L'impost de CO₂ català provoca una fugida de matriculacions a Madrid, segons Fecavem

L'impost de CO₂ que es tributa únicament als contribuents i les empreses catalanes de l'automoció no ha assolit els objectius de recaptació marcats pel Govern català. Aquest impost va ser promogut per la Conselleria de Territori i Sostenibilitat l'any 2021, sota el govern conjunt de Junts i Esquerra, però dos anys després de la seva aplicació, els resultats estan lluny. Així doncs, la recaptació de l’any 2021 que es va elevar a 30,25 milions d’euros i obligava a 3.913.473 contribuents catalans tenia com a objectiu recaptar 66 milions d'euros i la de l’any 2022 que es va elevar a 41 milions d’euros i obligava a 4.657.702 contribuents catalans, no va arribar als 160 milions d'euros recaptats.

Amb aquestes dades damunt la taula, la patronal catalana de l'automoció Fecavem ha presentat un informe propi per abordar el llast de l'aplicació d'aquest tribut i donar resposta al que, segons ells, es deu a un no assoliment en la recaptació motivat per diferents raons. La primera que han volgut subratllar i recordar és els problemes en l'aplicació del càlcul d'aquest impost que va portar un greu mal de cap a l'Agència Tributària de Catalunya: "Tenim el cas d'un concessionari amb 200 cotxes que se li va aplicar aquest tribut per cadascun dels seus vehicles quan ja no els tenia en estoc", ha subratllat el president de Fecavem, Jaume Roura.

Pèrdua de competitivitat

La patronal posa l'accent en el greuge econòmic, però també comparatiu amb altres comunitats autònomes. "Com que l'impost només s'aplica a Catalunya, això afavoreix que els cotxes es matriculin fora, especialment a Madrid, però que segueixin circulant per casa nostra", ha afegit el secretari general de l'entitat, Joan Blancafort. De retruc, també es perden impostos com el de circulació, que recapten els municipis catalans, o el de matriculació, que recapta el Govern. L’impacte d'aquest pèrdua de matriculacions ja es percep el mateix any 2017 quan s’anuncia. Si les matriculacions catalanes tenien un pes del 15,7% en el conjunt d’Espanya l’any 2014, el 2018 la davallada comença a ser de dos punts negatius, fins al 14% i, posterior a la pandèmia i l’aplicació d’aquest impost, avui dia ja ens situem en l'11,8%.

D’altra banda, l’Informe també es planteja quin ús se n’ha fet d’aquests diners recaptatoris? El 50% s’ha destinat a Patrimoni Natural i l’altre 50% al Fons de Canvi Climàtic. Inicialment, es va anunciar que es destinaria a fomentar les energies renovables i la renovació del parc mòbil català no s’ha destinat ni un euro, fet significatiu per ajudar a pal·liar la contaminació. Si anem en els efectes directes, aquest efecte s’ha palpat, especialment, en el sector del renting. A Madrid es matriculen el 94% del total, a Catalunya un 0,5%. Mentre que el rentacar, lligat al sector turístic, Madrid té el 68,9% del pastís i Catalunya es queda amb el 4,2%. Una anomalia tenint en compte que Barcelona és líder en el tercer servei del turismes. I, actualment, fins i tot les Illes Canàries o les Illes Balears superen aquestes xifres. Cal recordar que, pel que fa a l'envelliment del parc, en el conjunt d'Espanya és el segon país amb el parc més envellit de la Unió Europea amb 14 anys de mitjana, per damunt dels 11 dels darrers temps que registrava.

Abans de fer públic aquest Informe, Fecavem l’ha traslladat de forma personal als principals partits del Parlament de Catalunya: Esquerra, PSC i Junts. I també ho farà pròximament amb la resta de partits que ens vulguin escoltar: "Demanem que es modifiqui o se suprimeixi, però així no pot seguir i fent emprenyar a la gent", ha constatat el president Roura. "No tenim el compromís explícit per part de cap partit, però sí que han entès la situació que hem plantejat i estan disposats a parlar-ne més".