L’infrafinançament de Catalunya té moltes conseqüències, i no només pel que fa a les inversions en infraestructures. Afecta la competitivitat de les empreses i també a la despesa social, generant uns serveis públics que no tenen la qualitat que haurien de tenir i que sí que tenen en altres regions amb una renda similar tant a Espanya com a la resta d’Europa.

Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Impacte de l’Infrafinançament sobre la Competitivitat i el Benestar a Catalunya, presentat aquest dijous per la Cambra de Comerç de Barcelona. A més de valorar les inversions, l’informe també posa la lupa en el que es destina a Catalunya en Recerca i Desenvolupament (R+D), habitatge, educació i sanitat, comparant amb regions similars, i no surt ben parada.

Entre el 2014 i el 2021, Catalunya va dedicar de mitjana el 0,63% del seu PIB a R+D, l’equivalent a 1.373 milions d’euros. La xifra, tot i que és superior a la mitjana espanyola, queda lluny del 0,76% del PIB que hi dediquen de mitjana França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica (UE-5). Per equiparar-nos-hi, caldria destinar a recerca 303 milions més cada any.

 

Pel que fa a les dues grans despeses socials dels pressupostos de la Generalitat, sanitat i educació, les dades també són negatives. En aquest cas, la Cambra les compara amb les regions d’España amb més renda per càpita, les comunitats forals. En sanitat, la despesa pública per català va ser el 2019 de 1.524 euros, mentre a Navarra va ser de 1.701 euros i al País Basc, de 1.877 euros. Per situar-se al nivell de la UE-5, Catalunya hauria de destinar 3.022 milions més a l’any al sistema sanitari.

En educació, la despesa per alumne no universitari de centre públic –no inclou els concertats— va ser de 6.024 euros el 2019, molt per sota dels 7.977 euros de Navarra i els 9.944 euros del País Basc. Respecte als països europeus amb els quals la Cambra compara Catalunya, la despesa se situa 705 euros per alumne per sota, i per això s’haurien de destinar 623 milions d’euros més.

L'habitatge, la gran assignatura pendent

En habitatge és on les comparacions són més odioses. A Catalunya s’hi van destinar 41,3 euros per càpita de diners públics el 2019, uns 8 euros menys que la mitjana espanyola, gairebé 30 euros menys que al País Basc, 33 menys que a Madrid i 60 menys que a Navarra. El dèficit respecte a les CCAA punteres és de 263 milions d’euros a l’any.

El president de la Cambra, Josep Santacreu, va explicar que, tot i que aquesta despesa correspongui al Govern de la Generalitat, “està condicionada per un model de finançament autonòmic que porta deu anys caducat i impedeix tenir uns serveis públics de qualitat mínimament proporcional a la seva capacitat fiscal”. Per això, la institució reclama un nou sistema de finançament, encara que pugui ser extensible a totes les comunitats autònomes, però que reconegui les que més aporten.