El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha mostrat partidari d'una fiscalitat que no desestimuli el creixement econòmic i la prosperitat d'Espanya i Catalunya, però "sense fer experiments", donat que la pressió fiscal espanyola està dos punts percentuals per sota de la mitjana europea. Illa ha exposat el seu plantejament aquest divendres durant la inauguració de la Trobada d'Economia a S'Agaró (Girona), amb una intervenció en què ha defensat que "si hi ha idees sobre fiscalitat mirem-ho, però sense fer experiments, perquè la fiscalitat ha de ser un estímul per afavorir l'educació, la seguretat, la innovació...". En definitiva, "una fiscalitat que permeti tenir millors serveis públics", ha dit Illa, que ha demanat que no es faci referència a la corba de Laffer, una teoria econòmica que apunta que, a partir d'un cert punt, a menys impostos, més recaptació pública, perquè s'ha referit a la necessitat de tenir controlat el deure públic. "Ningú va discutir que el Govern augmentés el deute fa 4 anys per ajudar famílies i empreses, i això s'ha de tornar", ha dit.
El president ha emfatitzat que el seu objectiu és que "la prosperitat del creixement econòmic sigui compartida", perquè si no és així "no serà acceptada socialment". En aquest sentit, el líder de l'executiu català s'ha referit a la positiva progressió del salari mínim interprofessional (SMI) o de les pensions, però també ha esmentat el problema de l'habitatge.
El president socialista ha aprofitat l'auditori de la trobada econòmica per llençar "un missatge d'optimisme" tot i un cert context d'incertesa, per la qual cosa "s'ha de tocar de peus a terra". També ha recordat als assistents que "quan les coses funcionen bé, sempre ens trobem [Catalunya i Espanya], en la pau no en la confrontació, per sumar esforços", ha assegurat. Una suma que també s'ha de deixar notar davant d'Europa, ha dit, "no només per anar a demanar ajudes, sinó també per aportar idees i ajudar a enfortir Europa" i per fer front a la situació geopolítica internacional. "Defensar els interessos d'Europa és sinònim de defensar Espanya i Catalunya", ha reblat.
Segons Illa, Europa ha de fomentar la unió federal i enfortir les seves institucions: "més Europa, més integració europea", ha insistit. Per això s'ha mostrat partidari d'aplicar l'informe Draghi i ha significat la presència d'Espanya en les institucions europees "perquè és benvinguda". També ha fet un repàs a la "robusta recuperació" de l'economia espanyola després de la pandèmia, respecte a la resta de països europeus.
Guindos adverteix d'una guerra comercial
Els missatges que ha llançat el president Illa han coincidit amb la resta de personalitats que han inaugurat la Trobada d'Economia de S'Agaró, el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos; i el president de la Cambra d'Espanya, José Luis Bonet. El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE) ha reiterat que la rebaixa dels tipus d'interès segueix pendent de l'evolució de la inflació i que, tot i que es dona per segur que s'aconseguirà l'objectiu del 2%, la inflació en el sector serveis segueix a nivells del 4%. Per controlar aquesta inflació en el sector serveis, el banc central confia en la moderació dels salaris i la millora de la productivitat.
El vicepresident del BCE s'ha referit a dos factors "una mica paradoxals". D'una banda, que el consum de les famílies no desperta i, per altra, que no es fomenten els projectes d'inversió. Segons Guindos, el que succeeix és que augmenta la taxa d'estalvi de les llars perquè hi ha una certa desconfiança encara en el futur més immediat; i també, les empreses, que no tiren endavant inversions.
En aquest context de dubtes, la presidència de Donald Trump i la seva proposta d'increment dels aranzels comercials tampoc és un bon símptoma, ha recordat Guindos. Per al portaveu del BCE, el govern de Trump té aspectes com la immigració i la política comercial. En aquest últim capítol "no em preocupa que es fixin els aranzels tant com el que és més important: quina serà la reacció dels països que els pateixin". En funció de quina sigui aquesta reacció es pot obrir "una guerra comercial mundial extrema", ha concretat. Com a exemple dels efectes col·laterals, Guindos ha fet notar als assistents que ara ja s'ha depreciat l'euro respecte del dòlar.
Preguntat sobre l'evolució de l'economia europea i, més concretament, sobre Alemanya, el vicepresident del BCE ha dit que aquest país parteix de diversos avantatges com són "un espai fiscal perquè només té un 3% de dèficit públic i pot afrontar la despesa i les inversions públiques". També té una xarxa de pimes "enormement competitiva" i, molt probablement, disposarà d'un nou govern que proporcionarà seguretat i estabilitat política. En contra, Alemanya té una gran dependència energètica de Rússia i una crítica situació de la seva indústria automobilística.