Els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona (l'Eurogrup) analitzaran aquest dilluns la situació de l'economia europea i els pressupostos de diversos socis per a 2025 en un context marcat per la incertesa a França després de la caiguda del Govern de la segona economia de l'euro. Els titulars econòmics rebran a més la nova ministra d'Economia britànica, Rachel Reeves, dins de la seva sèrie de encontres amb homòlegs de tercers països per la qual l'octubre de l'any passat es van reunir ja amb la Secretària del Tresor nord-americà, Janet Yellen.

L'Eurogrup passarà revista a la situació de l'economia europea amb el representant per a Europa del Fons Monetari Internacional (FMI), Alfred Kammer, que els presentarà els resultats de l'última missió del fons dins del seu anomenat informe de l'Article IV sobre l'àrea de l'euro que, segons fonts europees, tenen "gran convergència" amb les perspectives de les institucions comunitàries. Les últimes projeccions de la Comissió Europea, presentades al novembre, apunten que l'eurozona tancarà el 2024 amb un creixement del 0,8% i guanyarà impuls el 2025, amb una expansió del PIB de l'1,3%, basada en la recuperació del consum i la inversió i el descens de la inflació, encara que en l'horitzó planegen riscos lligats a la incertesa geopolítica i un possible augment de les tensions comercials.

Els ministres de centraran després en analitzar la situació pressupostària i fiscal, després que la Comissió Europea hagi avaluat els esborrany dels comptes de 2025 que li han remès la majoria de països de l'euro, així com els nous plans fiscals a mitjà termini que els governs han hagut d'enviar per primera vegada aquest any després de la reforma de les regles fiscals.

Espanya

En el cas d'Espanya, el Govern de Pedro Sánchez no ha aconseguit encara aprovar un projecte de pressupostos generals per remetre a l'Executiu comunitari, per la qual cosa aquest no ha pogut pronunciar-se sobre els comptes, però sí que ha donat el vistiplau al pla fiscal, el senda que fixa l'augment màxim de la despesa públic net per als propers set anys (un 3% de mitjana anual). Dels pressupostos rebuts, Brussel·les va donar el vistiplau als de vuit països -França, Itàlia, Grècia, Xipre, Letònia, Eslovènia, Eslovàquia i Croàcia-, mentre que va rebutjar de ple el dels Països Baixos i va considerar que els d'Alemanya, Finlàndia, Estònia, Irlanda, Luxemburg, Malta, Portugal i Lituània tampoc no estan totalment en línia amb les recomanacions de les autoritats comunitàries.

L'Eurogrup aprovarà una declaració sobre això, però fonts comunitàries adverteixen de què, a falta que el Consell (els Estats membres) hagi avalat les opinions de la Comissió, no entraran en detalls sobre països concrets, alguns dels quals, podrien fins i tot haver de modificar-los. És el cas de França després que aquesta setmana hagi caigut el Govern del conservador Michel Barnier en una moció de censura, la qual cosa ha impedit votar el pressupost per a 2025 que havia avalat Brussel·les i amb el qual París volia començar a redreçar les seves finances públiques.

"Tothom espera que emergeixi la claredat i el país sigui capaç de formar un govern estable, i hi ha confiança en què això passarà al final (...) Esperaria que el nou Govern enviï un nou pla fiscal estructural i, òbviament, un nou pressupost", va dir un alt càrrec europeu, que va suggerir que en aquesta tasca el pla fiscal ja avalat per Brussel·les serviria com a referència de les "expectatives" europees. El dèficit francès se situarà el 2024 en el 6,1 % del PIB, més del doble del màxim permès per les regles fiscals, i el Govern preveia reduir-lo fins al 5 % el 2025, segons el pla fiscal del ja destituït Executiu gal