El teixit empresarial a Catalunya torna a aixecar la veu davant de la classe política per exigir que l’economia estigui en el centre del debat per pactar la investidura de Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol. Les reivindicacions han confluït en les darreres setmanes davant unes negociacions, entre les formacions polítiques catalanes ERC i Junts amb el PSOE, que semblen enquistades i de les quals només transcendeixen les converses que s’estan mantenint sobre una possible amnistia. No hi ha patronal ni institució econòmica que no hagi posat sobre la taula de debat unes reivindicacions que, en general, coincideixen en exigir que es parli també d’aspectes com un pacte fiscal que reguli les relacions financeres entre Espanya i Catalunya -tal com va avançar ON ECONOMIA- i que estaria immers en un nou model de finançament autonòmic, caducat des de fa una dècada i reiteradament reclamat, juntament amb la modificació del model territorial de l’Estat. També hi ha un crit unànime per l’increment i millora de les inversions que els pressupostos espanyols destinen a Catalunya, que en aquesta qüestió pateix un dèficit endèmic; i eternes reivindicacions com el traspàs de la gestió i pressupost per a Rodalies i la controvertida ampliació de l'aeroport del Prat.

Amb més o menys biaix polític, hi ha hagut una confluència dels interessos empresarials en els últims actes públics en què han participat els líders empresarials de les patronals i les institucions i lobbies econòmics a Catalunya. La remor existia des de feia setmanes, en els passadissos i entre bastidors els empresaris es pregunten per què no es parla dels problemes econòmics de Catalunya, quan hi ha el consens general que el territori està perdent pes enfront d'altres comunitats autònomes i que és necessari prendre mesures -des de l'administració i el foment de la iniciativa publicoprivada- per reactivar l’economia i la creació d’ocupació per fer més competitiva Catalunya. Entre altres iniciatives, tant patronals com institucions estan posant un peu a Madrid, perquè les seves proclames no caiguin en sac foradat. 

La preocupació generalitzada ha instat els integrants de l'extingit Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) -format per reconeguts economistes, acadèmics i empresaris- a reobrir el debat sobre un pacte fiscal per a Catalunya. La recaptació i gestió per part del Govern de tots els tributs que es generen a Catalunya, amb capacitat normativa i financera, en seria un dels propòsits centrals. Amb el meló del model de finançament obert, poques hores han passat perquè entitats com la Cambra de Comerç de Barcelona s’hagin sumat a aquesta reivindicació, com ja va passar el 2012, quan aquest debat centrava les llavors tenses relacions entre l’Espanya de Mariano Rajoy i la Catalunya d’Artur Mas. Aquells anys d’intenses negociacions la mateixa Cambra de Comerç i lobbies empresarials com el Cercle d’Economia reclamaven -i encara ho consideren vàlid actualment- un model de finançament per a Catalunya -que no un concert econòmic com el basc- que tingui en compte “la singularitat” de la comunitat autònoma i segueixi sent “solidari” amb la resta d’Espanya.

El Cercle d’Economia, en la seva última nota d’opinió, ha recordat que cal reconèixer el caràcter plural d’Espanya i determinar la distribució de les competències entre l’Estat i les comunitats autònomes, deixant en mans de Catalunya aspectes com la llengua, l’ensenyament, la cultura, el dret civil propi, l’ordenació territorial o l’organització interna de l’administració autonòmica. En aquest context, el sistema de finançament per a Catalunya hauria de contemplar la capacitat normativa, de gestió, de recaptació i d’inspecció de les autonomies; implementar nous mecanismes de coordinació fiscal i recaptació i modificar el sistema de repartiment de recursos financers entres les comunitats autònomes, amb l’adequat nivell d’equitat. Aquesta mateixa setmana, la consellera d’Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, reclamava des del Parlament que cal "definir un model singular" per a Catalunya que reverteixi el dèficit fiscal de l'Estat amb Catalunya, una xifra que el Govern eleva a 22.000 milions d'euros, el 2021.

En el rerefons la idea que després de l’etapa “convulsa” -el qualificatiu que atorga una part de l’empresariat al procés- i que donen per tancada, cal centrar-se en els grans reptes de país sobre la relació Catalunya i Espanya i la gestió de les grans polítiques públiques que calen per reactivar l’economia. Des de la patronal Foment del Treball, que presideix Josep Sánchez Llibre, els empresaris incideixen en refermar la seguretat jurídica que permeti el retorn de les companyies que van canviar la seva seu social arran del procés i s’afegeixen a reivindicar un nou finançament autonòmic. També abasten una altra qüestió important per al teixit empresarial: la política fiscal. Denuncien els patrons que a Catalunya hi ha una excessiva pressió fiscal cap a empreses i empresaris “asfixiant” i “confiscatòria”, i avergonyeixen a l’executiu espanyol determinades mesures que qualifiquen de “populistes”. Entre les reiterades reivindicacions de la patronal consta també el traspàs de la gestió de Rodalies, perquè les deficiències actuals del servei evidencien la manca d’inversions per a la millora de la xarxa, xifrades en 6.500 milions fins als 2030.

Des de la petita i mitjana empresa, la patronal Pimec també ha fet la seva carta als Reis. El president de l’entitat, Antoni Cañete, ha reblat que cal una investidura per posar en marxa mesures per millorar la competitivitat de les pimes, que depenen de revisar el finançament autonòmic, una fiscalitat adaptada per a pimes, millorar la inversió pública en infraestructures clau per a Catalunya, i un Pacte Nacional per la Indústria d’àmbit estatal -amb el benentès que a Catalunya els agents socials i el Govern han aconseguit implementar-lo- i mesures per impulsar la competitivitat del món agrari i impedir la despoblació de les zones rurals.

Pimec va ser una de les patronals que, juntament amb Amec, Cecot i FemCat i les cambres de comerç catalanes va subscriure fa uns mesos un manifest per alertar dels efectes que té el dèficit fiscal en la competitivitat de Catalunya. Amb dades recolzades per un informe del Col·legi d’Economistes de Catalunya, aquestes entitats van posar sobre la taula de debat els seus dubtes sobre com n’és de difícil redreçar la situació econòmica i de generació de riquesa de Catalunya si el Govern no té capacitat per recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos. Sense posicionar-se per un model o l'altre, van insistir en el fet que la distribució dels recursos públics a l'Estat és clarament injusta i insuficient i que es pot analitzar aplicar un model autonòmic més avançat, el model del concert o un sistema federal. El Col·legi d'Economistes de Catalunya fa anys que alerta que a Catalunya l'execució pressupostària de l'Estat i el seu sector públic està per sota de l'estipulat. Amb dades de 2021, l'execució ha estat només del 35,8%, la xifra més baixa de totes les comunitats. En el període de set anys que va de 2015 a 2021, la inversió pública real de l'Estat a Catalunya ha estat de 105 euros per habitant, quan la mitjana estatal és de 225 euros per habitant.