La Generalitat ha invertit 2.162 milions d’euros el 2023, amb un increment del 29,9% respecte de l’exercici precedent, fet que implica complir amb un 87,2% dels projectes previstos. Un compliment que arriba al 90% si es comptabilitzen els recursos dels fons europeus Next Generation, sense els quals la inversió real va ser de 1.672 milions, un 6,8% més que el 2022.

La consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha destacat la importància de les dades, “el nivell més elevat de l'última dècada”, i la consolidació dels nivells d’inversió en una mitjana del 86,8% en l’últim quinquenni. Segons Mas, després de tocar fons el 2018 arran de la crisi econòmica i l’etapa de retallades pressupostàries, la inversió pública s’ha triplicat. Ha advertit que la tendència ha quedat estroncada per les desavinences polítiques que han impedit pactar uns pressupostos per al 2024 i ha retret, un cop més, la manca de responsabilitat del govern espanyol pel que fa als seus projectes d'inversió: "L'Estat ha deixat d'invertir la meitat (50,8%) del que havia pressupostat per a Catalunya, més de 4.000 milions, des del 2018".

"No preveiem que hi hagi molta millora", ha lamentat la consellera d'acord amb les xifres de què disposen per al primer trimestre del 2023 quan l'Estat va executar un 16,3% del total previst, un nivell que, ha dit,  que és semblant al del mateix període de 2022.

Mentrestant, la xifra invertida per la Generalitat és equivalent al 0,79% del PIB i es tradueix en 274 euros per habitant, 2,5 vegades més que els 107 euros per habitant del 2018, "tot i l'important creixement poblacional dels darrers anys". Així, es consolida la recuperació de la inversió pública del Govern en l'última legislatura, però "la manca d'un model de finançament adequat a la realitat catalana, l'incompliment dels compromisos inversors de l'Estat i la manca de pressupostos catalans per enguany" són traves que impacten en "el benestar dels ciutadans i en la competitivitat de les empreses catalanes", ha reblat la consellera Mas.

Opacitat estatal

La consellera d'Economia ha insistit en la manca de transparència de l'administració central, que s'ha plasmat en la negativa de publicar el balanç de les inversions públiques, de manera semestral, com es va fer fins a mitjans de 2022. Mas ha remarcat que la Generalitat segueix "fent pressió perquè aquesta situació es reverteixi", però que de moment no queda més remei que estar pendent de "la publicació oblidada de les dades davant les Corts Generals espanyoles, un cop l'any".

La consellera ha insistit en la necessitat que Catalunya tingui un concert econòmic per tenir “la capacitat de tirar endavant les inversions que necessita l'economia catalana”.

Salut, transport i educació

Respecte al destí de les inversions públiques, la Generalitat ha invertit un terç del total (29,9%) en l'àmbit de la salut, amb projectes com l'ampliació de l'hospital del Mar o la rehabilitació de l'hospital Clínic de Barcelona. El capítol del transport, el segon en importància amb pràcticament un altre terç dels recursos (26,4%), els diners han servit per a les obres centrals de la L-9 del metro i la línia de ferrocarril de Lleida a la Pobla. En educació s'han gastat 200 milions (9,3%) amb la construcció de centres escolars a diverses poblacions.