La taxa d'inflació interanual va caure sis dècimes el juny a l'eurozona, fins al 5,5 %, i es va reduir set dècimes en el conjunt de la Unió Europea, fins al 6,4 %, en ambdós casos el seu nivell més baix des de l'inici de la guerra a Ucraïna el febrer de l'any passat, segons les dades revisades publicades aquest dimecres per Eurostat.

La taxa encadena així vuit mesos de descensos des dels màxims assolits l'octubre passat en ambdues zones, del 10,6 % en l'àrea de l'euro i de l'11,5 % als Vint-i-set, i se situa per sota del 5,9 % i del 6,2 % registrats, respectivament, al tancament de febrer de 2022.

Tanmateix, la taxa d'inflació subjacent a l'eurozona, que exclou l'efecte d'energia, aliments, alcohol i tabac per ser els més volàtils i serveix com a referència per al Banc Central Europeu (BCE) a l'hora de fixar la seva política monetària, va pujar dues dècimes al juny, fins al 5,5 %.

L'increment de la inflació subjacent, una dècima superior a l'anticipat per Eurostat en la seva estimació preliminar, dona arguments a Frankfurt per continuar pujant els tipus d'interès, que en onze mesos han passat del zero al 4 % a fi de contenir un augment de preus que afecta de manera desigual als socis comunitaris.

Espanya va registrar al juny la segona taxa d'inflació més baixa de la UE després de reduir-la en 1,3 punts percentuals, fins a l'1,6 %, la mateixa cota anotada a Bèlgica i només per sobre de Luxemburg (1,0 %).

Tret d'en Alemanya, on la taxa va pujar cinc dècimes fins al 6,8 %, l'augment de preus es va moderar en totes les grans potències econòmiques de la UE: a França va caure set dècimes, fins al 5,3 %, a Itàlia es va reduir 1,3 punts percentuals, fins al 6,7 %; i als Països Baixos va cedir tres dècimes, al 6,4 %.

Al contrari, els nivells més alts d'inflació es van registrar a Hongria (19,9 %), Eslovàquia (11,3 %) i la República Txeca (11,2 %), d'acord amb l'Índex Harmonitzat de Preus de Consum publicat per l'oficina d'estadística comunitària.

Principals pujades

Al juny, el principal factor darrere de l'augment de preus a l'eurozona van ser els aliments, alcohol i tabac, que van aportar 2,35 punts percentuals a la taxa malgrat que van moderar la seva inflació el juny fins a l'11,6 %, nou dècimes menys que al maig.

En una magnitud similar van contribuir els preus dels serveis (2,31 punts), que van augmentar quatre dècimes interanualment, fins al 5,4 %, i encara menys ho van fer els preus dels béns energètics no industrials (1,42 punts), la taxa d'inflació del qual va cedir tres dècimes respecte al mes previ, fins al 5,5 %.

Els preus de l'energia, al contrari, van accelerar la seva caiguda el juny fins al 5,6 %, respecte al descens de l'1,8 % que havien registrat ja al maig, amb el que van contribuir lleugerament a mitigar la taxa d'inflació a l'eurozona restant-li 0,57 punts percentuals.

En aquest context, tant la Comissió Europea com el BCE insisteixen a demanar als governs de l'eurozona que complementin amb la seva política fiscal els esforços de Frankfurt per contenir l'encara alta inflació i evitar així un augment encara més agressiu dels tipus.

La setmana passada, els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona (Eurogrup) van reiterar el seu compromís d'actuar en aquesta línia, en particular retirant les mesures de suport públic per la crisi energètica provocada per la guerra a Ucraïna i adoptant polítiques pressupostàries restrictives després de gairebé quatre anys d'expansió de la despesa pública, primer per la pandèmia i després pel conflicte.