Els impulsors de la iniciativa privada que defensa la construcció d’una pista sobre el mar per a l’ampliació de l’aeroport del Prat defensen la seva viabilitat econòmica i mediambiental. “El nostre és un projecte disruptiu però viable que permetrà augmentar la capacitat i la superfície de l’espai aeronàutic actual”, que és una alternativa a les que Aena té sobre la taula i “demanen que les administracions l’estudiïn àmpliament”, han dit durant la presentació del projecte als mitjans de comunicació.
La iniciativa del projecte correspon a un grup de tècnics i ecòlegs format per l’enginyer Joaquim Coello, els economistes Guillem López-Casasnovas i el també ex conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, els enginyers Fernando Hermosilla i Eduardo Alonso, i l’ecòleg Joandomènec Ros. El seu propòsit és “buscar una solució viable al col·lapse del Prat i tenir més elements sobre la taula de discussió”. “La proposta d’Aena d’allargar la pista actual de 2.600 metres és un pedaç”, ha manifestat Mas-Colell, després que Joaquim Coello exposes que tots els aeroports d’Europa tenen una pista o dues de 3.500 metres, que és la llargada necessària perquè s’enlairin els avions que fan els vols intercontinentals.
Argumenten que construir una pista de 3.500 metres “és prioritari” i la solució “òptima” per descongestionar l’aeroport i assegurar que hi hagin més vols intercontinentals de llarg radi amb origen al Prat. Apunten que es podria passar dels 18.000 vols actuals a uns 30.000 vols. “El nostre model és Munich o Zurich”, perquè “si no encertem en la alternativa que ens ha de permetre ampliar la capacitat de la infraestructura es col·lapsarà i haurem de construir un aeroport nou a 35 o 40 quilòmetres de Barcelona”. L’any 2019, van passar per l’aeroport 52,7 milions de passatgers i es van realitzar 344.000 operacions, de manera que es fan unes 90 operacions per hora i “amb la nova pista es podria arribar a les 120 operacions”, ha explicat Joaquim Coello. Dos anys després de la pandèmia l'activitat s'ha recuperat però sense arribar als elevats nivells de 2019.
En detall aquesta proposta consisteix en la construcció d’una pista de 3.500 metres de llargada, a 10 metres sobre el mar, dissenyada com una plataforma sostinguda amb una estructura de pilotatge, “una tècnica arquitectònica que ha avançat en els últims anys i que ja s’ha usat en altres infraestructures arreu del món”. Aquesta estructura evitaria que hi hagués un impacte mediambiental sobre el fons marí i l’ecosistema natural de la zona del Prat, segons els defensors del projecte. La construcció tindria una durada de 4 anys i un cost d’uns 2.200 milions d’euros, “una xifra que tampoc està tan lluny dels 1.700 milions que Aena vol invertir per ampliar la pista actual i que és similar als diners que aportarà a l’aeroport de Barajas”.
La seva proposta es recolza també en potenciar els aeroports de Girona i Reus, de manera que s’hi derivarien uns 10 milions de passatgers a l’any, i controbuiria a equlibrar els serveis dins del territori català, ja que Girona i Reus comptaran amb connexions ferroviàries d'alta velocitat el 2025 i 2028, respectivament.. Alhora, la nova pista al estar situada sobre el mar, a 1.500 metres de distància de la costa, no tindria pràcticament impacte sonor en els municipis que envolten l’àrea aeroportuària. “La qual cosa permetria també que la pista fos útil en una franja horària més extensa que l’actual”, han dit.
"No té res a veure amb la idea de fa uns anys"
Els tècnics han destacat que es tracta d'un projecte que no té impacte mediambiental i que no se'l pot comparar amb una idea que es va llançar fa uns anys per posar una pista sobra una illa construida artificalment dins del mar. En aquell supòsit "si hi havia un impacte mediambiental", ha defensat l'enginyer Fernando Hermosilla. Ara, va assegurar, la plataforma sostentada sobre pilons de formigó no obstruirà del tot el corrent marí "sino tot el contrari", privarà que arribin sediments des del nord de la costa amb la qual cosa es preservaran les platges dels municipis colindants, alhora que es crearà una zona d'aigues tanquil·les. El seu parer, que ha estat reblat per l'ecòleg, Joandomènec Ros, edificar la plataforma a 10 metres sobre el mar és suficient davant possibles temporals marins perquè "el més greu que s'ha patit fins ara, el temporal Glòria, va provocar onades de 6,8 metres".