Es compleix un any de la invasió de Rússia a Ucraïna i moltes de les conseqüències econòmiques que ha desencadenat la guerra encara són presents en el dia a dia, també referent a l'habitatge. L'exercici passat anava a ser l'any de la recuperació després dels estralls causats per la pandèmia de la Covid-19, però el conflicte armat ha llastat a l'economia a nivell global fins a l'actualitat.

La inflació i l'augment dels costos s'ha traslladat al llarg dels últims mesos a la butxaca del ciutadà, que ha hagut de fer front a l'increment de preus en tota mena de béns i serveis. En matèria d'habitatge s'han dut a terme polítiques monetàries que han encarit els preus de les hipoteques, s'han produït alces en els preus de compra i de lloguer i també s'han aprovat mesures per provar de pal·liar aquests efectes.

Amb l'objectiu fer davant la inflació, produïda especialment pels elevats costos energètics, els principals bancs centrals han portat a cap durant els últims mesos una política monetària expansiva per encarir el preu dels diners i reduir el consum. D'aquesta manera, tant la Reserva Federal nord-americana (Fed) com el Banc Central Europeu (BCE) han emprès vuit i cinc pujades dels tipus d'interès respectivament.

Encariment de les hipoteques, amb l'Euríbor en màxims de 2008

Aquesta situació ha provocat una escalada en el preu de les hipoteques variables. Així, l'Euríbor, l'índex al qual es troben referenciades les hipoteques variables, ha arribat a sobrepassar aquesta setmana el nivell del 3,6%. Es tracta d'una xifra que no se superava a Espanya des de l'any 2008, i contrasta amb el 0,5% en el qual estava situat l'Euríbor fa un any. Amb tot això, molts propietaris han patit l'increment de les quotes mensuals a pagar per les seves hipoteques.

Davant del creixent preu d'aquest tipus de crèdits hipotecaris, l'efecte consegüent ha estat un maig interès entre els ciutadans per les hipoteques a tipus fix, on tots els mesos es paga la mateixa quota que s'hagi negociat amb el banc. Però aquells que hagin elegit aquesta opció en els últims mesos també han vist com les principals entitats bancàries a Espanya han encarit notablement el seu preu, en alguns casos per sobre del 4%.

La tendència a l'alça es confirma amb les últimes dades publicades pel Banc d'Espanya (BdE). Segons la institució, el tipus mitjà a què les entitats espanyoles van concedir crèdits per a hipoteques el mes de gener va ser del 3,345%, el nivell més gran registrat des de novembre de 2013. Les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) també són un bon reflex del context actual després d'un any de guerra.

Segons l'organisme estadístic, l'import mitjà de les hipoteques constituïdes sobre habitatges va pujar un 5,8% el 2022, fins als 145.510 euros. Es tracta del seu valor més alt des de 2007. La guia dels bancs centrals és continuar amb la mateixa política monetària aquest any, fins a aconseguir l'objectiu de rebaixar la inflació al 2%, per la qual cosa és poc probable que la situació en aquest aspecte es doni la volta a curt termini.

Segueix l'escalada en el preu de l'habitatge

En el cas de l'accés a l'habitatge, a Espanya els preus per comprar casa han anat pujant l'últim any arran de l'augment de la inflació provocada per les conseqüències de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Xifres com les publicades pel Col·legi de Registradors, situen l'augment en el preu de l'habitatge en un 6,7% el 2022 respecte a l'any anterior. D'aquesta manera, va assolir els 1.944 euros per metre quadrat, el nivell màxim des de finals de 2008.

Aquest augment va tenir més força en el cas de l'habitatge utilitzat (+7,9%), encara que el preu de l'habitatge nou també va registrar un increment de fins al3,3%. Malgrat això, tant la firma d'hipoteques com la compra d'habitatge ha experimentat un notable creixement en els últims mesos, si bé és cert que les dades respecte a desembre confirmen una frenada en aquesta tendència a l'alça.

Quant al lloguer, fa anys que els preus que han de pagar els inquilins ja escalen, però l'últim any marcat per la guerra ha continuat tensant el mercat. D'aquesta manera, els preus no van parar de pujar i alguns portals immobiliaris com a Idealista xifren l'augment del preu mitjà en un 9,1% durant l'any passat, fins a assolir els 11,4 euros el metre quadrat. Una situació que atribueixen a l'escassa oferta d'habitatges.

Topi al lloguer, pròrroga dels contractes i prohibició de desnonaments

Per combatre els elevats preus que cada vegada dificulten més l'accés a l'habitatge, des del Govern s'han pres una sèrie de mesures en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials que la invasió de Rússia a Ucraïna està tenint en els ciutadans. D'aquesta manera, l'Executiu va aprovar el límit a les pujades del lloguer de l'habitatge, que estableix un límit del 2% a l'increment de la renda a pagar l'arrendatari.

Una mesura que va prorrogar el desembre passat amb validesa per a tot el 2023. En aquest sentit, el llogater d'un habitatge, quan arribi el moment de l'actualització anual de rendes, no podrà aplicar l'IPC, encara que estigui estipulat al contracte, sinó l'IGC (Índex de Garantia de Competitivitat), amb el màxim del 2%.

En el pla també s'inclou una pròrroga extraordinària dels contractes d'arrendament de l'habitatge habitual que finalitzin abans del 30 de juny, podent ampliar-se durant sis mesos. No obstant això, existeixen casos de propietaris que han al·legat la necessitat de la casa per a un familiar a fi de rescindir els contractes i la recerca de nous clients a qui aplicar preus més alts.

D'altra banda, s'ha prorrogat també durant sis mesos la suspensió dels desnonaments i llançaments per a llars vulnerables. Tampoc no es podrà durant aquest període tallar els subministraments essencials. Així mateix, el Ministeri d'Economia n'ha firmat una acord de bones pràctiques amb els bancs, de caràcter voluntari, per alleujar la càrrega que suposa el pagament de la hipoteca a llars vulnerables o en risc de vulnerabilitat davant de l'increment de l'Euríbor.