El sistema de previsió social estableix que ningú no es quedi sense una pensió. Encara que, això sí, no tothom rep la mateixa ajuda. La norma estableix que si s'ha cotitzat almenys 15 anys a la Seguretat Social es té dret a una pensió contributiva. En 2025, la pensió mínima contributiva amb 65 anys o més, amb cònjuge no a càrrec, que és la més habitual, suposa un augment de l'11,74% en dos anys (un increment de 1.213 euros anuals), fins i tot situar-se en els 830 euros mensuals, mentre que les mínimes amb cònjuge a càrrec sumen en aquest període un increment del 16,7% (1.127 euros al mes, suposant una millora de 2.259 euros anuals).

Però, què passa si no s'ha treballat 15 anys al llarg de la vida? Doncs que no es cobra ni aquests mínims de pensió. Què fer, llavors? El govern espanyol estableix una pensió substitutòria, denominada pensió no contributiva de dues modalitats: la pensió no contributiva (PNC) de jubilació per a majors de 65 anys que no han arribat a cotitzar 15 anys, i la PNC d'invalidesa, per als quals no poden treballar per malaltia, però no han cotitzat el mínim de temps.

A Espanya hi ha en aquests moments 287.470 majors de 65 anys que reben la pensió no contributiva de jubilació, amb una mitjana de 555 euros mensuals per 14 pagues, uns 7.770 euros i uns altres 169.901 amb una pensió d'invalidesa, que cobren 615,37 euros per 14 pagues de mitjana: 8.615 euros anuals. Per al 2025, l'import anual d'aquesta prestació ha pujat un 9% respecte a l'any anterior -tres vegades més del 2,8% que han pujat les pensioni contributives-, i per això la quantia a rebre ascendeix als, 7.905,80 euros anuals, el que equival a 564,70 euros mensuals repartits en 14 pagues.

Encara que la pensió en ambdues modalitats ronda aquests ajuts, no són exactament iguals. Com a exemple, la PNC de jubilació mitjana a Andalusia ha estat el passat mes de gener de 572 euros al mes i la reben 55.182 de majors de 65 anys, mentre que a Catalunya, la reben 42.369 de majors amb un ingrés mensual mitjana de 530 euros. No obstant això, l'Imserso assenyala que la quantia individual de cada pensionista es calcula a partir d'aquest import, tenint en compte el nombre de beneficiaris que conviuen al mateix domicili i de les possibles rendeix de cada membre i del conjunt de la unitat econòmica de convivència. En cap cas, la quantia no podrà ser inferior al 25% de l'import establert.

D'aquesta manera, la quantia mínima del 25% per al present any de 2025 s'estableix en 1.976 euros anuals, repartits en 14 pagues de 141,18 euros.

La pensió es tramita i cobra a través de l'Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO) que en la seva pàgina web aclareix quins són els principals requisits perquè els majors de 65 anys puguin accedir a aquesta ajuda. Per sol·licitar-la s'han de complir aquests tres principis:

  • Edat: les persones interessades han de tenir 65 anys o més.
  • Residència: han de residir en territori espanyol i ho ha fet durant un període de deu anys, en el període que mitjana entre la data de compliment dels setze anys i la de meritació de la pensió, dels quals dos han de ser consecutius i immediatament anteriors a la data de la sol·licitud.
  • Mancar de prou ingressos: existeix carència quan les rendes o ingressos personals que es disposi, en còmput anual per a 2025, siguin inferiors a 7905,80 euros anuals.

Per tant, si es tenen ingressos de, posem, 7.000 euros, en estar per sota d'aquest límit de 7.905 euros, es tindria dret a cobra la diferència: 905 euros de l'Imserso. Però, per fer un joc de números, si els ingressos anuals fossin de 905 euros, l'Imserso aportaria una ajuda extra de 7.000 euros.