La taxa d'inflació als Estats Units va tornar de nou a baixar a l'octubre, després d'haver pujat o romàs estancada des de juny, i els preus es van reduir mig punt l'octubre, una caiguda que situa a l'indicador en el 3,2%, segons ha informat aquest dimarts l'Oficina d'Estadístiques Laborals dels Estats Units.
En termes mensuals, els preus de consum es van mantenir sense canvis respecte al mes de setembre, mentre que la inflació subjacent, dada clau que analitza la Reserva Federal (Fed) per a les seves decisions sobre tipus d'interès, va baixar interanualment una dècima, fins al 4%.
Els preus tornen així a la seva ratxa de baixades després que el juliol i l'agost pugessin i al setembre es mantinguessin estables (en termes interanuals) en un moment en què la Reserva Federal observa de prop els efectes en aquest indicador de les onze pujades de tipus d'interès que ha dut a terme des de març de 2022 per controlar els preus. Malgrat la caiguda pràcticament generalitzada dels preus, l'índex d'habitatge va continuar augmentant l'octubre, tres dècimes, i acumula una pujada interanual del 6,7%.
Pujada de tipus
Per contra, l'índex d'energia va caure un 2,5% durant l'octubre i baixa el 4,5% respecte al mateix mes de fa un any, amb una disminució del 5% del preu de la gasolina (-5,3% interanual). L'índex d'aliments, per la seva part, va incrementar un 0,3% a l'octubre i en l'àmbit interanual creix el 3,3%. En termes mensuals, la inflació subjacent va pujar dues dècimes a l'octubre, encara que interanualment continua la seva ratxa a la baixa i va descendir una dècima, fins a l'esmentat 4%.
En la seva última reunió feta fa dues setmanes, la Reserva Federal va decidir dur a terme una pausa en les pujades de tipus d'interès, el segon respir consecutiu després de les onze alces que ha realitzat des de març de l'any passat, amb l'objectiu que la inflació baixi el 2%. Tanmateix, no va descartar que hi pugui haver noves pujades, que dependran de dades macroeconòmiques com la inflació.
Des de març de l'any passat i fins al juny d'aquest any, el comitè federal de mercat obert de la Fed (l'òrgan encarregat de la política monetària) va decidir pujar els tipus d'interès. Després de la pausa del mes de juny, al juliol van tornar a augmentar-los i tant al setembre com a l'octubre els tipus es van mantenir sense canvis, en una forquilla del 5,25% i el 5,5%, el seu màxim nivell des de 2001.
Creació d'ocupació
Cal recordar que la inflació està ja molt per sota del pic que va assolir el juny de l'any passat, quan es va col·locar en el 9,1%, però encara en nivells que no són els desitjats pel regulador nord-americà, que vol evitar que s'estanqui en una xifra molt superior al 2%. Tot això en un context en el qual els Estats Units van registrar en el tercer trimestre un inesperat repunt al seu producte interior brut, que va créixer l'1,2%, amb un ritme anual del 4,9 %, segons les últimes dades oficials.
Respecte al mercat laboral, una altra de les dades clau que analitza la Fed per decidir possibles pujades, la creació d'ocupació es va alentir considerablement l'octubre fins als 150.000 llocs nous, 147.000 menys dels generats un mes abans, i la taxa d'atur va pujar una dècima fins al 3,9%.