Els llogaters que ja resideixen a pisos de la immobiliària pública Sareb (Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària) hauran d'abandonar-los quan se'ls acabi el contracte si no son famílies o persones vulnerables i ho demostren. Aquesta serà, segons han explicat a ON ECONOMIA fonts de Sareb, creada l'any 2012 per absorbir actius tòxics dels bancs, una de les conseqüències del pla anunciat diumenge per Pedro Sánchez, que preveu que hi hagi almenys 50.000 habitatges del 'banc dolent' als mercats social i assequible, 35.000 d'ells ja disponibles i 15.000 encara per construir. "Se'ls convidarà a sortir", han reconegut aquestes fonts, referint-se a una part de les 14.000 famílies que ja resideixen de lloguer en aquests habitatges a tot Espanya.
La Sareb va començar al setembre un procés per estudiar si les famílies que lloguen els seus pisos són vulnerables i ja ha identificat indicis en 9.000 d'elles. Hi ha 2.000 unitats familiars que ja tenen el pla de lloguer social aprovat, per la qual cosa el preu del lloguer no podrà ser superior al 30% dels seus ingressos familiars. Amb el pla que té el Govern que tots aquests habitatges vagin destinats al mercat social, les famílies no vulnerables que estiguin vivint en elles hauran d'abandonar-lo una vegada finalitzi el seu contracte. El pla de la Sareb, segons han detallat fonts de la immobiliària pública, és vendre a les administracions públiques, autonòmiques i municipals, 21.000 habitatges actualment no ocupats perquè les destinin a habitatge social i construir-ne 15.000 més que gestionarà el promotor privat amb pisos de lloguer assequible. El lloguer assequible és un preu per sota del mercat, però no vinculat al poder adquisitiu del llogater, mentre que el lloguer social va destinat a famílies vulnerables i no podrà ser més gran al 30% dels ingressos familiars.
L'estudi de vulnerabilitat es realitzarà també als 2.000 habitatges de la Sareb que estan ocupats irregularment a tot Espanya. Si demostren la seva vulnerabilitat, podran quedar-se, però si no, hauran d'abandonar el pis, segurament per via del desnonament, que es permet en casos en els quals no es demostri la vulnerabilitat. Dels 9.000 estudis per indicis de vulnerabilitat que s'han iniciat, 2.200 ja han estat aprovats.
Catalunya és la comunitat amb més pisos de la Sareb i compta amb 13.499 pisos de la Sareb (a més de 7.227 locals, 1.751 habitatges en obres i 2.872 unitats de terra edificable), un 29% dels 46.542 habitatges que hi ha a tot Espanya, i està molt per davant de València i Andalusia, següents de la llista amb 8.897 i 4.544 habitatges, respectivament. La majoria d'elles, no obstant això, no estan a les zones més cares i cotitzades del mercat immobiliari, per la qual cosa el seu efecte en el preu de l'habitatge no ha de ser gaire alt.
A Barcelona, segons dades de la Sareb, hi ha 767 habitatges de la immobiliària estatal, o sigui 47 per cada 100.000 habitants. L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, va assegurar que l'anunci de Sánchez "no tindrà impacte" a la capital catalana. A L'Hospitalet de Llobregat n'hi ha 563, a Badalona 487 i en Santa Coloma de Gramenet, 305. A Tarragona hi ha 169, en Girona 347 i a Lleida 286 habitatges de la immobiliària estatal.
Segons han explicat a ON ECONOMIA fonts de la Sareb, més enllà dels 14.000 habitatges ja habitats que passaran al mercat social quan vencin els contractes de lloguer vigents, hi ha 21.000 habitatges que es quedaran al mercat de venda que la immobiliària pública espera que comprin les administracions públiques. Finalment, es construiran 15.000 habitatges més que tindran preu de lloguer assequible, per sota de mercat, però no social (o sigui, no anirà vinculat al poder adquisitiu del llogater). Afegides a les ja construïdes, assoliran d'entrada les 50.000 al mercat social o assequible. La gestió del lloguer social, en aquest últim cas, anirà a càrrec dels constructors privats.
A més, existeixen 11.500 habitatges construïts que no són aptes per a la residència i que es quedaran al mercat de venda regular, encara que les administracions públiques també podran comprar-les per posar-les al mercat protegit. Aquesta xifra, de tota manera, "no és una foto fixa, ja que anirà canviant a mesura que la SAREB absorbeixi o vengui habitatge", expliquen les esmentades fonts, que reconeixen la mesura com a "molt beneficiosa per a les famílies, perquè els permetrà tenir habitatge a preus assequibles" i "beneficiosa per a la SAREB, poruqe els permetrà recaptar més diners en habitatges no tan fàcils de col·locar al mercat". En l'equació, uns perdedors: les famílies que, sense ser vulnerables, viuen de lloguer en pisos de la SAREB, que hauran d'abandonar les seves llars.
La Sareb, que l'any passat va registrar unes pèrdues de 1.500 milions d'euros (atribuïts a la depreciació dels seus actius immobiliaris segons fonts de la mateixa), va ser creada pel Govern de Mariano Rajoy l'any 2012 per absorbir i donar sortida als actius tòxics dels bancs que van ser rescatats.
La Generalitat, molesta amb l'anunci
L'anunci de Pedro Sánchez ha agafat per sorpresa la Generalitat, que ha assegurat que està "inquieta" pel fet que aquest anunci s'hagi fet en paral·lel a unes negociacions amb l'estat en què el Govern havia mostrat la seva intenció de quedar-se amb tots els habitatges que la immobiliària estatal té a Catalunya. En una carta enviada pel conseller de Territori, Juli Fernández, a la ministra de Transport i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, a què ha tingut accés ON ECONOMIA; lamentava haver-se assabentat del projecte "pels mitjans de comunicació". "Ens inquieta l'anunci d'ahir i la seva possible concreció mitjançant acord en el Consell de Ministres d'avui (per aquest dimarts", deia el conseller en la missiva.
"Com saps, en repetides ocasions des de la Generalitat de Catalunya hem plantejat al Govern d'Espanya, per carta i en el marc de les comissions bilaterals oportunes, la urgent necessitat d'abordar la plena disposició de la totalitat del patrimoni d'habitatge i terra de la Sareb, per tal que pugui ser destinat a habitatge social per part de la Generalitat de Catalunya, juntament amb les administracions locals", resa la carta. En un to suau i conciliador, Fernández defensa: "Compartim la necessitat d'augmentar el parc d'habitatge social, però des de la convicció de què qualsevol mesura adoptada forçosament ha de ser també compartida i consensuada, i tenir en compte sempre que el parc d'habitatge públic ha de ser planificat, gestionat i executat per la Generalitat de Catalunya, juntament amb les administracions locals, si realment es busquen solucions efectives, viables i reals per a aquest problema", concretava.
En el pla anunciat per Sánchez, es preveu la venda de 21.000 habitatges a les comunitats autònomes per a la seva gestió d'habitatges socials, però encara no s'ha detallat quantes es podran vendre en cada comunitat, així com tampoc el preu ni les condicions. Des de la Generalitat, prefereixen no donar detalls de les negociacions que s'estaven tenint fins ara, a compte de conèixer els detalls que es dén aquest dimarts en el Consell de Ministres i saber si són compatibles amb el que s'ha vingut negociant. No dissimulen, de qualsevol manera, el neguit.