L'ecoplanta de Repsol que retirarà si es manté el gravamen a les energètiques, la fàbrica de reciclatge de bateries de Basf, paralitzada des del juliol, l'endarrerida fàbrica també de bateries de Lotte a Mont-roig del Camp, el futur d'uns reactors nuclears dels quals depèn l'energia de tota Catalunya i, per tant, la competitivitat industrial. Després que la unió entre Ebro i Chery hagi posat punt final al gran interrogant industrial dels darrers anys, què passaria amb els antics terrenys de Nissan a la Zona Franca, gairebé tots els ulls miren ara a Tarragona, on estan els principals fronts oberts de la indústria catalana.
Tots? No, no tots. El passat divendres, ICL i l'empresa xinesa Dynanonic van anunciar que tenien previst invertir 285 milions d'euros per crear una fàbrica de càtodes (electrons negatius) de bateries en uns antics terrenys miners. Sense precisar a quants treballadors donaran feina si ho tiren endavant, el projecte torna a unir els dos requisits més habituals en els darrers projectes industrials: un actor asiàtic o xinès i un projecte dedicat a l'electrificació de l'economia.
Fonts del departament d'Empresa reconeixen a ON ECONOMIA que "l'evolució de sectors com l'automoció, amb especial èmfasi en la transició cap al vehicle elèctric; l'agroalimentari; l'energia i el creixent sector digital-tecnològic marcaran l'esdevenir de l'any". Tot i que asseguren que "la descarbonització de l'economia i la seva digitalització seran els motors de transformació", el mateix Govern reconeix el fracàs amb renovables i que potser haurà de "fer la transició ecològica amb gas", en paraules del director d'Energia Josep Maria Serena, amb les conseqüències negatives que això tindria en termes de medi ambient i de preu i, per tant, de competitivitat industrial.
Potència farmacèutica
El sector farmacèutic, clau a Catalunya amb empreses punteres com Almirall o Grifols, també pot rebre alguna nova inversió industrial. De fet, justament a la província de Tarragona, a la ciutat de Reus, aquest divendres la 'biotech' Synkotech va anunciar que crearà una fàbrica pròpia on contractarà a deu persones (30 de cara a finals d'any) per fer apòsits en unes instal·lacions de 1.350 metres.
Les mateixes fonts d'Empresa expliquen que el departament està fent un esforç exhaustiu amb els ajuntaments per trobar sòl on atraure indústria i després buscar els inversors, tal com també ho està fent el departament de Territori per trobar terrenys on fer habitatge assequible. Com a exemple, aquesta coordinació va permetre fa poc tancar l'ampliació del FRED-HUB de Sant Pere de Ribes, un polígon especialitzat en la cadena de fred que guanyarà 50.000 metres quadrats.
Des d'Empresa reconeixen que la geopolítica pot influir a la industrialització espanyola i catalana i molt especialment "caldrà veure l'impacte de l'anunci de polítiques proteccionistes anunciades als EUA o l'efecte de l'acord amb Mercosur, però cal recordar i ser optimistes amb la capacitat de resiliència i d'innovació de les empreses catalanes exportadores".
Si en els darrers anys la competència dels Estats Units i de la Xina en estímuls públics i fiscalitat favorable per a la industrialització verda han posat en perill moltes inversions europees, incapaces de competir, ara està per veure si Trump mantindrà els incentius de la IRA, el gran marc legal que afavoreix les inversions verdes als Estats Units de Biden. Per ara, l'anunci de Trump de posar fi a les turbines eòliques pot ser una molt mala notícia pel planeta en termes de descarbonització i, qui sap, una oportunitat d'inversió en territori europeu.
Seguint les passes de Draghi
A això cal afegir que l'informe Draghi va expressar la necessitat de mobilitzar decenes de milers de milions d'euros per estimular la indústria verda. Tenint en compte que la Comissió Europea, liderada per Ursula von der Leyen i la seva vicepresidenta Teresa Ribera, ha donat l'informe per bo, cal esperar noves subvencions a la indústria verda europea, espanyola i catalana, més enllà dels ja quasi esgotats Next Generation i PERTE Vec.
