L'ONG Oxfam ha presentat un informe a l'inici del Fòrum Econòmic Mundial de Davos apropa la "desigualtat creixent" i els efectes de la "policrisi". En ell, l'organització sense ànim de lucre insta a elevar al 75% els imposats a les grans fortunes, amb l'objectiu de reduir la desigualtat econòmica i pal·liar els efectes adversos de la pujada de la inflació, els últims espeternecs de la pandèmia i els efectes de fenòmens com a sequeres, ciclons i inundacions.

El document s'ha publicat a primera hora del matí al Fòrum Mundial Econòmic que se celebra a Davos, Suïssa, i al qual assisteixen diverses personalitats importants del món de l'economia, entre les quals destaquen Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, o Martin J. Walsh, secretari general d'Estat d'Ocupació dels Estats Units, entre altres.

Els salaris de 1.700 milions de persones no s'ajusten a la inflació

Al document, Oxfam destaca que, des de l'inici de la pandèmia de coronavirus, un 1% de la població mundial ha acaparat gairebé dues terceres parts de la nova riquesa generada, el que representa el doble que el 99% de la població restant. L'ONG ha calculat que la riquesa d'aquest 1% "privilegiat" suma 2.700 milions de dòlars (uns 2.500 milions d'euros) cada dia, en tant que els salaris de prop de 1.700 milions de treballadors creixen per sota de la inflació.

En la mateixa línia, Oxfam destaca que les empreses energètiques, les quals han passat a un primeríssim pla amb l'alça dels preus de les energies que ha portat a l'economia mundial a una crisi energètica, i les companyies d'alimentació van augmentar els seus beneficis i van distribuir 257.000 milions de dòlars en dividends als seus accionistes. Això dista de les més de 800 milions de persones "que se'n van al llit amb fam cada nit", tal com remarca l'ONG.

Segons l'estudi de l'organització, tres quartes parts dels governs tenen previst retallar la despesa durant els cinc anys vinents. Això suposa un import total que podria ascendir a 7,8 bilions de dòlars (uns 7,2 bilions d'euros).

Una possibilitat per reduir la pobresa

Malgrat que l'estudi és ampli i toca diversos punts d'interès socioeconòmic, la principal conclusió d'aquest és que, si s'apliqués un impost a la riquesa de fins al 5% als multimilionaris i milmillonarios, podria recaptar-se 1,7 bilions de dòlars (1,5 bilions d'euros) anualment. En cas de donar-se aquest fet, això permetria a 2.000 milions de persones sortir de la pobresa, a més de donar la possibilitat de finançar un pla mundial per acabar amb la fam al món.

Actualment, a prop de 100 països l'impost màxim sobre la renda està entorn del 31%, com a 123 estats no supera el 18%, percentatges molt baixos que mostren una tendència a la baixa que trenca amb el vigent "durant gran part del segle XX". En aquella època, els tipus impositius màxims eren del 60% sobre la renda personal per als grups amb més ingressos.

Oxfam manté que els tipus impositius aplicables les grans fortunes haurien de ser, "com a mínim", del 75%, el que "desincentivaria el pagament d'altíssimes bonificacions i salaris desorbitats a alts directius". L'organització afegeix que, si els governs aspiren a gravar el conjunt de les rendes d'una manera integral, "han d'assegurar-se que les rendes de capital tributin com a mínim al mateix nivell que els ingressos derivats del treball, encara que preferentment haurien d'aplicar un tipus impositiu més alt."

Segons l'informa donat per l'organització, en la majoria dels països, les rendes de capital i d'actius financers constitueixen la principal font d'ingressos de les grans fortunes, però en gairebé totes les jurisdiccions, tributen per sota de les rendes de capital.

Banc Mundial i FMI, d'acord amb la pujada de la càrrega fiscal

El document d'Oxfam arriba en un moment en què cada vegada hi ha un consens més gran en elevar els impostos dels súper rics. Institucions com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial s'han manifestat a favor de pujar la càrrega fiscal a les grans empreses i als rics. Això podria resultar favorable per donar suport a les persones més afectades per la crisi energètica, la qual cosa "es podria deduir que gravar la riquesa és un mecanisme més eficient per reduir la pobresa que impulsar el creixement.

Hi ha diversos països que està aprofundint en mesures que vagi dirigides a les rendes altes. L'objectiu és equilibrar l'economia. Al document d'Oxfam destaca que el Regne Unit va decidir fer enrere la seva pretensió de retallar els impostos als rics després de la caiguda del mercat financer. L'estudi prossegueix parlant del cas de Sri Lanka, que va aplicar les rebaixes fiscals als més rics sense comptar amb el finançament necessari per a això. La posterior crisi del deute del país asiàtic va portar l'FMI a instar el Govern a canviar de política i apujar els impostos dels rics.

A la inversa, algunes de les nacions que estan avançant en aquesta matèria i que busquen augmentar la càrrega fiscal sobre les rendes més elevades són Espanya, Xile, Colòmbia o Bolívia. Altres com el Canadà, la Xina, els Països Baixos o Malàisia ho estan debatent.