Crits i banderes preconstitucionals a Ferraz, amb violència dels ultres i càrregues policials, i més protestes de la dreta a les portes del Congrés. Dins, a l'hemicicle, insults a un costat i celebracions per la investidura de Pedro Sánchez i un nou Govern de majoria raspada i equilibris complicats a l'altre. La "polarització" i la "inestabilitat" política són elements que preocupen els empresaris i experts i economistes consultats coincideixen. Però apunten a altres riscos derivats del nou Govern i la seva agenda: una despesa pública descontrolada, falta de productivitat per apujar salaris i reduir jornada i frenada al mercat de l'habitatge.

Encara que les Borses no s'han ressentit -"els mercats són un misteri" apunta el director executiu de FEDEA i doctor en Ciències Econòmiques, Ángel de la Fuente-, l'economia mira de reüll i amb preocupació l'agitació als carrers. "La inestabilitat i incertesa no són bones, però si es dissipa aviat no tindrà efectes importants", apunta De la Fuente. "La falta de diàleg, la polarització, no ajuden a generar inversions, la radicalització política no ajuda a comportaments econòmics racionals," apunta el doctor en economia Miguel Ángel García Díaz.

 

!

 

Més enllà de les mesures econòmiques anunciades o reafirmades aquesta setmana (sobretot l'extensió de la rebaixa de l'IVA, el transport gratuït per a joves i aturats o la jornada de 37 hores i mitja), les condicions d'un Govern que se sustenta en el pacte amb Junts i en la Llei d'Amnistia no són ideals per a l'estabilitat. "A favor d'Espanya juga que ha rebut molts fons europeus pel pla de recuperació i això si s'utilitza bé augmentarà la demanda, la inversió i la capacitat productiva," apunta De la Fuente.

"No crec que l'amnistia per si mateix afecti a l'economia, però si l'entorn polític és complicat tot costa més", rebaixa Santiago Carbó, catedràtic d'anàlisi econòmic i director de la revista Papeles d'Economia de Funcas. Pesi això, Carbó creu que "un govern, tret de catàstrofe o loteria, no té tant poder sobre l'economia", i creu que el problema és que "portem 15 anys sense un augment de productivitat" per la falta de valentia en mesures "que molestarien alguns sectors".

"Si augmenten molt els impostos i la despesa serà difícil esperar una cosa bona, però això no significa que l'economia vagi a descarrilar, perquè té pilars com el turisme o el consum intern que seguiran allà. Però cal substituir algunes activitats per altres de més productives", reflexiona Carbó, que acaba que "no és que un govern a curt termini ho destrossi tot, sinó que molts governs dolents que fan poc durant molt temps poden generen problemes", i hi posa al mateix sac a PP i a PSOE.

El secretari general del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Àngel Hermosilla, coincideix que "qualsevol situació d'inestabilitat social no és bona per a l'activitat econòmica", però, com De La Fuente, creu que el suflé pot baixar en els propers dies i reduir el seu impacte econòmic. Una altra cosa és l'agenda econòmica del nou Govern.

IVA, transport públic gratuït i dèficit fiscal

Les dues mesures anunciades dimecres amb impacte més directe en l'economia de les famílies són l'extensió de l'eliminació de l'IVA a aliments de primera necessitat com el pa, la llet, farina, formatges, fruita o verdura (i del 10 al 5% en altres productes) i el transport públic gratis per a menors, joves (encara per fixar fins a quina edat) i aturats.

"Els ajuts al transport públic són una bona idea per estalviar energia", apunta De la Fuente, però apunta a què en sumar-les a la rebaixa de l'IVA i a altres mesures que suposen més despesa pública "que farà que se superi el màxim del 3% de dèficit fiscal" que es preveu que la Comissió Europea fixi com topi en l'acord sobre regles fiscals europeu que s'està negociant. "Tret que hi hagi una pujada molt forta d'impostos, si el Govern vol complir totes les promeses, existeix un elevat risc que el dèficit es desquadri", aporta De la Fuente.