Les bateries d'emmagatzematge i els seus components, tant les que es connecten a parcs eòlics, fotovoltaics i xarxa elèctrica per guardar la llum durant els pics de producció, com les que es faran servir per a l'automoció i altres sectors electrificats, són, per ara, el gran futur i el focus de la nova indústria a Catalunya, on no han sonat campanes darrerament d'una gran gigafactoria per a automòbils ni de fabricants dels vehicles que estudiïn aterrar.
El responsable d'Indústria de Comissions Obreres, José Antonio Hernández, fa un balanç positiu en l'àmbit industrial del 2024 i manté unes bones perspectives de 2025. "No és descartable que arribi algun altre vehicle elèctric i cal estar atents a la indústria de les bateries, tot i que depenen del context global. També hem de mirar la indústria agroalimentària, amb un bon rendiment en els darrers anys de la indústria càrnia", reflexiona.
El vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Jordi Valls, comenta en declaracions a ON ECONOMIA que a la perifèria barcelonina caldrà estar atent "a l'àrea de la B-30", que recorre el Vallès, i també al Baix Llobregat. La licitació d'una segona fase del DFactory, signada el passat dijous, potenciarà encara més la indústria 4.0 i la robòtica a la Zona Franca.
Basf i Lotte
Però els grans assumptes pendents de Catalunya ara mateix tenen dos noms: BASF i Lotte. Pel que fa al primer, l'empresa alemanya va anunciar el passat mes d'agost que paralitzava la seva planta de reciclatge de bateries anunciada el 2023 per l'endarreriment de la seva expansió europea. Havia d'invertir-hi 500 milions i crear uns 200 milions d'euros.
Pel que fa a Lotte, a Mont-Roig del Camp, el fabricant de bateries sud-coreà, després de les intenses negociacions del Govern per atraure'l, s'ha trobat amb l'oposició d'algunes entitats locals i amb el ritme burocràtic, que ha endarrerit l'inici de les obres fins al 2027, quan estigui enllestit el canvi del Pla Urbanístic necessari. Allà s'hi ha de produir elecfoil, component clau de les bateries de liti, amb una inversió d'uns 400 milions d'euros.
Mentrestant, Repsol ha posat en interrogant l'ecoplanta de Tarragona i els 1.000 milions d'inversió per fer metanol verd en funció del que acabi passant amb el gravamen extra del govern espanyol, un impost que grava un 1,2% de la facturació i que l'empresa defensa que desestimula inversions en renovables.
La clau de l'energia
El que necessitaran totes les indústries, en actiu i per inaugurar, a Tarragona, serà energia. I aquí és on la regió pot tenir la clau del futur a Catalunya. Malgrat que el govern espanyol insisteix que complirà el seu full de ruta de tancar totes les centrals nuclears abans del 2035 (Vandellòs ho faria aquell mateix any i els dos reactors d'Ascó el 2030 i el 2032), no sembla assumible que l'energia que produeixen pugui ser substituïda per renovables. I menys, a Catalunya. Per a aconseguir una moratòria al tancament de 2030, cal demanar-ho cinc anys abans, o sigui que aquest 2025 serà el darrer any per sol·licitar un allargament de vida de la central de Vandellòs.
Amb una potent indústria petroquímica pendent del que passi amb les centrals, el director d'Energia del Govern, Josep Maria Serena, va reconèixer el passat divendres que amb el fracàs en renovables que arrossega Catalunya i davant l'imminent tancament nuclear i el temps que han de trigar les línies de molt alta tensió si finalment es construeixen, "la transició energètica es farà amb gas". Això voldria dir majors preus per a la indústria i menys competitivitat.
De les mesures que prengui aquest Govern i també el govern espanyol en matèria energètica -nuclear i renovable- dependrà gran part de la reindustrialització que fa temps que ambdues administracions busquen per reduir la dependència econòmica del turisme i dels serveis, tot i que aquests són els sectors que l'han salvat econòmicament en contrast amb una Alemanya industrialitzada en declivi.
Les inversions en infraestructures i en transports, amb especial focus en la possible ampliació de l'aeroport, l'avenç del corredor mediterrani i el traspàs de Rodalies, també tindran un paper rellevant, així com les solucions d'habitatge en l'única comunitat autònoma amb el mercat intervingut en municipis tensionats pels topalls. Catalunya, en qualsevol cas, és la comunitat amb major participació de la indústria al seu PIB, un 25%. Però encara en vol més.