Alcarràs busca convertir-se en hub tecnològic. I és que el municipi de Lleida, referent en el sector agrícola i ramader, s'obre camí en l'àmbit tecnològic i de cara al 2026 té l'objectiu d'obrir un centre "per a la innovació, desenvolupament i fabricació preindustrial d'aliments basats en proteïna alternativa". Des del centre de la Bioeconomia de Catalunya (BiohubCat), impulsor del projecte, expliquen que la inversió inicial prevista per aquest hub serà de 25 milions d'euros i que el 51% del capital provindrà d'inversors privats, mentre que el 49% restant serà de fons públics.

De fet, fa mig any el Departament d'Economia de la Generalitat va assenyalar que aquests 12,5 milions d'euros es finançaran amb fons europeus i amb la col·laboració d'altres institucions. A través d'un concurs públic, el Govern va encarregar l'elaboració del hub a Ingal, una consultora familiar amb més de 50 anys d'experiència especialitzada en l'enginyeria agroalimentària, la logística i la farmacèutica.

La finalitat d'aquesta planta, que ocuparà més de 5.000 metres quadrats de superfície, és impulsar la recerca i el desenvolupament en l'àmbit de la proteïna alternativa i convertir no només Lleida, sinó també Catalunya, en un "referent" en aquest sector. Aquest espai comptarà amb 4 línies de procés de la instal·lació: una primera d'extracció de proteïna aïllada, una segona línia d'extrusió, una tercera de fermentació i la darrera enfocada a l'elaboració del producte final. "Serà una planta d'accés obert, combinable en mòduls de diferents tecnologies i mides i adaptable segons les necessitats de cada procés", afegeixen des del BiohubCat. 

Les instal·lacions comptaran amb laboratoris per desenvolupar les primeres proves pilot, la fase preindustrial, la validació i fins al producte final. A més, respecte a la ubicació, comenten que és escollida "estratègicament" per "afavorir el creixement econòmic, empresarial i sectorial, així com l'accés al mercat".

Futura nau del BiohubCat | Foto: Cedida

Aposta per Lleida

La Generalitat va donar llum verda l'any 2021 a l'estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030, que inclou com una de les seves línies prioritàries el desenvolupament del Hub de la Bioeconomia de Catalunya, amb la voluntat d'"esdevenir un pol català de biotecnologies i bioproductes". L'objectiu és que des del territori lleidatà es lideri aquest projecte, ja que Lleida concentra el 50% de la producció agrícola i ramadera de Catalunya.

Dins del BiohubCat hi ha 13 línies d'actuació, dues de les quals s'ubicaran a Alcarràs. És en aquest municipi on volen ubicar aquesta primera planta preindustrial d'accés obert per a la validació de biotecnologies i bioproductes i, paral·lelament, al Parc Agrobiotech s'hi ubicarà l'oficina tècnica per al desenvolupament de projectes. 

La proteïna vegetal a Catalunya

Per proteïna alternativa s’entén aquells anàlegs vegetals de la carn, vegetals de la llet, substituts del peix i el marisc, carn cultivada a base de cèl·lules i noves fonts de proteïna com els insectes, bolets, algues i microorganismes i Catalunya compta amb 103 empreses dedicades a aquest tipus de producte que facturen 269 milions d'euros. Segons dades proporcionades per l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa (ACCIÓ), aquestes companyies generen més de 900 llocs de treball. 

Les vendes totals de la proteïna a escala global han passat de 21.000 milions de dòlars el 2017 a més de 27.000 milions el 2022 i de cara al 2040, es calcula que el volum de negoci del sector de la proteïna alternativa augmentarà fins a arribar a un trilió de dòlars.

L’anàlisi d'ACCIÓ contempla tant empreses dedicades exclusivament als productes basats en proteïna alternativa com d’altres del sector carni o lacti amb línies de producció vegetals, a banda de les especialitzades en ingredients per a la millora del sabor, l’aroma, la textura dels aliments o els suplements. D’aquestes empreses, el 68% són pimes i el 36,9% es van establir fa menys d'una dècada. A més, el 10,7% són start-ups i el 14,6% són filials d'empreses estrangeres. D'aquestes, el 69,9% de les companyies són exportadores i el 53,4% ho són de manera regular.