La taxa d'inflació interanual de la zona euro s'ha mantingut estable l'agost en el 5,3%, la qual cosa suposa repetir el menor encariment dels preus des de gener de 2022, segons la primera estimació d'Eurostat, que situa Espanya i Bèlgica com els països de la regió amb menor increment dels preus, amb un 2,4% en ambdós casos.

Així mateix, l'oficina d'estadística comunitària també ha informat aquest dijous que la taxa d'atur de l'eurozona va romandre en el 6,4% el juliol, sense canvis respecte a juny, amb el que es va mantenir en el mínim històric en el club de la moneda única.

Espanya, entre els països amb la inflació més baixa

L'evolució dels preus a la zona euro a l'agost va obeir principalment a la menor caiguda en el cost de l'energia, amb una baixada del 3,3%, davant el retrocés del 6,1% de juliol, mentre que l'encariment dels aliments frescos es va moderar al 7,8% des del 9,2%. En el cas dels serveis, els preus van pujar un 5,5% interanual, una dècima menys que al juliol, mentre els béns industrials no energètics es van encarir dues dècimes menys que el mes anterior, amb una pujada del 4,8%.

En excloure del càlcul l'impacte de l'energia, la taxa interanual d'inflació de la zona euro a l'agost es va situar en el 6,3%, davant el 6,7% del mes anterior, mentre que en deixar fora també l'impacte del preu dels aliments, l'alcohol i el tabac, la taxa subjacent d'inflació es va moderar al 5,3% des del 5,5%, el seu nivell més baix des de maig.

Entre els vint, les taxes anuals d'inflació més baixes es van registrar en Bèlgica i Espanya (ambdós en un 2,4%), mentre que les pujades més intenses dels preus van correspondre a Eslovàquia (9,6%), per davant de Croàcia (8,5%) i d'Àustria (7,6%). El repunt de la taxa d'inflació harmonitzada d'Espanya des del 2,1% de juliol al 2,4% a l'agost redueix el diferencial de preus favorable respecte de la mitjana de l'eurozona a 2,9 punts percentuals, davant els 3,2 del mes anterior.

L'atur a l'eurozona

En el conjunt de la Unió Europea (UE) l'atur tampoc no va variar davant el juny i es va situar en el 5,9% el setè mes de l'any. En termes interanuals, l'atur va caure tres dècimes en l'àrea de l'euro, des del 6,7% registrat el juliol de l'any passat, mentre que en els Vint-i-set la baixada va ser de dues dècimes, des del 6,1% anotat el setè mes de 2022.

L'Eurostat va estimar que 12,9 milions de persones no tenien feina el juliol passat en el club comunitari, dels que 10,9 milions es trobaven a l'eurozona. Si es realitza la comparació amb el mes de juny, l'atur es va incrementar el juliol en 35.000 persones a la UE i en 73.000 a l'eurozona. Davant juliol de l'any passat, l'atur va descendir en 209.000 persones en els Vint-i-set i en 264.000 als països de la moneda única.

Espanya era al juliol l'estat membre de la UE amb una taxa d'atur més gran (11,6%), si bé va disminuir una dècima respecte a la xifra de juny d'aquest any (11,7%) i també va caure 1,1 punts davant el 12,7% anotat el setè mes de l'any passat. Després d'Espanya, els països de la Unió Europea amb un percentatge d'atur més gran el juliol passat van ser Grècia (10,8%), Itàlia (7,6%), França (7,4%), Suècia (7,3%), Estònia (7,2%) i Finlàndia (7,1%).

Els menors nivells d'atur es van detectar a Malta (2,5%), Txèquia (2,7%), Polònia (2,8%) i Alemanya (2,9%). Entre els menors de vint-i-cinc anys, l'atur va romandre en el 13,8% en l'àrea de l'euro el juliol respecte a juny, mentre que a la Unió Europea va descendir tres dècimes, fins al 13,9%. De tots els estats membres sobre els quals Eurostat ha publicat dades, Espanya va ser el que va tenir una taxa d'atur més elevada juvenil (27%), si bé va descendir davant juny d'aquest any (27,1%) i juliol de 2022 (30,3%).