El sistema fiscal espanyol es basa en els principis d'igualtat i "progressivitat", en establir que es contribuirà d'acord amb la capacitat econòmica —encara que només en els impostos directes (IRPF, per a les persones, i societats, per a les empreses—), el que significa que la quota que s'aplica ha d'anar creixent com més gran siguin els ingressos. Així, una persona que guanyi 20.000 euros tindrà un tipus del 24% en el seu IRPF; el de 35.000 euros, un 30%, i el de més de 300.000, el 47%. Encara que s'ha de recordar que en la renda s'apliquen moltes desgravacions que disminueixen notablement el tipus real, deixant l'efectiu molt baix. I ja se sap que, mentre més diners es tenen, més possibilitats d'aplicar-se desgravacions. Però més enllà d'aquestes consideracions generals per a tots els contribuents, la potestat de les autonomies per apujar o abaixar el gravamen que apliquen sobre el tram autonòmic (la meitat dels ingressos), provoca grans diferències en funció de la comunitat de residència. Diferències que es fan més voluminoses en el cas dels contribuents amb més ingressos.
Aquests dies s'ha conegut la intenció del Govern d'Isabel Ayuso d'aplicar una desgravació especial per als que es mudin a la comunitat (que no gaudiran els ja residents) d'un 20% en totes les seves inversions (incloses la Borsa), sense que hi hagi un límit de diners desgravats (almenys, a l'esborrany conegut). S'ha batejat popularment com la llei Mbappé, que pretén atreure inversió. Però, en definitiva, és un pas de rosca més en els beneficis fiscals que gaudeixen els contribuents de més renda a la Comunitat de Madrid, en proporció amb els que menys tenen; però, també, respecte als rics i molt rics que resideixen en altres comunitats d'Espanya.
A més renda, més estalvi
I és que, a més renda, millor tractats estan els contribuents de Madrid. Sense entrar en els condicionants personals, un resident a Madrid que tingui uns ingressos de més de 300.000 euros haurà de pagar en el tram autonòmic 57.400 euros; un de Catalunya, 68.303 euros (10.900 euros més que l'anterior), i un de la Comunitat Valenciana, 77.200 euros (19.800 euros més), el tipus real més alt de tot Espanya. Doncs bé, això implica que per tenir la residència fiscal a la Catalunya s'ha de pagar un 19% més pel tram autonòmic que a Madrid. I, en el cas de Llevant, l'increment és d'un terç (34,5%).
Unes diferències que es van empetitint, si la renda disminueix. Així, si es tributa per valor de 175.000 euros, un madrileny hauria de pagar en teoria —sense comptar les desgravacions per condicionants personals— 31.775 euros; un català, 36.428 (4.653 més) i un valencià 40.575 (8.800 euros més). Doncs bé, en aquest tram la diferència descendeix. Si el madrileny paga un 19% menys que un català si guanya 300.000 euros, si els seus ingressos són de 175.000, l'estalvi per al madrileny es redueix al 14,6%. Si baixem una mica més, a una renda de 60.000 euros, el madrileny s'estalvia 1.252 euros respecte al resident a Catalunya (el 15,3%), encara que en comparació amb el valencià, el seu estalvi minva al 13,8%.
Canvis el 2023
Unes diferències que, lluny d'escurçar-se, s'engrandeixen any a any. La Comunitat de Madrid ha millorat en els dos últims exercicis fiscals les condicions per a les campanyes de la renda. Amb motiu de l'alta inflació, el Govern de Díaz Ayuso va adoptar una doble mesura: primer va deflactar la tarifa, el que significa que va elevar el nivell a partir del qual se saltava de tram, la qual cosa implica que per començar a tributar pel màxim en el tram autonòmic a Madrid (20,5%) el 2023 va caldre superar els 57.320 euros, quan l'any anterior, guanyant 55.596 ja es pagava el límit pel marginal i el 2021, es reduïa als 53.407 euros. La segona mesura, aplicada el 2022 i mantinguda el 2023, va ser la rebaixa de mig punt, des del marginal màxim al 21% al 20,5%.
Des del Govern popular de Madrid es va defensar la mesura com a igualitària per a tots els madrilenys, ja que la rebaixa de mig punt va ser general, deixant la progressivitat al marge. El que significa que a una persona que guanyi 300.000 euros, la reducció de mig punt li genera un estalvi de 1.500 euros, mentre que per a un que en guanyi 38.121 (la mitjana de la comunitat, segons l'Agència Tributària), el benefici és de 190 euros.
Territoris populars
En els dos últims anys s'han produït canvis en el tram autonòmic de la renda a 5 territoris: Madrid, Andalusia, la Comunitat Valenciana i Múrcia, tots ells governats pel Partit Popular, han estat per afavorir les rendes més altes, i només Aragó, modificació que es va produir amb el Govern socialista, va suposar una pujada, en concret, un punt per a les rendes de 60.000 euros.
A més dels canvis a dalt exposats a Madrid, a Andalusia es va abaixar el 2022 el tipus per a les rendes més altes, des del 24,5% al 22,5% i, a més, es va trencar la progressivitat, ja que el 2021 les rendes de 60.000 a 130.000 euros tenien un tipus, i a partir d'aquests ingressos, un altre superior. Però a partir de 2022, tributen al mateix tipus, guanyin 60.000, 130.000, o un milió d'euros. A la Comunitat Valenciana, en la declaració d'aquest any, amb el canvi ja de govern, s'ha reduït un punt a les rendes de 175.000 euros, encara que es mantenen els mateixos per als de 300.000 i els de 60.000. Finalment, Múrcia, encara que no ha deflactat la tarifa (al revés, l'ha endurit per al tram de 34.000 euros), ha baixat dues dècimes cada any en tots els trams.