries puguin ser menors que si el procés s'ha dut per via administrativa: "l'objectiu del delicte fiscal és recaptar", assenyala, permetent que a aquells contribuents amb possibilitats de pagar, "les penes solin ser avantatjoses". Fins i tot més que per la via administrativa. Des d'aquell any, es permet que l'autor del delicte en pugui reduir la pena dos graus si, abans no passin dos mesos des de la citació judicial com a imputat, "paga el deute defraudat i reconeix judicialment els fets".
Alarcón explica que, a la pràctica, suposa que la pena serà de 3 a 6 mesos de presó, la qual cosa evita un ingrés efectiu a presó (a partir de condemnes d'un any) i "el més sagnant, que la sanció serà una multa del 25% a 50% del que s'ha defraudat", assenyala.