"Les mesures poden agradar més o menys, però amb un dèficit estructural que supera el 3,5%, no estem en la millor posició per incrementar la despesa pública, a més la recaptació està caient", concorda Miguel Ángel García, que recorda que tant la Comissió Europea com AIREF van recomanar retirar aquestes mesures que es van aprovar per mitigar els efectes en els preus de la guerra d'Ucraïna.

García també defensa que aquest tipus de mesures "haurien d'estar vinculades amb el nivell de renda". "Pot tenir el cinema gratuït un jubilat amb una renda superior a algú de mitjana edat", defensa. Per aconseguir vincular la mesura a la renda, defensa l'obligatorietat de la declaració de la renda, que també ajudaria a simplificar l'Ingrés Mínim Vital.

Hermosilla, del Col·legi, apunta que encara que la gratuïtat al transport públic sumada a les subvencions encara vigents poden ser positives, "la població es veurà afectada si es retiren". I això és aplicable també per a la rebaixa de l'IVA. "Té sentit que hagin estès la mesura perquè si no produirien una gran inflació tornant a l'IVA de cop. D'alguna forma el Govern està atrapat per les seves pròpies mesures, que si es retiren tenen un impacte en les famílies," aporta.

Hermosilla recorda que a part del dèficit fiscal una despesa pública més elevada ajuda a comprometre el deute públic, que està lleument per sota del 110% del PIB i que en un context d'augment de tipus d'interès augmentaran els costos." "Si no corregim el dèficit públic, el patirem a partir d'impostos i això és més preocupant en funció dels límits i regulacions que posi Brussel·les", completa.

Reducció de jornada i augment del SMI

Els experts consultats tampoc celebren la pujada del Salari Mínim Interprofessional perquè s'estandarditzi en el 60% del salari mitjà ni la reducció de jornada a 37,5 hores, dues de les mesures pactades pel Govern de Sánchez amb la ministra de Treball Yolanda Díaz, que ha de repetir en el càrrec.

"Les bones pujades de sous són les que reflecteixen un increment de la productivitat. Som més productius i per això podem pagar més. Ara bé, les que són forçoses no són tan bona idea i es paguen per altres llocs", adverteix De la Fuente, que creu que "derivaran en més inflació per l'augment dels costos per a les empreses" i que posaran en risc a petites empreses i al sector agrícola. "Un petit autònom no cobra gaire més que el sou que paga i el que li dones a un l'hi treus a un altre", alerta.

De la Fuente adverteix a més que "és la negociació col·lectiva" la que hauria d'acordar aquest tipus de mesures "i no imposar-lo". "Tot va en la línia d'augmentar els costos de les empreses, no la productivitat", incideix. "Amb un SMI més alt i una reducció de jornada, no et compensa contractar més gent i això pot excloure persones amb menor formació del mercat laboral", completa.

Fa anys que la productivitat està estancada i per sota de la mitjana de l'Eurozona, recorda per la seva part Miguel Ángel García, que encara que es mostra favorable a les pujades de SMI alerta que "les persones que no tinguin una productivitat equivalent a aquest sou, poden quedar anés del mercat laboral". "Caldrà veure com s'apliquen aquestes mesures i com evoluciona la productivitat", planteja per la seva part Hermosilla, del Col·legi.

Tipus mínim de societats del 15%

Una de les vies per sufragar l'augment de la despesa pública per part del Govern és l'augment d'impostos a empreses i grans fortunes. L'augment del tipus mínim a societats al 15% és una mesura que no és malament vista pels experts, però amb matisos. "Per a les petites i mitjanes empreses és una bona notícia, perquè ja paguen més mentre que algunes de les grans es deslliuren amb exempcions", celebra Hermosilla.

De La Fuente, de FEDEA, apunta que "l'impost mínim pot tenir lògica, però ha de contemplar que les multinacionals ja paguen imposats en altres països". "Si el 15% s'aplica al benefici comptable, no estàs tenint en compte que aquests impostos ja s'han pagat en un altre país i això no és gaire equitatiu", apunta.

L'impost a les grans fortunes, en canvi, creu que "és molt negatiu perquè hereta els vicis de l'impost de patrimoni i només li posa el dit a l'ull a una comunitat o dos".

