La recaptació dels impostos gestionats per l'Agència Tributària va augmentar un 14,4% l'any passat, però, una vegada més, el comportament va ser molt dispar per comunitats autònomes, encara que també per províncies. En valor absolut, Madrid (6,75 milions d'habitants) continua sent la província que més diners recapten, 118.511 milions d'euros o el 46,4% del total ingressat per Hisenda el 2022; seguida de Barcelona (5,71 milions) amb uns ingressos fiscals de 43.236 milions o el 16,9% del total i en tercera posició València (2,69 milions) que va generar per a les arques de l'estat espanyol 11.974 milions d'euros o el 6,9% del total d'ingressos.
En l'altre extrem, Àvila (158.421 habitants) va ser la província amb la menor recaptació pels tributs estatals, 172 milions d'euros l'any passat, el 0,07% del total; després d'ella, la delegació d'Hisenda de Conca (185.516 habitants) va ingressar 183 milions d'euros i Zamora (168.725) va obtenir 212 milions d'euros. Queden fora les tres províncies basques i Navarra per tenir una fiscalitat diferent de la de la resta de les províncies. No obstant això, l'evolució de la recaptació deixa entreveure que la recuperació del turisme ha permès que les províncies amb un pes més gran d'aquesta activitat hagin disparat els seus ingressos fiscals.
Així, la província canària de Santa Cruz de Tenerife (1,04 milions de població) ha generat per a la Hisenda espanyola un 51,5% més d'ingressos que l'any 2021, uns 1.510 milions d'euros. El segon creixement més gran de la recaptació, un 48,3%, s'ha produït a Cantàbria (584.507), amb una aportació de 3.600 milions d'euros, i el tercer augment, 47,5%, s'ha registrat a les Balears (1,17 milions) amb 5.766 milions d'euros recaptats. Tanmateix, encara que l'any passat ha estat un dels rècords per la pujada de la recaptació, en algunes províncies s'han perdut ingressos. Entre elles, la caiguda més gran, un 14,2%, s'ha donat a Castelló (587.064 habitants), amb 1.200 milions ingressats a l'Agència Tributària; a Càceres (389.558) es van obtenir 450 milions d'euros, un 4,8% menys que a l'exercici fiscal de 2021, el mateix descens que a Palència (159.123) on es van recaptar 260 milions d'euros. Igualment, van registrar baixades en la recaptació Huelva (525.835 habitants), un 4,2% i 535 milions d'euros, i la delegació d'Hisenda de Jerez de la Frontera (Cadis) que va generar ingressos de 326 milions, un 3,7% per sota de 2021.
Increments per comunitats autònomes
Per comunitats autònomes, la de Madrid va incrementar la seva recaptació l'any passat un 14,5% (una dècima per sobre de la mitjana d'Espanya) i es va quedar amb el 46,4% del total de la recaptació de l'Agència Tributària, gràcies fonamentalment a l'efecte sedi de les grans empreses, la presència de l'Administració General de l'Estat i a una renda mitjana molt superior. Primer, ser seu de nombroses corporacions, permet que la comunitat recapti el 38,5% del total de l'impost sobre societats i contribueix al fet que alguna cosa més d'un de cada dos euros (52,4% del total) ingressats per IVA s'hagi generat en aquesta comunitat, al que també contribueix la presència de l'Administració General de l'Estat. En definitiva, totes les compres centralitzades de les grans corporacions o de l'Estat es paguen a Madrid i tributen és la seva delegació d'Hisenda.
Però la presència de les grans corporacions explica també el desproporcionat pes de la Comunitat de Madrid en els impostos especials, on es registra, segons les dades de l'Agència Tributària, el 85% del total del recaptat per aquests impostos que, en diners, suposen 17.207 milions d'euros. Per fer-se una idea, en el cas de l'impost d'hidrocarburs, dels 11.084 milions d'euros que va aportar la venda del dièsel i la gasolina, 10.002 milions consten en la delegació de Madrid, malgrat que del combustible es proveeix en tota la geografia. En el cas del tabac és més sagnant, ja que dels 6.702 milions d'ingressos, es van recaptar a Madrid 6.681 milions, pràcticament la totalitat.
Cas a part suposen els ingressos procedents de la Renda, ja que Madrid, amb 42.123 milions d'euros, és responsable del 38,5% del total, malgrat tenir menys població que Andalusia i Catalunya. Les delegacions d'aquest últim territori han aportat, segons l'estadística de l'Agència Tributària, 21.189 milions d'euros, gairebé el 20% del total i, a molta més distància, Andalusia, la comunitat amb més població, 9.300 milions.
Catalunya, la segona comunitat en recaptació
Catalunya és la segona comunitat amb més ingressos fiscals provinents dels impostos de titularitat estatal, amb 49.435 milions d'euros, el 19,3% del total. La renda va ser l'impost que més diners van aportar a les delegacions catalanes de l'Agència Tributària, 21.189 milions d'euros, el 19,3% del total, seguit de l'IVA amb 17.671 milions, el 21,4% del total i l'impost sobre societats amb 6.201 milions i el 19,3% del total. On es produeix una reducció del pes és, com s'ha advertit, en l'impost sobre societats amb 1.697 milions. En conjunt, els ingressos van augmentar a Catalunya l'11,8%, per sota de la mitjana d'Espanya.
La tercera comunitat en aportació fiscal és Andalusia que creix un 14% i recapta 17.667 milions (pràcticament igual que la Comunitat Valenciana amb 17.658 milions). A Andalusia, el principal impost és el de la Renda, que aporta més de la meitat, 9.300 milions, seguit de l'IVA, 4.770 milions, i Societats amb 2.515 milions. Els impostos especials, pràcticament nuls, 341 milions d'euros.
Cabre recordar que, encara que els serveis centrals de l'Agència Tributària estan generalment a Madrid, les estadístiques diferencien aquesta procedència i no el computen a la Delegació madrilenya. En concret, el 2,8% del total de la recaptat l'any passat va procedir dels serveis centrals, gairebé 7.200 milions d'euros.