L'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT), popularment coneguda com a Hisenda, que és el ministeri que s'ocupa d'ella, s'encarrega de rastrejar que els moviments bancaris i dineraris que es duen a terme a tot Espanya compleixin la legalitat i, per tant, paguin la part d'impostos que li correspongui. Si, per exemple, algú compra un televisor nou en una botiga i aquest moviment no queda registrat i no se'n paga l'IVA, una de les comeses d'Hisenda és perseguir aquest moviment. El mateix passa si algú ingressa diners sense declarar per un treball fet. En aquest context, Hisenda s'encarrega de posar multes a qui ingressi o tregui diners fora de l'establert en la llei.

Són mesures que es duen a terme per prevenir, abans que res, el frau fiscal i el blanqueig de capitals. És per això que els bancs estan obligats a informar el Fisc dels moviments sospitosos o dels quals superen segons quines quantitats. Els que despertin les alarmes de l'Agència Tributària, podran ser investigats. I la investigació pot derivar en sancions.

Els moviments de diners que poden suposar multes no són per si mateix il·legals, sinó que són els que poden generar alarmes. És en cas que no puguin justificar-se quan poden derivar en sancions. Aquests són els exemples:

  • Un ingrés de diners en efectiu superiors a 1.000 euros amb el titular no identificat davant de l'entitat bancària.
  • Ingressos o retirades superiors de 3.000 euros o en els quals s'utilitzin bitllets de 500 euros dels quals el banc no ha informat.
  • Una quantitat superior a 100.000 euros que s'hagi ingressat o transferit sense declarar a través del formulari S1.

A més dels ingressos i retirades de diners, Hisenda també vigila les transferències bancàries, sobretot aquelles a partir de 6.000 euros, de les quals el banc ha de notificar l'Agència Tributària. Si és superior a 10.000 euros, és necessari justificar l'origen dels diners.

Quant a les sancions que s'apliquen, aquestes varien en funció de la gravetat, que està associada a la quantitat de diners sense justificar.

  • Per a les infraccions lleus, per operacions sense justificar d'un màxim de 3.000 euros, es dona un recàrrec de fins al 50% de la quantitat que es va deixar d'ingressar.
  • Per a les infraccions greus, quan la base de la sanció supera els 3.000 euros o quan la infracció és més del 50% de la mateixa base, es recarrega entre el 50 i el 100% de la quantitat que es va deixar d'ingressar.
  • Finalment, les infraccions molt greus poden suposar fins a un 150% de recàrrec de la quantitat no declarada. Per això, si es defrauden 100.000 euros, pot ser que Hisenda et sancioni amb un pagament de 150.000 euros.

És per això que en els casos en què es prevegi moure grans quantitats de diners, sigui per fer transferències, ingressos o retirar efectiu, el millor és comentar-ho amb el banc i declarar-ho en la renda anual.