L’economia catalana va créixer una dècima més que l’espanyola, un 2,6%, i cinc vegades més que la de la zona euro, gràcies a la tirada de les exportacions i el turisme. Però un factor que sovint no es té en compte i que ha estat clau perquè Catalunya estigui tenint una “fase de recuperació postcovid especialment intensa” ha estat la immigració, que n'ha fet accelerar el creixement. Això no obstant, com que l’increment poblacional no ha anat acompanyat d’una millora del finançament, ha agreujat el dèficit fiscal que pateix Catalunya.

La Memòria Econòmica de Catalunya, que elaboren les cambres de comerç catalanes i que ha estat presentada aquest dijous a Barcelona, destaca que l’economia catalana “ha demostrat una gran fortalesa” en un context complex, amb Europa en estancament i els tipus d’interès molt alts. El creixement postcovid, comparant el PIB del 2023 amb el del 2019, és del 5,9%, molt per sobre del d’Espanya (3,7%) i del de la zona euro (3,4%).

Un factor clau d’aquest període, especialment després de la pandèmia, ha estat el creixement poblacional català, que ha arribat als 8 milions d’habitants. “En els darrers dos anys, Catalunya ha sumat 255.000 habitants, un increment del 3,7% davant del 2,3% a Espanya, i ha assolit la xifra històrica dels 8 milions d’habitants a principis del 2024”.

Carme Poveda, directora de la Memòria Econòmica de Catalunya, ha explicat que “aquest creixement demogràfic, protagonitzat exclusivament per la població estrangera, ha permès impulsar l’economia a través de la creació d’ocupació i del consum de les llars”. Tanmateix, “també ha posat pressió sobre els serveis públics, com el transport, la sanitat, etc., i sobre el mercat de l’habitatge, ja que el sector públic no ha estat capaç de donar una resposta adequada per culpa d'un dèficit crònic de finançament”.

Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Catalunya, ha instat la classe política a reformar el finançament per acabar amb aquest dèficit. “És el moment d’abordar el finançament. Amb un altre sistema, tot el que necessitem les empreses i la societat catalana, es podria fer més fàcilment”, ha dit davant Pere Aragonès, que ha presidit l’acte. Santacreu també ha demanat simplificació administrativa, una formació professional alineada amb la demanda, que es facin passes cap a la transició energètica i que s’afavoreixi que l’empresa inverteixi més en innovació i productivitat.

El creixement de l'economia catalana

El que explica el creixement acumulat del PIB entre el quart trimestre del 2019 i el primer trimestre del 2024 és el consum públic (2,3 punts) i el saldo amb l’exterior (1,5 punts), mentre que el consum privat i la inversió tenen un pes molt més petit. Per sectors, “la recuperació econòmica ha estat protagonitzada íntegrament pel sector serveis, mentre que la indústria just ha recuperat aquest primer trimestre el valor precovid i la construcció encara se situa un 8% per sota”, recull la memòria.

Poveda també ha explicat els motius pels quals l’economia catalana s’ha mostrat més resilient que les del seu entorn. El primer és la fortalesa de les exportacions, que el 2023 van superar per primer cop els 100.000 milions d’euros, i l’auge del turisme, amb un gran creixement de la despesa dels visitants. El segon és el rècord de l’ocupació, acompanyat d’un increment del salari per hora treballada. El tercer és “l’alt nivell de capitalització de les empreses catalanes, que ha assolit un màxim històric del 53%”.

La Memòria Econòmica de Catalunya apunta, però, a quatre grans reptes de l’economia catalana: millorar la productivitat, per a la qual cosa demanen un esforç inversor més gran; invertir més en R+D, per alinear-se amb nivells semblants als de la mitjana de la UE, al voltant de l’1,5% del PIB (actualment se situa en l’1,13%); ajustar millor l’oferta i la demanda de treballadors, i accelerar la descarbonització de l’economia, amb una aposta decidida per les energies renovables.