L’autoritat de cinema de la Xina ha anunciat que reduirà la importació de pel·lícules nord-americanes, de manera que n’exhibiran menys en els cinemes del seu país, segons recull l’agència de notícies Xinhua. Així ho va anunciar en plena escalada dels aranzels, un dia abans que Donald Trump els fixés en el 145% per a les importacions des de la Xina i Xi Jinping, en el 125% per a les nord-americanes.

El govern xinès es proposa introduir més pel·lícules “excel·lents” d’altres països per satisfer la demanda interna i, qui sap, si eliminar o “prohibir del tot” els films nord-americans, segons apunta el mitja especialitzat Variety. I The Hollywood Reporter afegeix que aquestes amenaces arriben quan els grans estudis nord-americans estan reduint els guanys a la xina perquè el públic s’està decantant, cada cop més, per les produccions locals, una indústria en auge.

No obstant, els blockbusters (èxits de taquilla internacionals) segueixen triomfant a la Xina, el segon mercat cinematogràfic mundial. En aquests moments, ‘Una pel·lícula de Minecraft’, un film d’aventures infantil basat en el videojoc del mateix nom, distribuïda per Warner Bros (veure imatge superior), és la més vista en els cinemes xinesos. En el primer cap de setmana de l’estrena va recaptar 14 milions de dòlars en aquell país. I ha deixat en segona posició Ne Zha 2, una pel·lícula d’animació xinesa, que ha estat el gran èxit de taquilla dels últims anys.

L’any passat, la indústria cinematogràfica nord-americana va obtenir entre 500 i 600 milions de dòlars de beneficis a la Xina, segons la premsa especialitzada. Si es compara amb els prop de 600.000 milions de dòlars que suposen les relacions comercials entre Estats Units i la Xina, la importància del sector és relativa, però intranquil·litza els grans estudis, que són els més exposats. Per exemple, Disney havia previst estrenes aquest any i té en la Xina un dels seus millors mercats a l’exterior.

L’escalada en els aranzels genera preocupació a Hollywood però no treu la son a Donald Trump. Tot el contrari. En una roda de premsa dimecres passat a la Casa Blanca, quan se li va preguntar per les amenaces de Xina a les pel·lícules nord-americanes, Trump no li va donar cap importància. En to burleta, va dir: “he escoltat coses pitjors” i es van escampar els riures a la sala.

Trump no sintonitza ni amb Hollywood ni, en general, amb la indústria cultural nord-americana. Però, en l’última entrega dels Òscars, el març passat, no es va escoltar ni una sola crítica directa a Trump, quan durant el seu primer mandat com a president van ser constants. De moment, els estudis i les estrelles de Hollywood guarden silenci.

En gener passat, Trump va nomenar tres “ambaixadors” a la indústria de Hollywood, veteranes estrelles properes al president: Jon Voight (de 86 anys), Mel Gibson (69 anys, que acaba de recuperar el permís d’armes per un indult de l’administració nord-americana) i Sylvester Stallone (78). Aquest últim, cèlebre per les interpretacions de Rocky o Rambo, va presentar Trump en un acte públic a Florida després de la seva victòria electoral i el va comparar amb George Washington. Aquests actors, conegudíssims, però actualment amb poc pes a la indústria, tampoc s’han pronunciat sobre el conflicte amb la Xina si bé segueixen brindant un suport incondicional al president.