Els aranzels de Donald Trump amenacen de posar de cap per avall el comerç internacional i les empreses exportadores de tot el món estan buscant mercats alternatius per substituir les possibles pèrdues als Estats Units. També les espanyoles, perquè, segons els càlculs de la Cambra de Comerç d'Espanya, podrien desaparèixer el 14% de les exportacions espanyoles als EUA si es mantenen els aranzels proposats per l'Administració Trump el 2 d'abril. L'últim informe de l'associació d'empreses exportadores de Catalunya (AMEC), ja ha anunciat que aprofundirà en la diversificació dels seus mercats.

Però la recerca de nous clients fora dels EUA se centrarà en les empreses asiàtiques, regió on el president dels Estats Units ha posat el focus. I l'opinió generalitzada dels experts és que intentaran col·locar a Europa els excedents que no puguin comercialitzar al país de Trump, expulsats per la política d'America First. CaixaBank Research assenyala que "l'impacte a l'Àsia seria significatiu. Assumint que el volum d'importacions de béns des dels EUA disminueix en el mateix percentatge de l'aranzel aplicat, els països que podrien rebre l'impacte inicial més gran de l'entrada en vigor serien, amb diferència, el Vietnam (un 4% del PIB) i Cambodja (al voltant del 3%). En el cas de la Xina, l'efecte dels aranzels recíprocs se situaria entorn de l'1%", tot i que aquesta previsió es va fer abans que es conegués que els EUA estaven disposats a elevar al 125% les taxes que s'aplicaran al gegant asiàtic.

Tot plegat podria comportar una invasió de productes del sud-est asiàtic cap a Europa, incloent-hi Espanya. Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, pronostica que si no hi ha acord entre els Estats Units i aquests països "hi haurà una allau de béns xinesos i d'altres països asiàtics cap a la Unió Europea, que afectaria la indústria europea i espanyola. I des d'aquí es podria reaccionar amb més taxes aranzelàries" a fi d'intentar frenar aquesta competència.

Pràctiques de dúmping

Aquesta és una tesi compartida per Funcas, la fundació pertanyent a les fundacions de les antigues Caixes d'Estalvis. "Les empreses afectades pel proteccionisme reorientaran les seves exportacions cap als països amb capacitat de compra per compensar, així, la caiguda anticipada de les vendes als EUA. L'efecte desviament amenaça, tanmateix, amb multiplicar les pràctiques de dúmping o de vulneració de les regles comercials, en detriment de les economies europees, on les esmentades pràctiques estan vigilades més estretament. També preocupa el creixement exponencial de les importacions en línia de productes fabricats a la Xina que, pel seu valor (inferior a 150 euros per enviament), estan exempts d'impostos a Europa. Una de les mesures decretades pels EUA consisteix precisament en la imposició de restriccions a aquesta mena de comerç, que podria desviar-se cap a Europa", assenyala el Gabinet de Conjuntura, dirigit per l'economista Raymond Torres.

L'anàlisi de Funcas incideix en el fet que el tancament del mercat nord-americà a les vendes de poc valor per internet, que afecten empreses amb un volum molt important d'activitat, les obligaria a dirigir aquest excedent cap al mercat europeu, cosa que en reduiria el marge al mínim o fins i tot els provocaria pèrdues."

CaixaBank Research explica que, dins dels països asiàtics, es veurien especialment afectats sectors com el tèxtil, amb una exposició que arriba a més del 30% en el cas del Vietnam; la indústria química, gomes i plàstics, o els metalls, així com els sectors de productes elèctrics, electrònica i maquinària, productes que, en cas de desviar-se cap a Europa, suposaran una competència per a les empreses locals, en un moment en què haurien de traslladar les exportacions als Estats Units als seus mercats nacionals.

Efecte desinflacionari

Però si una allau de productes asiàtics pot suposar un hàndicap afegit per a les empreses europees que poden perdre negoci als Estats Units, tindrà un efecte positiu a les economies europees, ja que en competir amb preus baixos contribuiran a la reducció de la inflació a l'eurozona, la qual cosa consolidarà la política de descensos en els tipus d'interès.

Miguel Cardoso, economista en cap per a Espanya a BBVA Research, assenyala que el creixement que estem veient de les importacions provinents de la Xina té a veure amb la necessitat d'aquest país de mantenir el seu objectiu de creixement del PIB al voltant del 5%, en un entorn de debilitat de la demanda interna. Una dependència de les exportacions pot fer que, amb l'augment dels aranzels, es produeixi una recerca de destins alternatius que puguin suplir-lo. "Els últims dos anys, la inflació de béns ha baixat, en part, a conseqüència dels preus més baixos que han pogut oferir els productors xinesos als mercats mundials, producte de les millores tecnològiques, però també de les decisions de polítiques públiques en aquest país".

Fet que, segons Cardoso, ha augmentat la seva quota de mercat en alguns béns clau com els vehicles elèctrics, les bateries o els panells solars. L'augment dels aranzels als EUA, juntament amb la depreciació del Iuan i la necessitat de mantenir el creixement econòmic, potenciaran aquestes tendències. Per tant, "es veurà un excés d'oferta en alguns béns i caigudes de preus a l'àmbit mundial". Això, sempre que no s'adoptin mesures de la resta del món que "compensin aquesta evolució", matisa.

Efecte antiinflacionista que també apunten des de Funcas. "El tancament del mercat nord-americà a les vendes de poc valor per internet, que afecten empreses amb un volum molt important d'activitat, les obligaria a dirigir aquest excedent cap al mercat europeu, cosa que en reduiria el marge al mínim o fins i tot els provocaria pèrdues, i això també tindria un efecte a la baixa sobre els preus."