Miguel Ángel García alerta que és necessari "un sistema fiscal que aconsegueixi ingressos però que no foragiti les inversions" i que la llibertat de moviments de capital dificulta que això sigui així augmentant els impostos. "Les empreses que no són a Espanya o que ingressen fora d'Espanya no repatriaran els seus ingressos", adverteix, i creu que és "millor treballar a nivell europeu la imposició mínima i continuar lluitant perquè els paradisos fiscals tinguin més control". "Dubto que es vagin a aconseguir 10.000 milions d'euros amb aquesta mesura", remata.

Habitatge

En matèria d'habitatge, van ser dos els principals anuncis de Pedro Sánchez dimecres. El primer, la construcció de 185.000 habitatges de lloguer assequible, una xifra important però que s'allunya del milió d'habitatges que necessitaria perquè això tingui un impacte en el preu actual de l'habitatge. L'altre, estendre els ajuts a famílies hipotecades augmentant fins als 38.000 euros anuals la renda màxima per a qui pugui sol·licitar la congelació de la quota a canvi d'estendre el termini.

Aquesta segona mesura té bona premsa encara que De La Fuente apunta que és "problemàtic" que "una empresa privada hagi d'assumir el cost de la política pública" en relació amb el fet que seran els bancs els qui refinançaran les hipoteques.

Més enllà de les mesures anunciades, l'habitatge a Espanya viurà pendent del desplegament de la llei d'habitatge que ha de regular els preus del lloguer i que, ara per ara, ha fet que caigui l'oferta disponible. "Les mesures no estan ajudant a millorar l'oferta ni el preu", lamenta Miguel Ángel García, que apunta que "en altres llocs del món quan hi ha hagut una restricció de preus ha caigut l'oferta d'habitatge". "Si els propietaris no es fien de la llei i l'oferta baixa, els preus pugen", completa De la Fuente.

La caiguda de l'oferta de lloguer arriba de la mà d'una caiguda en la demanda d'habitatge motivat per la pujada dels tipus d'interès. "Si cau la construcció, tant per al lloguer com per a la compravenda, això pot tenir un efecte en l'economia", alerta De la Fuente.

En clau catalana

L'acord d'investidura se sustenta en gran part en els pactes amb Esquerra i Junts i, en l'episodi econòmic sobre Catalunya, destaca la treu del 20% del deute català amb l'estat i la revisió del model de finançament, a concretar en un pacte que tan sols destaca el que buscaran els partits, Junts una recaptació del 100% per a la Generalitat i el PSOE una autonomia" financera "més elevada.

De la Fuente veu la treu del deute com "una reducció d'incentius per a la disciplina fiscal". "Les comunitats tindran la impressió que poden gastar perquè se les rescatarà", apunta, i demana un nous sistema de finançament però no en la línia del que demana Junts".

"Caldrà entrar en el finançament autonòmic, però a veure com es fa perquè l'estat no surti malparat, hi haurà superàvits que hauran de tapar altres dèficits", apunta Hermosilla, que defensa la condonació del deute en termes catalans perquè "l'elevat deute impedia de cobrir altres despeses públiques importants que a la fi repercutiran a l'economia espanyola".

Altres mesures

La simplificació de l'Ingrés Mínim Vital perquè arribi a més gent (ha generat grans problemes per la seva burocràcia) o una atenció flexible i sense cita prèvia en l'administració pública són altres dels anuncis importants de Sánchez en el seu discurs d'investidura, aquests realitzats sense més detalls que permetin analitzar-ho amb deteniment.

Caldrà estar pendent, en aquest sentit, de què succeeix amb funcionaris com els de Seguretat Social o Inspecció de Treball que estan desbordats i demanen més personal des de fa anys i quin cost públic té una contractació massiva si és que es dona.

Una major progressivitat de l'IRPF, la recuperació de la Comissió Nacional de l'Energia, l'aposta per les renovables fins a assumir un 100% de l'energia elèctrica a finals de la dècada i una simplificació de tràmits en Sanitat són altres de les mesures que va anunciar i de les quals anirem coneixent detalls amb l'avenç de la legislatura.